Viviu en un país...

Estimats fills,

viviu en un país que, després d'una tarda com la d'ahir, ofereix aigua, menjar i casa seva als qui més ho necessiten, 

on els taxistes decideixen oferir els seus serveis sense demanar res a canvi, on els hotels entreguen les seves suites perquè volen que famílies senceres puguin digerir amb la millor comoditat possible una nit que promet ser llarga i dura,

que s'atura i es reorganitza per ajudar, per facilitar la feina als qui l'han de fer. Hi ha un acte de confiança i els qui no hi podem contribuir gaire, deixem fer. No som els pals que dificulten el pas.  

Viviu en un país protegit malgrat els titulars dels diaris d'aquest matí. Viviu en un país amb un cos de policia i amb un personal sanitari que ja voldrien tenir altres països. En un país on els civils agraeixen i aplaudeixen públicament la tasca que realitzen: per la rapidesa i la professionalitat.

Viviu en un país on tothom es preocupa dels seus i dels altres abans de saber qui ha fet què i que abans de denunciar, es preocupa. Si en un país hi ha llargues cues als hospitals per donar sang, aquell país és el vostre. 

En un país que es lleva ben d'hora, ara sí, perquè que vol saber exactament què ha passat, que busca responsables i que vol informació crítica, verídica i rigorosa. En un país que llegeix i que vol conèixer. En un país que també té bons periodistes i que abans de difondre segons quines xifres i dades decideix verificar-la a través de fonts oficials.

Un país on malgrat el temps d'espera pels controls policials, la gent es carrega de paciència a les rondes i saben que és per la nostra seguretat.

En un país, on milers de persones criden en una mateixa plaça que no tenen por. Perquè no s'ha de tenir por. No tinc por i no heu de tenir por. Teniu la sort de viure en un país que les úniques fronteres que pretén aixecar són aquelles per als qui no creuen en la igualtat i en la llibertat de les persones. 

Viviu en un país solidari, democràtic, treballador, respectuós i, sobretot, constant. Que trepitja fort, que s'abraça encara més fort, que no s'arronsa, que s'uneix per la causa, que creu en la pau.

Sé que ara pot costar de creure però és meravellós viure en aquest país. Un país que ha plorat, que ha patit però que es refa més fort. És ben cert que ningú pensa igual que tu però has de saber que amb la por al cos, no s'hi pot viure i que ben aviat es tornaran a regalar roses i llibres a la rambla de Barcelona com s'ha fet sempre. 

Laura Jacas