dimecres, 27 d’abril del 2016

23. L'(inestabilitat) estabilitat de les relacions de parella

Creativament, el desordre dóna molt més joc que l'equilibri i Empar Moliner, autora entre d'altres, de T'estimo si he begut (Quaderns Crema, 2004) ho sap perfectament i és capaç de tractar les desavinences matrimonials i els conflictes amorosos amb un humor que m'ha agradat (i fins i tot sorprès, no em pregunteu el perquè). 

Moliner ocupa una de les primeres posicions en la llista dels llibres més venuts de Sant Jordi d'enguany amb l'antologia de contes Tot això ho faig perquè tinc molta por, i després de llegir l'inici d'una de les narracions vaig decidir agafar en préstec alguns dels seus primers relats i entre les lleixes de la biblioteca em va cridar l'atenció la següent condicional: T'estimo si he begut. T'estimo si he begut... Fa rumiar, oi?

El llibre està compost per tretze narracions breus independents (tret de les dues últimes) i presenta diferents situacions a propòsit del matrimoni i de la convivència amb la parella, alguns amb clau còmica, cert patetisme, i que no m'han deixat indiferent. Hi ha un grapat de contes que es desentenen de la temàtica chic però la majoria se centren en la inestabilitat de les relacions de parella.

M'agrada molt el gènere del conte. En llegia un parell cada nit, com si es tractés d'un ritual... La narració breu és molt exigent amb els autors (i amb lectors, encara més) i una de les claus dels contes és la primera frase, el primer paràgraf a tot estirar. I en aquest cas, he trobat que Moliner se sap defensar força bé, sap que les primeres paraules han d'actuar com un ham per als lectors i les oracions directes, sense ornaments, que utilitza conviden a continuar amb la lectura. Un exemple:

Fa divuit minuts que el sopar de matrimonis avança en un restaurant mexicà i la senyora Salat ja s'avorreix d'una manera tan ferotge que, per encarar les hores que li esperen, decideix fer dues coses: beure un margarita darrere l'altre i imaginar-se que el seu marit no és el seu marit. 
 Dels tretze contes només en destacaré tres:
- "L'evolució anual de la veu humana": Parla de com les relacions de parella poden arribar a ser d'embafadores i de cursis, sobretot quan les grans decisions es prenen a corre-cuita i saltant per un precipiti sense arnès, quan ja s'ha perdut la vergonya i diem videta, petitona i cutxi-cutxi enmig d'un sopar amb els teus col·legues.
- "La importància de la higiene bucodental": Quan hi ha un got amb dos raspalls de dents en un lavabo vol dir que la cosa és seriosa, oi? Qui no ho ha sentit mai això? Dos raspalls de dents en un mateix got significa, aparentment, l'inici d'una vida idíl·lica. Un relat molt bo!
-  "Avantatges d'un viatge organitzat": Un viatge a la quinta forca pot solucionar una crisi d'un matrimoni que celebra els seus vint-i-cinc anys?

Del llibre, n'he llegit crítiques (més dolentes que neutrals o bones) però estic satisfeta de la lectura feta i estic convençuda que una relectura seria genial, amb el gènere del conte, moltes vegades, es necessita això, una segona o tercera lectura per esprémer tot el suc i gaudir-ne més.

Podreu trobar aquest llibre a les següents biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Bona lectura i fins aviat!

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada