8. Quan l'amor ens emmalalteix

Amor i amistat de Jane Austen és el primer llibre que us vull comentar del repte literari “26”. Reconec que no és dels títols més coneguts o llegits de l’escriptora però per començar no està gens malament.

Durant el segle XVIII, la novel·la epistolar presumia de cert èxit i aquest va ser el gènere que va escollir l’adolescent Austen per fer les seves provatures. El volum inclou Amor i amistat i Les tres germanes, dues novel·les epistolars inacabades publicades l’any 1790 i 1795 respectivament. 

Sorprenentment, com conclou David Owen en l’epíleg de l’edició d’Angle Editorial (2007), l’estil de les obres juvenelia no s’assembla gaire al de les obres de maduresa com Orgull i prejudici, Seny i sensibilitat o Emma. La família Austen no va voler que les seves filles creixessin amb el deure social en ment i per això Cassandra i Jane van gaudir d'una llibertat plena i potser per aquest motiu l'autora va poder llegir Shakespeare, Pope, Johnson i Samuel Richardson, un dels autors de novel·la epistolar més reconegut del moment. Tanmateix, amb els anys les habilitats per atreure un pretendent són més present.

La protagonista d'Amor i amistat. Enganyat en l'amistat i traït en l'amor, Laura, rebutja els convencionalismes i es deixa portar pels «decebedors plaers del món». I aquests plaers que portaran a Laura i a Sophia a viure una infeliç història és, com no podia ser d'altra manera, l'amor:

Ja pots armar-te jove amiga, [escriu Laura] de tota la filosofia que puguis aplegar; acumula tota la fortalesa que posseeixes, perquè, ai!, en la lectura de les pàgines següents la teva sensibilitat es veurà greument posada a prova.

Tot i que les dues amigues gaudeixen d'una felicitat radiant durant una època curta i passatgera, l'amor les traeix i les emmalalteix: "Enfolleix sempre que vulguis, però no et desmaïs", li aconsella Sophia a Laura.

El posar bona cara davant de tot i de tothom es copsa més a Les tres germanes. En aquest cas, la germana gran, Mary Stanhope ha rebut la proposició matrimonial per part del senyor Watts però no sap si acceptar-la. Reconeix que no l'estima, que no l'aprecia gens, que no és del seu estil, que és un idiota però que estaria disposada a casar-se amb ell si d'aquesta manera evita que Watts es casi amb una de les seves germanes o amb una de les Dutton:

 [...] ets la noia més estranya del món, Mary. Dius una cosa i, encara no has acabat de dir-la que ja dius la contrària. Digue'm d'una vegada per totes si et penses casar amb el senyor Watts o no... 

D'aquest relat, en destaco el paper de les altres dues germanes Stanhope, el de Sophy i Georgina. Aquestes calen ràpidament el comportament de Mary i decideixen parar-li els peus:

[...] la pobra noia considera que el fet que nosaltres ens casem abans que ela és una de les desgràcies més grans que li poden esdevenir i, per evitar-ho estaria disposada a casar-se amb el senyor Watts i ser desgraciada tota la vida.

Podeu trobar el llibre en aquestes biblioteques de la Diputació de Barcelona. Disponible en castellà.