 |
| Il·lustració de Quetin Blake |
"La
sort que jo tinc és que em fan riure els mateixos acudits que fan
riure els nens. Aquesta és la raó que em permet escriure. Quan
escric tinc un meravellós pessigolleig tota l'estona. Un llibre ha
de ser excitant, ràpid, ha de tenir un bon argument, però sobretot
ha de ser divertit".
Aquesta era la consigna de Dahl, que els seus relats siguin divertits i Les bruixes n'és un exemple, fins i tot als lectors adults ens pot arrencar una rialla.
Les
bruixes (1983) és un dels llibres més coneguts de l'autor
i un dels més aplaudits a primària i al primer cicle de la
secundària i no pas perquè se'n faci una lectura individual i
silenciosa si no perquè el llibre és ideal, des del meu punt de
vista, per llegir-lo a l'aula. La novel·la no és molt llarga i els
capítols estan estructurats de tal manera que la lectura en veu alta
duraria entre cinc i deu minuts deixant els oients amb les ganes de
saber com continua la història. És possible que Dahl tingués
aquest pensament en el moment d'escriure el llibre perquè, de fet,
en les primeres pàgines podem llegir:
El més important que heu de saber sobre les BRUIXES DE DEBÒ, és el següent. Escolteu amb molta atenció i no oblideu mai el que ara ve.
Fins i tot -i això us farà fer un bot-, fins i tot podria ser l'encantadora mestra que us està llegint aquestes paraules en aquest mateix moment. Mireu-vos-la bé, la mestra.
Un
noiet de vuit anys ens explica la seva segona topada amb les bruixes.
Sí, sí! Les bruixes existeixen i no només en el contes de fades.
Són dones (tot i que no totes les dones són bruixes) aparentment
normals. Vesteixen molt elegants però en el fons tenen urpes, no
tenen dits als peus, tenen els forats del nas enormes, tenen la
saliva blava i el seu únic objectiu a la vida és desfer-se de tots
els nens del món. Odien els nens! Així que algú els haurà de
parar els peus, oi? Aquest és l'argument de la història. Ull!
perquè la Reina de les Bruixes espanta de veritat.
Un
altre aspecte que m'agradaria comentar és que el fet que la història
estigui narrada en primera persona i que el narrador sigui un nen
garanteix certa empatia. Als alumnes els agrada llegir (i escoltar)
llibres protagonitzats per herois de la seva edat. S'hi identifiquen
amb més facilitat i poden sentir les mateixes emocions, per exemple
quan el protagonista es topa amb la Reina de les Bruixes, personatge
que ens fa pensar en la Trunchbull de Matilda i
en l'àvia de La
meravellosa medicina d'en Jordi.
Per
últim, i per a aquells que siguin admiradors de l'obra de Dahl,
m'agradaria recomanar Tot
Dahl de
Lola Casas (Barcelona: La Galera:1999). Casas va ser professora de
primària durant molts anys i era partidària de la lectura en veu
alta i molt admiradora dels llibres de Dahl. Després de la lectura,
els alumnes feien treballs de plàstica i d'escriptura creativa a
partir de les trames i dels personatges. Tots aquests treballs es van
enviar a Anglaterra i pocs mesos després els alumnes van rebre
aquestes paraules firmades per Dahl:
Estimada Lola i admirables nens de la teva classe:
Us haig de dir que m'han arribat magnífics dibuixos i llibres de vailets d'arreu del món, però cap no ha estat tan bonic com els vostres.
El
llibre de Casas analitza, des del punt de vista pedagògic i docent,
algunes de les obres més emblemàtiques de Dahl i ofereix un llistat
d'activitats per treballar-les a classe.
Us
animo a llegir el llibre i encara més si el vau llegir quan éreu
petits.
Laura
Jacas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada