Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relectura. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de gener del 2017

44. Voldries anar a Hogwarts?

Heu rebut la famosa carta de Hogwarts?

El primer dijous de febrer se celebra la Harry Potter Book Night i aquesta edició anirà dedicada als professors de l'escola de màgia i bruixeria de Hogwarts creada per J.K.Rowling.

Com no podia ser d'una altra manera, Agafats en préstec es vol sumar a la celebració i per aquest motiu el dia 2 de febrer farem una publicació sobre els màgics (o no tant) docents. Fins aleshores, rellegirem Harry Potter i la pedra filosofal i pararem especial atenció a les estratègiques docents que utilitzen els personatges com McGonagall, Snape, Flitwick, Hoock, Quirrell i Dumbledore. 

Són bons professors els professors de Hogwarts?

dijous, 3 de novembre del 2016

40. Les bruixes tenen la saliva blava

Il·lustració de Quetin Blake
"La sort que jo tinc és que em fan riure els mateixos acudits que fan riure els nens. Aquesta és la raó que em permet escriure. Quan escric tinc un meravellós pessigolleig tota l'estona. Un llibre ha de ser excitant, ràpid, ha de tenir un bon argument, però sobretot ha de ser divertit". 

Aquesta era la consigna de Dahl, que els seus relats siguin divertits i 
Les bruixes n'és un exemple, fins i tot als lectors adults ens pot arrencar una rialla. 

Les bruixes (1983) és un dels llibres més coneguts de l'autor i un dels més aplaudits a primària i al primer cicle de la secundària i no pas perquè se'n faci una lectura individual i silenciosa si no perquè el llibre és ideal, des del meu punt de vista, per llegir-lo a l'aula. La novel·la no és molt llarga i els capítols estan estructurats de tal manera que la lectura en veu alta duraria entre cinc i deu minuts deixant els oients amb les ganes de saber com continua la història. És possible que Dahl tingués aquest pensament en el moment d'escriure el llibre perquè, de fet, en les primeres pàgines podem llegir:

El més important que heu de saber sobre les BRUIXES DE DEBÒ, és el següent. Escolteu amb molta atenció i no oblideu mai el que ara ve.
Fins i tot -i això us farà fer un bot-, fins i tot podria ser l'encantadora mestra que us està llegint aquestes paraules en aquest mateix moment. Mireu-vos-la bé, la mestra. 

Un noiet de vuit anys ens explica la seva segona topada amb les bruixes. Sí, sí! Les bruixes existeixen i no només en el contes de fades. Són dones (tot i que no totes les dones són bruixes) aparentment normals. Vesteixen molt elegants però en el fons tenen urpes, no tenen dits als peus, tenen els forats del nas enormes, tenen la saliva blava i el seu únic objectiu a la vida és desfer-se de tots els nens del món. Odien els nens! Així que algú els haurà de parar els peus, oi? Aquest és l'argument de la història. Ull! perquè la Reina de les Bruixes espanta de veritat. 

Un altre aspecte que m'agradaria comentar és que el fet que la història estigui narrada en primera persona i que el narrador sigui un nen garanteix certa empatia. Als alumnes els agrada llegir (i escoltar) llibres protagonitzats per herois de la seva edat. S'hi identifiquen amb més facilitat i poden sentir les mateixes emocions, per exemple quan el protagonista es topa amb la Reina de les Bruixes, personatge que ens fa pensar en la Trunchbull de Matilda i en l'àvia de La meravellosa medicina d'en Jordi.

Per últim, i per a aquells que siguin admiradors de l'obra de Dahl, m'agradaria recomanar Tot Dahl de Lola Casas (Barcelona: La Galera:1999). Casas va ser professora de primària durant molts anys i era partidària de la lectura en veu alta i molt admiradora dels llibres de Dahl. Després de la lectura, els alumnes feien treballs de plàstica i d'escriptura creativa a partir de les trames i dels personatges. Tots aquests treballs es van enviar a Anglaterra i pocs mesos després els alumnes van rebre aquestes paraules firmades per Dahl:

Estimada Lola i admirables nens de la teva classe: 
Us haig de dir que m'han arribat magnífics dibuixos i llibres de vailets d'arreu del món, però cap no ha estat tan bonic com els vostres. 

El llibre de Casas analitza, des del punt de vista pedagògic i docent, algunes de les obres més emblemàtiques de Dahl i ofereix un llistat d'activitats per treballar-les a classe. 

Us animo a llegir el llibre i encara més si el vau llegir quan éreu petits. 



Laura Jacas

dimarts, 13 de setembre del 2016

34. #RoaldDalh100



Avui Agafats en préstec vol commemorar 
els cent anys del naixement del millor narrador del món, 
Roald Dahl. 




Dahl és conegut arreu per títols com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata, Les bruixes, James i el préssec gegant i és un dels autors més apreciats pels lectors més petits (i no tan petits) i que a Anglaterra (ell va néixer a Llandaff). Per sumar-nos a la celebració, la setmana passada vam anar a les biblioteques Joan Oliva i Milà i Armand Cardona i Torrandell per agafar en préstec alguns dels seus llibres. En el següent enllaç trobareu les opinions recollides i a sota les referències i l'enllaç de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Esperem que la proposta us agradi i que us animeu a llegir-lo. 

Referències bibliogràfiques (per ordre d'aparició en el vídeo) 

  • DAHL, Roald. Danny, el campeón del mundo. Barcelona: Alfaguara, 2015. Catalogat a... També el podeu trobar editat en català.
  • DAHL, Roald. El fantàstic senyor Guillot. Barcelona: La Magrana, 2000. Catalogat a...També el podeu trobar editat en castellà.
  • DAHL, Roald. Els Culdolla. Barcelona: La Magrana, 2004. Catalogat a... També el podeu trobar editat en castellà.
  • DAHL, Roald. Agu Trot. Madrid: Algaguara, 2002.  Catalogat a... També el podeu trobat editat en català.
  • CASAS, Lola. Tot Dahl. Barcelona: La Galera, 1999.  Catalogat a...
  • DAHL, Roald. Els millors relats de Roald Dahl (Antologia de contes per a adults). Barcelona: Sembra Llibres, 2016. Catalogat a... 



Moltes gràcies per la vostra lectura!

dilluns, 25 d’abril del 2016

21. Un llibre et pot canviar la vida

Encara amb la ressaca de la diada de Sant Jordi us vull parlar de la (re)lectura que he estat fent durant aquestes setmanes, en concret  el llibre infantil Molly Moon i l'increïble llibre d'hipnotisme de Georgia Byng, el primer llibre de la saga, publicat per Cruïlla l'any 2002 i que compta amb la traducció  de Josep Sampere.

Per què he decidit rellegir-lo? El vaig llegir quan era petita i com que el recordava amb molt d'afecte vaig pensar que seria bona idea fer memòria de l'argument i comparar l'experiència lectora entre una lectura i l'altra. Només us dic que recordava que la biblioteca i la bibliotecària Lucy tenien un paper molt i molt important i que a la protagonista li encanten els entrepans de quètxup.

Quatre pinzellades de l'argument: Molly Moon és una nena òrfena que malviu en un orfenat i que és el motiu de burla de la majoria dels seus companys. Tanmateix, Molly té la sensació que avui serà un gran dia, creu que li passarà un fet extraordinari que li canviarà la vida:
Tota la vida havia anhelat de ser una persona especial. Somniava que ja ho era, d'especial, i que algun dia li passaria alguna cosa miraculosa. Car ben endins, estava convençuda que tard o d'hora es transformaria en una Molly Moon genail i demostraria a tothom de Hardwick House que era una persona il·lustre. El dia abans tenia la sensació que li passaria alguna cosa important. Potser s'havia retardat un dia, aquest esdeveniment decisiu. 
El que no s'espera la protagonista és que aquest esdeveniment decisiu el trobarà a la biblioteca! Sí! A la biblioteca! Allà s'hi refugia per la pau que hi troba i un dia, arraulida en un racó, escolta una discussió entre la bibliotecària i un tal professor Nockman, qui busca desesperadament un llibre d'hipnotisme. El llibre no és on li pertocaria i... Efectivament, la Molly el troba i estarà durant setmanes entretinguda aprenent les lliçons d'hipnotisme i posant-les en pràctica:
La Molly havia pensat tota la tarda si aquell llibre faria realitat els seus somnis, i s'havia deixat endur per les càbales més fantàstiques sobre les coses que li podria ensenyar. Potser n'havia fet un gra massa, la seva imaginació.

Realment, ja us ho dic, el llibre li canviarà la vida i serà capaç d'anar fins a Nova York, amb la seva fidel Petula, per retrobar-se amb en Rocky, el seu millor amic que va ser adoptat per uns americans. Ara bé, el professor Nockman li trepitjarà els talons...

La relectura ha sigut molt agradable ja que identifiques amb més facilitat els conflictes que descriu i els valors que vol transmetre l'autora: la vida en un orfenat, l'amistat, el bullying, la crítica al materialisme i el foment de la lectura. Tot i que és veritat que crec que quan era petita em va atrapar més, ja m'enteneu.

És un llibre que recomanaria als més petits però... potser l'únic que m'atreviria a criticar és l'excés de compassió que tenen els protagonistes durant les últimes escenes del llibre en el sentit que els antagonistes són presentats molt i molt dolents (que ho són per diferents raons) i després... Però vaja, la literatura infantil ja sabem com és, oi?

Podreu trobar el llibre a les següents biblioteques de la Diputació de Barcelona fent clic aquí mateix. També el podeu trobar disponible en castellà. 

Bona lectura i tingueu ben a la vora el carnet de la biblioteca, sempre és un bon moment per anar a agafar un llibre en préstec. 


dimecres, 30 de març del 2016

16. Un altre llibre de la infància

Recordeu amb especial especial afecte una lectura de Primària?

Ja us vaig comentar que un dels meus llibres de la infància és Charlie i la fàbrica de xocolata de Roald Dahl, però avui us en vull parlar d'un altre, concretament de La guia fantàstica de Joles Sennell (pseudònim de Pep Albanell) que es va publicar per primera vegada l'octubre de 1992 per l'Abadia de Montserrat.

Aquest llibre el vaig llegir quan era petita, em va agradar molt i durant aquests dies l'he rellegit. La relectura és un exercici que de tant en tant paga la pena de fer perquè revius i resents allò que havies viscut i sentit en la primera lectura. 

La guia fantàstica, insisteixo que és un llibre per a uns lectors d'entre 8 i 12 anys (tot i que, òbviament, el pot llegir qui vulgui), tracta de l'importantíssim paper de la imaginació. El narrador de la novel·leta ens explica que visita una botiga d'articles de segona mà i que hi troba un llibre molt curiós:
[...] i quan ja em feia pagues d'anar-me'n amb les mans buides, vaig veure, en un cove, entre postals antigues i revistes il·lustrades de l'any de la picor, un llibre vell, atrotinat de tapes de pell de xai. El vaig fullejar i em va semblar, per alguna frase que hi vaig pescar al vol, que podia resultar divertit. Però els llibres antics d'aquesta mena, de paper gruixut i rugós, solen ser molt cars, i jo, la veritat, no disposava de gaires diners, per aquella època.

La qüestió és que el propietari de la botiga li regala el llibre! És, com no, un llibre màgic i especial (us heu fixat que la majoria de llibres màgics i especials que es troben els protagonistes són antics, gruixuts i rugosos?). El contingut del llibre variarà segons la imaginació del lector, de manera que, un lector que no té imaginació no hi llegirà res de res, senzillament veurà pàgines en blanc. 

El protagonista ens explica els últims dies de l'últim alicorn, visita illes dibuixades i coneix els seus esbojarrats habitants i els seus exòtics consums i passa l'estona amb una parauleta mantí (DIEC: "Empunyadura") que ha sortit del diccionari.

Rellegir-lo m'ha agradat. L'argument, estic convençuda que el vaig gaudir molt més quan era petita però el contingut i el missatge que ens vol transmetre Sennell, aquesta vegada sí, l'he entès a la primera. 

La pregunta què em faig és: què hi llegirien els nens del segle XXI? Veurien les pàgines en blanc?

Podeu trobar el llibre fàcilment a les biblioteques municipals. En diferents edicions i llengües.