42. Llibres meus

Tenir masses llibres a casa i poc espai. Aquest és el problema que pateixen molts lectors. Als qui ens agrada llegir, ens agrada tenir llibres, llibres i llibres. Els comprem, ens els regalen, els intercanviem, els agafem en préstec de la biblioteca i es van apilant, uns sobre els altres. Tens una biblioteca amb un munt de llibres que has llegit però són molts més els que no has llegit, però molts més. I avui he dit PROU! i m'he proposat de fer una purga dels llibres que tinc a casa. Creieu-me que no és una decisió fàcil perquè me'ls estimo molt a tots ells, els que he llegit i els que no he llegit, sobretot. 

Recordo quan els meus pares em van regalar la llibreria, que és el primer que es veu quan s'entra a la meva habitació. És de doble fons. Al principi,  feia molt de goig. Els diccionaris i els manuals de filologia tots junts, els llibres de literatura infantil i juvenils en un altre prestatge i les diferents literatures (catalana, castellana i universal) ordenades per èpoques i moviments. Oh! Quin goig! I encara hi havia espai per col·locar la figureta de la Ratoliva que vaig trobar en un mercat de segona mà.

Els llibres, a més d'ocupar espai, pesen. Els prestatges ja no suporten el pes dels llibres com el primer dia i la llibreria ja no llueix com abans. No respira i els llibres semblen sardines. Els lectors hauríem de ser més realistes: hi ha masses llibres al món i poc temps per llegir-los i poc espai per guardar-los i protegir-los amb les condicions que es mereixen.

Durant aquesta setmana tinc pensat rellegir el sisè capítol del Quixot perquè s'hi narra una purga de llibres. Fer purga és dolorós però molt necessari. Les biblioteques també en fan, de purgues. És llei.

Encara no tinc molt clar quins seran els llibres que es quedaran on són i quins hauran de recollir les seves coses però sé del cert que la meva biblioteca podrà respirar millor i em definirà millor com a lectora i com a persona després de la purga. M'il·lusiona la idea que els meus llibres, els meus estimats llibres, puguin tenir més vides, que recorrin món, que siguin companys de viatge d'altres lectors i que els facin feliços. La visió és bonica però els enyoraré una mica i els recordaré. 

I què en faràs, dels llibres que no vulguis? Els faré una abraçada i em comprometré a buscar-los un nou propietari, un nou lector que sigui capaç de gaudir-los i mimar-los com pertoca. Voldria fer una llista i compartir-la a les xarxes. Els regalo! Vull que els meus llibres estiguin bé, marxin on marxin. Potser faig una donació a la biblioteca i que circulin per la ciutat, de lector a lector. Seria meravellós. 

 No hi ha res decidit però ja tinc dues caixes de cartó preparades. Els desitjo tota la sort del món.

Laura