11. Amb tots vostès... Chaaarlie Riveeel!

De Charlie Rivel coneixia el uuuhhh!, que plorava, la cadira, la samarreta vermella, les sabatotes, el nas de llautó, que a Vilanova hi ha una plaça amb el seu nom i que havia nascut a Cubelles. Res més.

Però el passat 17 de febrer vaig visitar l'Exposició permanent del pallasso Charlie Rivel a l'antic castell medieval de Cubelles i em va commoure tant que durant aquestes setmanes he llegit alguns llibres sobre un dels artistes més valorats durant l'època d'entreguerres. Us comento alguns dels aspectes que més m'han cridat l'atenció. Al final de l'entrada podreu trobar les referències bibliogràfiques i els enllaços al catàleg de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Charlie Rivel de Josep Vinyes i Sabatés
(Barcelona: Nou Art Thor, DL 1983)

Nascut a Cubelles

Que Rivel nasqués a Cubelles va ser qüestió de l'atzar. Pere Andreu i Marie Louise Lasserre sabien que aviat serien un més a la família i que no tenien ni un ral, ja que la fortuna és inestable en el circ. Havien de treballar de valent si volien que a la criatura no li faltés de res i aviat es podia veure el jove matrimoni, amb la sogra i amb una mula caminant i caminat pel territori català fent els seus espectacles i passant el barret en acabar. 

A l'abril, l'embaràs estava molt avançat i enmig d'una de les funcions... La jove va començar a tenir molèsties i va demanar ajuda. Pere Andreu va anunciar que l'acte s'ajornava pel naixement del seu primer fill. Enmig del públic, hi havia la Teresina, una nena petita i filla dels de Cal Segarrés, que en veure el que estava passant no va dubtar en suplicar a la seva mare que els deixés el rebost. 

En Charlie Rivel va néixer el 23 d'abril de 1896 a Cubelles, enmig de raïm i melons. 

"Vull ser clown"

Una de les paraules que més he llegit en els llibres és "esforç". Ser pallasso no és fàcil, és una autèntica responsabilitat. Fer riure l'Europa en guerra és un repte. 

Charlie Rivel, aleshores Josep, va debutar a la pista quan tenia dos anys. Participava en un número amb el seu pare. A ulls del públic era una actuació senzilla, només havia jugar amb unes banderoles amb els colors de França mentre sonava l'himne. Més endavant, va imitar un forçut amb unes peses de cartró que li havia preparat el seu pare. Però Andreu volia ser clown. 

El circ té un llenguatge específic que desconeixia absolutament. Sembla ser que no tots els pallassos són clowns però sí que tots els clowns són pallassos. Quatre pinzellades: tot i que en un principi el clown era l'encarregat de les pantomimes i de les burles es va convertir en el típic pallasso de la cara blanc, l'enfarinat, el "pallasso llest", sabeu? I després hi ha l'august, el del nas vermell i tanoca.

Charlie Rivel, pel que he pogut entendre, va ser sobretot un pallasso excèntric. Un pallasso que actua majoritàriament sol, amb el suport d'objectes o d'instruments musical, intel·ligent i autosuficient, espavilitat, astut, viu i despert. 

Per què Charlie Rivel?

El circ de principis del segle XX, no sé ara com deu ser, era un negoci familiar. Tots els membres de la família hi participaven i hi col·laboraven. Per aquest motiu, des que era ben petit, Andreu es preparava dia rere dia amb els seus germans els números que havien de fer per a la següent funció. Hem de pensar que el públic vol novetat i risc i que el repertori s'havia de canviar sovint i cada vegada amb el llistó més alt. 

A mesura que els fills es van anar fent gran, els directors dels circ europeus s'interessaven per ells i no és estrany que els contractessin i els anunciessin com a autèntiques estrelles. Ho eren, de fet! I van començar a fer gires per arreu d'Europa amb el nom de Rivels!

Centenari Josep Andreu i Lasserre - Charlie Rivel
de Jordi Jané

D'on surt aquest nom? Els germans es van fixar que el cognom "Andreu" es repetia molt en les cartelles que anunciaven l'espectacle i van creure que seria bo tenir un nom artístic. I ara us heu d'imaginar en Josep Andreu combinant lletres fins que... R.I.V.E.L.S. La combinació perfecta.

Però... I Charlie Rivel? Un dels números estrella d'en Charlie Rivel, a més de la pantomima de la diva de l'òpera, va ser la fantàstica imitació de Charlot, el personatge còmic de Charles Chaplin. Era un auntèntic show veure el Charlot sobre el trapezi i... segons la font, els germans el van començar a bandejar, enveja, i es van acabant separant. Un drama per als pares i per al mateix Charlie Rivel.

Els nens 

A l'exposició ja m'ho van dir: "A Charlie Rivel li encantava actuar per als nens". Voleu una anècdota? Resulta que enmig d'una funció, un nen petit va començar a plorar i a plorar. Rivel va interrompre el seu número per uns moments i es va apropar a la criatura. Però aquesta en veure-la encara va bramar més fort... Aleshores, el pallasso es va dirigir al centre de la pista i... UUUHHH! Va començar a plorar també. El públic en silenci: només s'escoltaven el pallasso i el nen plorar. Quan nano va veure la reacció de l'home de la samarreta vermella es va eixugar les llàgrimes, el pallasso s'hi va apropar de nou i sabeu què va fer el nen? Donar-li el seu xumet. 

Charlie Rivel va triomfar molt entre els més petits perquè coneixia molt bé la seva psicologia. Els imitava i la comunicació entre el pallasso i el públic estava garantit. 

Un pallasso trist

Charlie Rivel va viure moltes guerres: la de Cuba, la Gran Guerra, la civil i la segona guerra mundial. I després de tanta tragèdia, qui té ganes de riure? Ni els pallassos tenen esma... En Charlie Rivel va tenir problemes amb la Gestapo en diverses ocasions, les fronteres no els deixaven marxar del país, i va veure com les bombes queien sobre el teatre mentre actuaven... Va caure en una profunda depressió...

Es va plantejar deixar el món del circ. S'aïllava, no volia parlar amb ningú, ni tan sols amb la seva estimadíssima dona, Carmen Bustos, ni amb companys i amics de professió ni amb la seva filla... Finalment, als anys cinquanta, amb els consells dels seus sota el braç, va tornar a actuar.VISCA!

Pobre payaso de Charlie Rivel

Dels trets volums que he llegit sobre el pallasso em quedo amb la seva autobiografia que va escriure en danès l'any 1971. És una meravella de llibre perquè, tot i que de vegades et fas un embolic considerable amb les rutes que fa amb la família per temes de feina, transmet molt bé la vocació i l'amor per la seva feina i per la feina ben feta. El recomano, de veritat! Les anècdotes que explica de quan era petit i dels infortunis del circ i de la història de l'Europa del moment són una passada! Hi ha moment especialment tendres i d'altres que són de pel·lícula. 

El puntet fosc, per anomenar-lo d'alguna manera, de les autobiografies, i amb la de Charlie Rivel ho he vist molt clar, és que segons quins episodis són mooolt feliços i altres són mooolt tràgics. Cadascú explica la pròpia vida com vol, maquillant el que vol i callant allò que vol. No nego que Rivel sigui un crack però hi havia moments que pensava: "Senyor, ja sé que és molt bo fent la seva feina, però hi ha altres artistes que també s'han de guanyar el pa de cada dia. Gràcies". Però va ser bona gent, Rivel. N'estic convençuda. 

S'estimava molt la família, la dona, els fills. Era una persona extremadament disciplinada, llegat del seu pare, constant i entregada a la feina. Devia tenir bon cor perquè a Cubelles i arreu l'estimen molt i continua sent un referent en el món del circ.  

Podreu els llibres en les següents biblioteques de la Diputació de Barcelona:

Charlie Rivel. Josep Andreu i Lasserre: 1896-1983 de Jordi Jané (Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2000): aquí

Pobre payaso de Charlie Rivel (Barcelona: Destino, 1973): aquí

Charlie Rivel  de Josep Vinyes i Sabatés. (Barcelona: Nou Art Thor, DL 1983): aquí

Bona lectura i no perdeu el carnet de la biblioteca durant el cap de setmana.