Acròstic

A l'institut, el professorat ha de llegir La educación que deja huella de Salvador Rodríguez Ojaos perquè ben aviat rebrem la visita de l'autor i explicarà com podem millorar la nostra internvenció docent a l'aula. Com que encara no he acabat la lectura no us en puc fer cap comentari, tot i que per ara ja us puc dir que les seves reflexions són molt interessants.

Rodríguez parla sobre els tres verbs de l'educació: Col·laborar, crear i qüestionar.  Quan ho he llegit he pensat: L'educació no són només tres verbs. I el resultat de tot plegat ha sigut el meu primer primer acròstic (professional). Us el presento encantada. 

Emocionar: Pensava que era una llegenda urbana però m'equivocava. Aprenem a través de les nostres emocions, a través d'allò que ens afecta, que ens remou per dins. Aprenem a través de les emocions però també ensenyem a través de les emocions. Recordo quan els vaig parlar de Wonder als meus alumnes. Els vaig dir que era l'últim llibre que em va fer plorar. Va ser abans de les vacances de Nadal. Sabeu quants d'ells estan llegint el llibre en aquests moments? 

Dubtar: Segons Anne Shirley, la protagonista de la novel·la de Lucy Maud Montgomery, si no ens fem preguntes no podrem descobrir el món. Els dubtes són l'espurna de l'aprenentatge, la clau que obre el pany d'una porta que no saps ben bé què s'hi amaga al darrere. Sempre els dic: No marxeu a casa sense cap dubte. Pregunteu. És molt important que els alumnes tinguin temps i confiança per preguntar. Segur que alguna vegada heu dit profe, tinc una pregunta. Bé, és una tonteria... Rere una pregunta hi ha una curiositat i rere la curiositat, rere la porta, hi ha l'aprenentatge. Els professors també podem dubtar. Podem dubtar sobre la nostra manera de fer les classes. Els professors hem de qüestionar-nos per millorar.

Utilitzar: Les solucions les podem trobar arreu per això és molt important utilitzar tots els recursos i eines que tinguem a l'abast. Podem utilitzar tots els nostres coneixements per resoldre les petites i grans complicacions de la vida. Si utilitzem voldrà dir que no ens hem aturat. 

Cooperar: Com ens costa cooperar... Als petits i als grans. Ens costa cooperar perquè vivim en una societat que ens fa competir constantment i, a vegades, sense pietat. Cooperar, treballar cooperativament no vol dir que cadascú fa la seva part i després les adjuntem totes, com la criatura de Frankenstein. La cooperació crea interdependència i això és fantàstic. El resultat dependrà de tots i per fer-ho bé convé que cadascú vetlli per complir amb la seva responsabilitat i per la dels altres. Els professors també hem de cooperar. Obrim les aules, critiquem constructivament i la nostra intervenció millorarà amb garanties. 

Avaluar: Les notes! Ja sabeu que en penso, de les notes. Mentre siguin xifres amb decimals absurds, poc avançarem. L'educació que vull és aquella que avalua i no qualifica. Fem que els errors esdevinguin noves oportunitats, premiem la cultura de l'esforç i les capacitats d'adaptació de l'alumnat per resoldre les dificultats amb què topa. 

Interpretar: Deixem que els alumnes dedueixin, que interpretin les dades d'un problema matemàtic, que esbrinin part de la història d'un territori interpretant una piràmide de població, que descobreixin la diferència entre un carpe diem i un ubi sunt a través de la poesia. Deixem que agafin tot allò que han après i que interpretin la realitat que els envolta per transformar-la en la qual volen viure. Els professors també hem de saber interpretar. No existeix el manual per entendre els alumnes... Hem de ser uns autèntics intèrprets (i multilingües, a més).

Organitzar: És totalment necessari. Ells han de ser organitzats (horaris, material, anotacions, hàbits d'estudi...) i nosaltres encara més (horaris, material, anotacions, hàbits de treball, preparació de reunions, formacions, xerrades, avaluacions, colònies, inspecció, oposicions...)

Estic convençuda que l'educació accepta molts altres verbs però aquesta és la meva llista.