Una tarda a la biblioteca va entrar el professor de llengua i literatura catalanes i em va recomanar Bartleby the Scrivener. A story of Wall Street de Herman Melville, l'autor de Moby Dick, perquè "és molt bonic".
Anys després, vaig trobar l'edició d'Alianza Editorial (Madrid: 2002) a la Biblioteca Armand Cardona i Torrandell de Vilanova i la Geltrú, el vaig agafar en préstec i després, el mateix professor i un altre, em van dir que era sensacional com descrivia la Nova York d'aquella època. Me'l van saber vendre, almenys.
El relat es va publicar, de manera anònima, entre el novembre i el desembre de l'any 1853 a la revista Putnam's Magazines, dos anys després de la història de la balena blanca, i el tema principal, segons Jorge Luis Borges, l'autor del pròleg d'aquesta edició, és la soledat:
es fundamentalmente, un libro triste y verdadero que nos muestra esa intulidad esencial, que es una de las cotidianas ironías del universo.
En el seu moment, com acostuma a ocórrer, el llibre no va tenir ni lectors ni una bona crítica. Tanmateix, ara, el relat és reconegut per la seva originalitat.
Us faig quatre pinzellades de l'argument? La veu del narrador pertany a un advocat de Wall Street, prudent i metòdic, que va una mica atrafegat pel volum de feina i per això decideix buscar un tercer copista:
He conocido a muchos, profesionales y particularmente, y si quisiera podría referir diversas historias que harían sonreír a los señores benévolos, y llorar a las almas sentimentales. Pero a las biografías de todos los amanenses, prefiero algunos episodios de la vida de Bartleby, que era uno de llos, el más extraño que yo he visto o de quien tenga noticia. De otros copostas yo podría escribir biografías completas; nada semejante puede hacerse con Bartleby. Creo que no hay material suficiente para una plena y satisfactoria biografía de este hombre. Es una pérdida irreparable para la literatura. Bartleby era uno de esos seres de quienes nada es indagable, salvo en las fuentes originales, en este caso, exiguas. De Bartleby no sé otra cosa que la que vieron mis asombrados ojos, salvo un nebuloso rumor que figurará en el epílogo.
Bartleby és l'afortunat. El narrador el defineix com una persona "pálidamente pulcra, lamentablemente decente, incurablemente desolada". Bartleby és un bon treballador però la consternació arriba el dia que l'advocat li demana ajuda per revisar uns documents i aquest li contesta:
-Preferiría no hacerlo.
L'advocat sorprès no sap com actuar. Mai ningú l'havia desobeït però decideix donar una segona oportunitat al nou treballador. Tanmateix, dies més tard, el "Preferiría no hacerlo" es repeteix i es torna a repetir.
Què faríeu vosaltres si fóssiu el cap de l'oficina? Què creieu què farà l'advocat? El farà fora com aconsellen la resta de treballadors?
Borges diu que és un llibre trist. Reconec que se m'ha escapat alguna rialla. "Preferiría no hacerlo", "Preferiría no hacerlo", "Preferiría no hacerlo". I un cop acabada la lectura penso que Borges té tota la raó del món. Això sí, la descripció de la resta de treballadors de l'oficina (en Turkey, en Nippers i el petit Ginger Nut), és genial.
Fragment subratllat amb llapis:
Los hombres han asesinado por celos, y por rabia, y por odio, y por egoísmo y por orgullo espiritual; pero no hay hombre, que yo sepa, que haya comentido un asesinato por caridad.
Podreu trobar el llibre (molt fàcilment) a les biblioteques de la Diputació de Barcelona. Disponible en català i en castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada