22. No m'agrada llegir, profe

Entres a l'aula, que més aviat sembla una gàbia de lleons, i dius:

- Sisplau, que aixequi el dit, qui llegeixi més d'un llibre al mes.

Cap dels trenta adolescents aixeca el dit.

- Molt bé. Ara que aixequi el dit aquells que llegeixen un llibre cada tres mesos. 

No reps cap resposta.

- Un llibre a l'any?

Cap resposta.

- Com és que no llegiu?

Ara sí que tens una resposta (tot i que no és la que volies escoltar):

- Perquè no ens agrada llegir, profe. 

Estic convençuda que aquesta situació és més real i freqüent del que ens agradaria. Pares, mestres, bibliotecaris, autors i editors (i molts d'altres) ens esforcem dia rere dia a fomentar la lectura entre els petits i adolescents però sovint fem ús d'algun recurs que tinguem a l'abast com per exemple, la lectura de La màgia de llegir de José Antonio Marina i María de la Válgoma publicat a Rosa del Vents l'any 2005, amb la traducció de Anna Jolis. 

Un assaig curt, no arriba a les cent seixanta pàgines, que parla sobre l'acte de llegir com si es tractés d'una màgia, de manera que els pares i els professors esdevenen mags i bruixots i les estratègies per encomanar l'hàbit lector són encanteris. El llibre neix a propòsit d'una conferència que els autors van fer l'Any del Llibre i la Lectura que es va celebrar a Barcelona l'any 2005 i el propòsit dels autors és el següent:

[...] ens sentim feliçment embruixats pels encanteris de la lectura i ens agradaria que el llibre servís per estendre'n la màgia. Encara més. Que fos màgic per si mateix i que el lector, en internar-se per les senderes de les seves línies, anés deixant enrere el lloc on està, les preocupacions que té i, com l'explorador que avança intrèpid per la selva, sentís que la malesa es torna a tancar rere seu i que l'acull en un món d'orquídies i lianes, papallones gegants amb ulls a les ales, rugits de panteres i crits d'en Tarzan. 

Bé, els avantatges de la lectura són infinits. És un vici molt saludable, la lectura, però que sembla que cada vegada costi més d'adquirir i de conservar. Els autors no ens volen deixar a l'estacada i ens animen a no llançar la tovallola. 

Beneficis de la lectura, per si hi ha algú de la sala que encara no els coneix (extrets del llibre):

• La lectura, que ningú us prengui el pèl, ens provoca sentiments ben reals, tot i que la història pot ser fictícia.
  
• Ens ajuda a conèixer una realitat concreta. Per exemple, si llegim Dickens entendrem força bé el Londres de principis del segle xx.
  
• És una activitat emancipadora. El lector decideix, amb tota la llibertat del món, què, com, quan, on llegeix. El lector és lliure i la llibertat sempre ens ha agradat.
  
• A l'home, no sé si per naturalesa o què, li fascina escoltar històries, sobretot si parlen d'altres. Li encanta i la literatura és la font més gran d'històries.
  
• És un exercici que encaixa perfectament en la nostra societat. És a dir, el llenguatge el fem servir en totes les seves manifestacions, la nostra societat és lingüística. Necessitem el llenguatge, conèixer-lo i fer-ne ús per conviure els uns amb els altres. Per tant, la lectura ens ajuda a adquirir vocabulari, a expressar-nos, a dir allò que volem dir i com ho volem dir.
  
• Per últim, i seguim amb el comentari, la lectura ens fa pensar.

Llegir no és un mer adornament, ni una manera més de divertir-se, de passar l'estona o de matar el temps. És el mitjà més eficaç de dominar el llenguatge, la qual cosa, alhora, és una condició indispensable per desenvolupar la intel·ligència, la plenitud afectiva de les nostres relacions i la dignitat de la nostra convivència. 

Aleshores, si llegir té tants beneficis per què els més petits de casa no llegeixen? Per què els adolescents, que tindran molta feina per aixecar el país i tirar-lo endavant, no s'acosta a la novel·la que els van regalar per Sant Jordi ni que els matin? Com és que el 72% dels infants i adolescents suecs llegeixen mentre que els espanyols representen (només) el 52%?

Marina i De la Válgoma n'enumeren alguns motius: La presència i l'abús dels mitjans audiovisuals, perquè suposen uns estímuls molt poderosos, l'increïble esforç que suposa la lectura de segons quin llibre, perquè no s'ha fomentat una autoconsciència lectora, etc. 

Què hem de fer? Pares, mestres, bibliotecaris, com podem fer que la lectura sigui divertida, plaent, interessant als nostres nanos?

Primer, nosaltres som un referent per a ells. Per això, els autors insisteixen a llegir davant d'ells, llegir amb ells durant una estona cada dia, parlar dels llibres (tant si ens han agradat com si no), anar a la biblioteca, visitar la llibreria del barri...

Segon, la lectura ha de ser una activitat agradable, per tant, la invitació a la lectura ha de ser encara més llaminera i temptadora. No hem d'obligar a llegir a ningú (és el primer manament de la lectura) perquè si plantegem l'estona de lectura com un deure o com un càstig (fins que no acabis el capítol, no hi ha televisió), en el fons, estarem condemnant l'activitat. Ens interessa que la lectura sigui un premi en ella mateixa, que hi ha hagi un repte personal i la satisfacció final sigui més gran que l'esforç que el lector ha utilitzat perquè, d'aquesta manera, la tasca serà més atractiva i podrà esdevenir un hàbit. 

I tercer, i no per això menys important, eliminar els prejudicis. La gent que llegeix no és boja, sap què fa i perquè. Tanmateix, hi ha qui creu que als lectors estem tocats del bolet i consideracions com aquesta fan que els petits lectors es desentenguin de la literatura i és una llàstima. 

Els últims tres capítols són molt interessants perquè els autors encomanen deures per als pares, mestres de primària i de secundària. 

Consells per als PARES: seria genial dedicar una estoneta, quinze - trenta minuts, a la lectura. Els entesos en el tema diuen que el moment ideal és abans d'anar a dormir pel fort vincle que es crea i l'atmosfera càlida i íntima. Atenció! Els nens escullen el conte! I si un nen vol escoltar centenars de vegades La Caputxeta vermella ningú ha de perdre els nervis perquè és una actitud molt freqüent entre la canalla i que s'ha estudiat a nivell psicològic i psicoanalític. 

Tots els pares volem que els nostres fills siguin feliços i bones persones. L'amor per la lectura no garanteix cap de les dues coses, però posa en bona forma per aconseguir-les. 

Deures per als MESTRES DE PRIMÀRIA: Els professors! Els grans mestres! Els qui es mereixen un premi Nobel per la seva feina i vocació! Gràcies a ells hem aprés a llegir, el miracle de la lectura i durant una etapa molt concreta de la nostra educació van ser constants i pacients amb nosaltres i fins que no vam ser capaços d'entendre (de veritat) el sentit d'una frase no van parar de trencar-s'hi les banyes. Els autors ens alerten que quan un infant diu que no m'agrada llegir, profe, en el fons, ens diuen que m'agrada llegir però no en gaudeixo perquè encara no tinc les eines necessàries per fer-ho, em pots ajudar?

Professors no esteu sols i entre tots farem que els més petits perdin la por a la lectura.

També seria ideal establir una profunda i alegre relació entre les aules i les biblioteques escolars i, si el centre té els recursos necessaris, que cada aula tingués la seva bibliotequeta. De fet, si sóc lectora és gràcies a la biblioteca que hi ha havia a la classe. 

I els MESTRES DE SECUNDÀRIA? Ens ha tocat una etapa complicada, eh? Conviure amb les hormones dels adolescents no és gens fàcil i la tendència és que el col·lectiu, per franja d'edat, és el menys lector de la nostra societat i vols professors es trobem amb situacions com les que descrivia més amunt. Qui són els encarregats de fomentar la lectura en un institut? Els professors dels departaments de llengua. Només? Exacte, tot el professorat, tot el personal del centre s'hauria de comprometre a fomentar l'hàbit lectors i l'ús de la biblioteca escolar.

Els autors recomanen les lectures de Rowling, Salinger, Hesse i Golding... (Sort, col·legues).

Per què la majoria de joves no llegeixen? Perquè només es miren el mèlic, perquè tenen el cap ocupat en el seu cos i en els adults que no els comprenen. Molt bé, doncs, els hem de fer entendre que la literatura els podrà ajudar a resoldre molts dubtes, a empatitzar amb els protagonistes i a prendre amb les consciències algunes de les decisions més importants que prendran mai i que marcaran profundament el seu futur.

Llegiu als adolescents! ens recomanen Marina i De la Válgoma. És una excel·lent estratègia. Us comento la meva experiència com a alumna. Durant el segon cicle de l'ESO, la professora de ciències (que també va ser la de matemàtiques), començava les seves classes amb la lectura d'un dels contes breus de Jorge Bucay i quan acabava la lectura, en fèiem una reflexió tots junts. Què va aconseguir aquesta professora? Que esperéssim les classes amb unes ganes boges, que estiguéssim atents durant la lectura i durant la lliçó que seguia, que llegíssim entre línies i que... com no podia ser d'altra manera, que alguns llegíssim, pel nostre propi compte, el llibre Déjame que te cuente. Vuit anys després, la professora encara gasta els primers cinc minuts de classe per llegir en veu alta un conte a més de trenta adolescents. 

Tot i que en recomano vivament la lectura hi ha un parell cosetes que no m'han agradat gaire del llibre... 

La primera que per uns moments sentia com si els mitjans audiovisuals, les xarxes socials, els videojocs fossin uns autèntics enemics. És cert que tampoc aplaudeixo molt la idea que els nanos estiguin més enganxats a la pantalla que a les pàgines d'una novel·la però tampoc ho condemno, prefereixo considera-los aliats, però amb mesura (com amb tot). 

I la segona, que... quan parlen de l'educació a secundària sembla que sigui una tortura per als mestres... No hi estic gens d'acord. Vaja, considero que el bon professor d'institut és aquell que gaudeix de les seves classes i de les explicacions que fa de la seva disciplina. Per a molts professors, el foment de la lectura és una prioritat i s'escarrassen dia rere dia per assolir aquest objectiu i que a final de curs aixequessin més dits lectors que al setembre. 

Podreu trobar el llibre a les biblioteques de la Diputació de Barcelona. També disponible en castellà amb el títol La magia de leer. 

Bona lectura i el carnet al moneder.