26. La professora de la tolerància

Desde que ella se preocupa por mí, 

he empezado a preocuparme por mí misma. 

Incluso dejé de escaparme de la escuela. 

Odio admitirlo, pero empieza a gustarme.

No puedo esperar hasta el próximo año 

para tener a la señorita Gruwell de nuevo.

 

Diarios de la calle  (The Freedom Writers Diary) d'Erin Gruwell i els seus alumnes és l'últim llibre que he llegit. El va editar Elipsis l'any 2007. Llegir-lo, de veritat.

Gruwell és professora de llengua anglesa i la tutora dels alumnes més problemàtics i conflictius de l'institut on treballa. Problemàtics i conflictius en el sentit que amb catorze anys (catorze!) ja han disparat un tret enmig una disputa entre bandes, que conviuen amb el racisme, la violència, les drogues, la pobresa, els robatoris, l'alcohol, els maltractaments, la pederàstia, els trastorns alimentaris, la desconfiança i la por.

El propòsit de Gruwell és el de transformar els joves i convèncer-los que tenen tota la vida per endavant i que res ni ningú els pot aturar: si ells s'ho plantegen, poden arribar a la universitat, fins i tot. Només han de confiar en ells mateixos i creure en els seus somnis. 

I com ho farà? I aquesta és la cirereta del pastís: a través de la literatura i de l'escriptura. Gruwell els proposa d'escriure un diari íntim, en el qual puguin confessar els seus sentiments i angoixes. 

L'experiment que, en un principi, no rep ni el vistiplau dels alumnes ni de la resta del professorat, començarà a donar fruits molt més aviat del que s'esperen els lectors. 

Diarios de la calle recull fragments d'aquests dietaris. Són retalls curts i alguns extremadament profunds i sincers: testimonis de les baralles, víctimes de la violència de la gènere i de l'assetjament escolar, de la malaltia... 

Amb les sessions de lectura els Freedom Writers (autors de la llibertat) es comparen amb personatges històrics com Anna Frank, de fet tindran l'oportunitat de conèixer Miep Gies (qui va acollir els Frank a casa seva), i Zlata Filipović. Molts d'ells creuen que viuen enmig d'una guerra que no s'acaba ni s'acabarà mai i que se n'han d'amagar (de vegades, la mateixa guerra se la trobaven a casa en tornar de l'escola). Ells mateixos no creuen que poden canviar el món... Senzillament, és un llibre fantàstic i que el recomano a crits. 

Basat en fets realíssims, el llibre resumeix els quatre anys de Gruwell a l'institut i és un exemple clar d'un dels beneficis de la literatura. Rere les lectures del Diari d'Anna Frank, El diari de Zlata, El vigilant en el camp de sègol de Salinger i El color púrpura d'Alice Walker, entre d'altres, els nanos descobreixen el valor de l'empatia i comencen a fer pinya, tan consistent que farà que el missatge de pau, de tolerància i de respecte que Gruwell els ha inculcat arribi arreu del món.  

Podreu trobar aquest llibre en les següents biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per cert, també hi ha la versió cinematogràfica del llibre. Molt bona, també!

Bona lectura i el carnet de la biblioteca a la cartera. 

18. Els més venuts (1/2)

El Sant Jordi s'apropa i els del gremi ja comencen a fer les apostes dels llibres més venuts de la diada. Per què uns llibres es vénen més que uns altres? Existeix una fórmula màgica per escriure un best-seller? Quins trets tenen sí o sí tenen els títols que arriben a més de cinquanta milions d'exemplars com Cien años de soledad? Els best-seller tenen la mateixa qualitat literària que els clàssics?

De tot això i molt més en parla Sergio Vila-Sanjuán a Código Bestseller: Las lecturas apasionantes que han marcado nuestra vida publicat per Planeta l'any 2011.

Com que l'assaig és extens he decidit dedicar-li dues entrades, aquesta i la següent que publicaré aquesta mateixa setmana.

L'autor, en un moment determinat del llibre, ens descriu com va viure el fenomen Solados de Salamina, el fenomen Carlos Ruiz Zafón, el fenomen La catedral del mar i el fenomen El tiempo entre costuras de María Dueñas. Els quatre llibres tenen una característica en comú, són els últims best-seller de la literatura espanyola, però no tots van recórrer el mateix camí per arriba a la llista dels més venuts.

Per exemple, abans de La sombra del viento, Zafón va publicar la saga juvenil durant els anys noranta i va necessitar les crítiques dels diaris per agafar embranzida. Ara, com aquell qui diu, el nom de l'autor ja és una marca. El cas de Falcones és curiós perquè La catedral del mar és la primera obra de l'autor. Enhorabona! Perquè, primer, és molt difícil que les editorials apostin per un autor novell, i segon, perquè costa molt que el llibre sigui bo, llegit i venut. Sira Quiroga, la protagonista de la novel·la de Dueñas, és un personatge que captiva i l'èxit el llibre va assolir quan se'n va parlar a la ràdio. Estic convençuda que la sèrie de televisió que es va emetre fa un parell d'anys ha ajudat a incrementar les vendes del llibre.

Quan llegia l'experiència de Vila-Sanjuán vaig començar a pensar en els fenòmens editorials que he viscut durant els darrers anys, a més dels comentats anteriorment... I n'he trobat uns quants són aquests:

El primer best-seller que us vull comentar ens arriba des d'Itàlia. L'autor repartia fulletons de la seva novel·la a les portes dels instituts de Roma i bé... d'aquí va arribar l'èxit. Potser algú ja l'ha encertat. Exacte! Federico Moccia! Verge Santa! Com a xurros es venien els seus llibres! Totes les noies llegíem Tres metres sobre el cel (2004), totes volíem escriure els nostres noms i el del noi que ens agradava en un cadenat, anar a un pont i tirar-ne la clau al riu. Sí o no? Vinga, confesseu!

Sembla ser que el primer llibre el va publicar, en italià, l'any 1992, que es va reeditar l'any 2004 i que a partir d'aleshores, es va començar a traduir a altres llengües. Arriba a casa nostra l'any 2008. Va ser un no parar, recordo que en una diada de Sant Jordi hi havia una cua que no tenia fi davant d'una carpa amb el seu cognom imprès: Moccia! L'últim llibre que va publicar va ser Simplement, tu l'any 2014.

El segon el recordo bàsicament perquè em va tenir enganxada durant tot un estiu. Entre els llibres i les pel·lícules. Era una adolescent i... la qüestió és que durant uns mesos les llibres es van omplir de llibres de més de tres-centes pàgines, amb cobertes negres, títols en lletres blanques i vermelles. Alguns de la meva quinta vam començar a llegir sobre els vampirs vegetarians. Crepuscle de Stephenie Meyer. La saga presumeix de més de 40 milions d'exemplars venuts (traduït a 37 llengües). Hi vaig picar perquè em van dir si t'agrada Harry Potter, si t'agraden Les cròniques de Nàrnia, t'encantarà la història d'amor entre l'Edward i la Bella (quan no és res més que una reversió del mite de la bella donzella que s'enamora d'una bèstia, però bé...). Em va tenir entretinguda, que d'això es tractava.

I per últim... Un dia, agafo el butlletí cultural d'un diari i anuncien en lletres majúscules l'arribada d'un nou fenomen editorial, un autèntic terratrèmol: la novel·la eròtica per a les mares de Nova York! Així s'anunciava la primera part de la trilogia de Cinquanta ombres de Grey de E.L. James. I no sé com, pocs dies després de la publicació del llibre en català el vaig comprar... Sense comentaris, sisplau. Fem un exercici de memòria, fa uns estius els aparadors de les llibreries estaven plens, plens de novel·les amb cobertes negres i amb filigranes roses i violetes, de roba interior... La novel·la eròtica es va posar de moda una altra vegada. En Christian Grey va fer revifar la relació de molts matrimonis i va ser el motiu de ruptura d'uns altres. Literatura eròtica per a les mares de Nova York... Ara, podem trobar Grey, que narra la trama des del punt de vista del protagonista masculí, i la saga sencereta en les llibreries de vell de la capital.

Altres que recordo: Harry Potter i les relíquies de la mort, l'últim llibre de la saga de la Rowling, Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue'm vine d'Albert Espinosa, Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals, La veritat sobre el cas de Harry Quebert de Joël Dicker, Victus de Sánchez-Piñol, La noia del tren de Paula Hawkins...

I vosaltres? Sou dels qui aneu a la biblioteca i agafeu els llibres més prestats?

16. Un altre llibre de la infància

Recordeu amb especial especial afecte una lectura de Primària?

Ja us vaig comentar que un dels meus llibres de la infància és Charlie i la fàbrica de xocolata de Roald Dahl, però avui us en vull parlar d'un altre, concretament de La guia fantàstica de Joles Sennell (pseudònim de Pep Albanell) que es va publicar per primera vegada l'octubre de 1992 per l'Abadia de Montserrat.

Aquest llibre el vaig llegir quan era petita, em va agradar molt i durant aquests dies l'he rellegit. La relectura és un exercici que de tant en tant paga la pena de fer perquè revius i resents allò que havies viscut i sentit en la primera lectura. 

La guia fantàstica, insisteixo que és un llibre per a uns lectors d'entre 8 i 12 anys (tot i que, òbviament, el pot llegir qui vulgui), tracta de l'importantíssim paper de la imaginació. El narrador de la novel·leta ens explica que visita una botiga d'articles de segona mà i que hi troba un llibre molt curiós:

[...] i quan ja em feia pagues d'anar-me'n amb les mans buides, vaig veure, en un cove, entre postals antigues i revistes il·lustrades de l'any de la picor, un llibre vell, atrotinat de tapes de pell de xai. El vaig fullejar i em va semblar, per alguna frase que hi vaig pescar al vol, que podia resultar divertit. Però els llibres antics d'aquesta mena, de paper gruixut i rugós, solen ser molt cars, i jo, la veritat, no disposava de gaires diners, per aquella època.

La qüestió és que el propietari de la botiga li regala el llibre! És, com no, un llibre màgic i especial (us heu fixat que la majoria de llibres màgics i especials que es troben els protagonistes són antics, gruixuts i rugosos?). El contingut del llibre variarà segons la imaginació del lector, de manera que, un lector que no té imaginació no hi llegirà res de res, senzillament veurà pàgines en blanc. 

El protagonista ens explica els últims dies de l'últim alicorn, visita illes dibuixades i coneix els seus esbojarrats habitants i els seus exòtics consums i passa l'estona amb una parauleta mantí (DIEC: "Empunyadura") que ha sortit del diccionari.

Rellegir-lo m'ha agradat. L'argument, estic convençuda que el vaig gaudir molt més quan era petita però el contingut i el missatge que ens vol transmetre Sennell, aquesta vegada sí, l'he entès a la primera. 

La pregunta què em faig és: què hi llegirien els nens del segle XXI? Veurien les pàgines en blanc?

Podeu trobar el llibre fàcilment a les biblioteques municipals. En diferents edicions i llengües.

8. Quan l'amor ens emmalalteix

Amor i amistat de Jane Austen és el primer llibre que us vull comentar del repte literari “26”. Reconec que no és dels títols més coneguts o llegits de l’escriptora però per començar no està gens malament.

Durant el segle XVIII, la novel·la epistolar presumia de cert èxit i aquest va ser el gènere que va escollir l’adolescent Austen per fer les seves provatures. El volum inclou Amor i amistat i Les tres germanes, dues novel·les epistolars inacabades publicades l’any 1790 i 1795 respectivament. 

Sorprenentment, com conclou David Owen en l’epíleg de l’edició d’Angle Editorial (2007), l’estil de les obres juvenelia no s’assembla gaire al de les obres de maduresa com Orgull i prejudici, Seny i sensibilitat o Emma. La família Austen no va voler que les seves filles creixessin amb el deure social en ment i per això Cassandra i Jane van gaudir d'una llibertat plena i potser per aquest motiu l'autora va poder llegir Shakespeare, Pope, Johnson i Samuel Richardson, un dels autors de novel·la epistolar més reconegut del moment. Tanmateix, amb els anys les habilitats per atreure un pretendent són més present.

La protagonista d'Amor i amistat. Enganyat en l'amistat i traït en l'amor, Laura, rebutja els convencionalismes i es deixa portar pels «decebedors plaers del món». I aquests plaers que portaran a Laura i a Sophia a viure una infeliç història és, com no podia ser d'altra manera, l'amor:

Ja pots armar-te jove amiga, [escriu Laura] de tota la filosofia que puguis aplegar; acumula tota la fortalesa que posseeixes, perquè, ai!, en la lectura de les pàgines següents la teva sensibilitat es veurà greument posada a prova.

Tot i que les dues amigues gaudeixen d'una felicitat radiant durant una època curta i passatgera, l'amor les traeix i les emmalalteix: "Enfolleix sempre que vulguis, però no et desmaïs", li aconsella Sophia a Laura.

El posar bona cara davant de tot i de tothom es copsa més a Les tres germanes. En aquest cas, la germana gran, Mary Stanhope ha rebut la proposició matrimonial per part del senyor Watts però no sap si acceptar-la. Reconeix que no l'estima, que no l'aprecia gens, que no és del seu estil, que és un idiota però que estaria disposada a casar-se amb ell si d'aquesta manera evita que Watts es casi amb una de les seves germanes o amb una de les Dutton:

 [...] ets la noia més estranya del món, Mary. Dius una cosa i, encara no has acabat de dir-la que ja dius la contrària. Digue'm d'una vegada per totes si et penses casar amb el senyor Watts o no... 

D'aquest relat, en destaco el paper de les altres dues germanes Stanhope, el de Sophy i Georgina. Aquestes calen ràpidament el comportament de Mary i decideixen parar-li els peus:

[...] la pobra noia considera que el fet que nosaltres ens casem abans que ela és una de les desgràcies més grans que li poden esdevenir i, per evitar-ho estaria disposada a casar-se amb el senyor Watts i ser desgraciada tota la vida.

Podeu trobar el llibre en aquestes biblioteques de la Diputació de Barcelona. Disponible en castellà.

6. 26 lletres, 26 autors, 26 llibres

Últim dia de gener i el primer repte literari del blog. És molt senzill i espero que us agradi.


Material:
- Una graella amb tres columnes (mínim) i vint-sis files
- El carnet de la biblioteca

Primer pas: Escriurem l'abecedari a la columna de l'esquerra. Una lletra per fila.


Segon pas: Anar a la biblioteca i agafar un llibre en préstec.

Tercer pas: Llegir el llibre.

Quart pas: Anotar en la segona columna el cognom i el nom de l'autor del llibre i en la tercera el títol. El nombre de columnes pot variar segons les nostres preferències: podem afegir-ne una per anotar-hi la biblioteca d'on hem agafat el llibre en préstec, per a la data d'inici i de final de lectura, pel nombre de pàgines, etc.


Cinquè pas: Repetir els últims tres passos fins que la graella estigui completa.

Exemple: A / Austen, Jane / Orgull i prejudici.

Que cadascú ho faci amb l'ordre i el temps que vulgui. La qüestió és llegir i agafar llibres en préstec de la biblioteca.