La conclusió que he extret de la lectura de El perro enamorado de las estrellas, un manga de Takashi Murakami, és la següent: les persones són més sinceres amb els animals que amb les altres persones o que amb elles mateixes.
Un home abandonat per la seva dona i la seva filla, un treballador social que cuida el llegat dels seus avis, un nen que fuig de casa per retrobar-se amb el seu avi i una velleta que viu sola i que té cara de pocs amics són els protagonistes del volum sentiments dels quals coneixem a partir de la relació que mantenen amb les seves mascotes i pels sentiments i pensaments que els confessen.
Hi escenes de tota mena: de les que et fan riure i de les que fan que se t'escapi una llàgrima. La vida és dura i Murakami ens ho demostra en una obra on l'important no es diu si no que es fa. És un llibre que emociona, què voleu que us digui?
Però, la fortuna i la casualitat juguen un paper molt important ja que, malgrat que l'autor ens presenta els personatges de manera independent i sembla que les històries tinguin un final aparentment obert, tots ells tenen un paper en comú: un gos els ha canviat la vida.
Aquesta lectura me la van recomanar farà un parell de setmanes i jo la recomano als qui tingueu un gos, un gat, un conill, un hàmster, un lloro, un peix o qualsevol animaló a casa.I als qui no en teniu també, de veritat.
Jo el vaig agafar de la biblioteca Armand Cardona i Torrandell de Vilanova i la Geltrú i també el podreu trobar en aquestes biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Bona lectura i no perdeu el carnet de la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada