30. Sóc desordenada

Sóc desordenada! Molt desordenada! Extremadament desordenada! I tot i que sempre dic que em sembla que el meu desordre és mínimament ordenat, la veritat és que, tret de la llibreria, em costa moltíssim mantenir l'escriptori, l'armari o, fins i tot, el suro ordenats. I quan els meus pares pensaven que ja no hi hauria res que em fes canviar el xip, es va publicar La magia del orden: herramientas para ordenar tu casa... ¡y tu vida!.

La japonesa Marie Kondo és una experta en l'ordre, és la seva filosofia de vida, i es dedica a fer teràpies, tallers i curs per millorar la vida dels seus clients a través de l'ordre. Milions d'exemplars venuts i nombroses reserves als catàlegs de la biblioteca però... En què consisteix exactament el mètode Konmari. 

De la lectura en puc extreure les següents conclusions:

• Que l'ordre, ser una persona ordenada, et fa més feliç. El desordre físic comporta un desordre mental.
• Endreçar ha de ser divertidíssim!!!
• Que no serveix absolutament de res ordenar una miqueta cada dia per no cansar-nos tant
• Que ordenar no és el mateix que posar les coses d'un lloc a una altra (sí, home, sí: la roba del llit a la cadira i de la cadira al llit...)
• Hem d'ordenar per categories i no per ubicació. És a dir, ordenarem tota la roba, tots els llibres, tots els objectes personals... D'aquesta manera veurem la quantitat d'objectes que tenim.
• Seguir un ordre concret.
• Només ens hem de quedar amb les coses que ens fan feliços.

Molt bé! I tot això, com ho fem? Us explicaré el cas pràctic que l'autora ens descriu a propòsit dels llibres. Segons Kondo, hem de reunir TOTS els llibres que tinguem a casa i col·locar-los a terra. D'aquesta manera, ens adonarem de la quantitat de llibres que tenim. El següent pas, és el d'agafar, un per un, cada llibre i preguntar-nos si aquest llibre ens fa feliços. Sembla absurd però poca broma.

La majoria de llibres que tenim a casa no els hem llegit. Per què els hem de mantenir? Els podríem regalar o fer un donatiu a una biblioteca escolar, per exemple.

Ets sents culpable? Kondo diu que és un sentiment habitual. Sentir-se malament per desfer-te d'objectes (de llibres, en aquest cas) que considerables indispensables per a la teva vida. Aleshores, com és que no has tingut el llibre al rerefons de la llibreria amb dos dits de pols?

Agafes un llibre i dius no me'n vull desfer perquè POTSER el llegiré algun dia... Segons Kondo, aquest argument no és vàlid i per tant... a la foguera.

Hem de conservar només aquelles pertinències que ens fan feliços, que ens veure-les pensis em feu molt feliç i feu que desitgi arribar a casa i donar-vos les gràcies. 

Altres consells que et dóna és que pleguis la roba d'una determinada manera, no comprar organitzadors perquè sovint fan més nosa que servei, fer-ho tot en un dia, no dir-li a ningú que estàs fent neteja perquè voldran saber què et quedes i què no entre d'altres.

Bé, seré clara.Vaig llegir el llibre en un moment, és entretingut perquè combina l'explicació del mètode amb casos pràctics. Filosofia de calaix? Descriu el mètode ideal? Home, en certs moments sembla que et digui que sense posar en pràctica els seus consells, moriràs amargat però vaig desfer-me de les coses que no em feien feliç (d'algunes) i Déu n'hi do la quantitat de papers que van anar a parar a la brossa. Amb els llibres, encara no m'hi he atrevit.

Desgraciadament, i ho lamento pels meus pares, continuo sent desordenada (i amb orgull) però reconec que el llibre de Kondo et sacseja una mica i t'anima a col·locar cada cosa al seu lloc. 

El podreu trobar, fàcilment, a la vostra biblioteca de confiança. També disponible en català. Us deixo l'enllaç: feu clic aquí.

Bona lectura i, recordeu, el carnet de biblioteca sempre a la cartera.