Tres preocupacions sobre el foment de la lectura entre els adolescents

Durant l'estiu els professors, o la majoria de nosaltres, el dediquem a formar-nos. El sistema creu que no ens preocupem gaire per millorar la nostra intervenció docent i per aquest motiu, o un altre que prefereixo no saber, no es dediquen hores de la nostra jornada laboral a tallers, seminaris, cursos, conferències, etc. Per tant, si vull ser millor profe, he de dedicar part de les meves vacances a aprendre noves estratègies per, entre altres qüestions, fomentar la lectura entre els meus alumnes. 

Avui he començat un curs que vincula la lectura i les noves tecnologies. Aquestes dues setmanes he refrescat Frankenstein, de Mary Shelley, he tingut l'oportunitat de gaudir de Feliçment, sóc una dona, de Maria Aurèlia Capmany i he recordat alguns dels poemes que vaig estudiar a Batxillerat. Els professors treballarem aquestes lectures obligatòries i buscarem estratègies per dinamitzar-les a les aules i treure'n el màxim profit per als alumnes i reforçar la formació literària dels nois i noies. 

Els primers minuts d'aquests cursos sempre es comencen amb un debat. La persona formadora llança un grapat de preguntes i a veure qui trenca el gel. I he de reconèixer que parlar del foment de la lectura entre adolescents m'apassiona però a la vegada em planteja tot un seguit de qüestions que acaben sent preocupacions.

"Els adolescents no llegeixen". M-E-N-T-I-D-A. Com podem dir que un adolescent no llegeix? L'adolescència és una etapa en què necessitem interactuar, necessitem comunicar-nos, crear, compartir, ser reconeguts. Sabeu quants missatges de Whatsapp pot llegir un jove al dia? Quantes poesies d'amor poden copiar (o escriure) en les seves agendes? Quantes vegades heu sentit a dir que llegir còmics no és llegir? Us penseu que no llegeixen articles sobre les temàtiques que més els interessa? Vinga, va. Els adolescents llegeixen i escriuen. Ara bé, ens agraden el que llegeixen? Ah! Les lectures que fan els meus alumnes són les mateixes que jo feia? Les lectures que jo feia quan era adolescent són les mateixes que feien els meus professors?

"Soc adolescent, no imbècil". Recordo quan a segon de Batxillerat vam llegir La bogeria, de Narcís Oller. Recordo les sessions que hi vam dedicar per parlar dels diferents punts de vista dels personatges i del dilema sobre l'origen de la malaltia de Daniel Serrallonga i de la novetat que suposava l'obra d'Oller en la tradició de la nostra literatura. Quina gran obra! Però... A la Selectivitat, ens van preguntar el nom del sanatori on acaba residint el protagonista (El paradís). No fotis! D'aquesta manera, un alumne pot demostrar que ha llegit l'obra, que l'ha entès? Si hem d'avaluar (han d'avaluar) la formació literària dels nois amb preguntes de cert o fals, no cal que ens hi esforcem. No paga la pena. Així volen que fomentem la lectura? Fent resums, fitxes de lectura, fent comentaris de text... Aix... Pensem-ho fredament: Gent que no coneix els nostres alumnes, trien quines són les lectures més adients per a ells i, si filem prim, determinen quins són els aspectes clau i la lectura que n'han de fer (quan tothom sap que cada lector pot ser una interpretació diferent). Tot plegat mentre desitgem que els nois tinguin iniciativa, compromís i ganes de fer la feina ben feta... Mirall trencat, per exemple, és una de les meves novel·les de capçalera però per a alguns aquesta obra va significar el rebuig cap a Rodoreda i cap a la literatura catalana.

"La literatura, només a llengua". M'encanta que el pes del foment de la lectura recaigui només en els professors de llengua i literatura. No existeixen ni els articles d'investigació, ni les biografies, ni les receptes de cuina, ni el manual d'instruccions per aprendre a fer servir un aparell... Poesia, teatre i narrativa. Xim-pum! Ho sento, però no hauria de funcionar d'aquesta manera. El foment de la lectura entre els joves ha de ser una prioritat per al claustre. Tots els professors hauríem de poder dedicar uns minuts a parlar de les lectures que fem i pensar en quines els poden interessar als nois. I LLEGIR LES LECTURES QUE FAN ELS NOIS!

Bé, aquestes són tres de les meves preocupacions docents. Quines són les vostres? 

Laura Jacas