27. "Oh, gran veritat! Tu sí que has canviat"

J.D.Salinger (1919-2010)

Sabíeu que la cançó "Museu d'història natural" d' Els amics de les arts es va composar a partir d'una escena del llibre que ens ocupa avui?

Són molts els adolescents que s'identifiquen amb Holden Caulfield, el protagonista d' El vigilant en el camp de sègol del estatunidenc J.D.Salinger. Per aquest motiu i pel fet que és un dels clàssics dels últims temps, vaig decidir agafar-lo en préstec de la biblioteca. La meva edició és la que va publicar 2007 Labutxaca i que compta amb la traducció d'Ernest Riera i Josep M. Fonalleras.

Resum de cortesia. En Holden és un jove enfadat amb el món i amb tothom. Bé, en concret, amb els adults i amb el seu món. Amb setze anys i amb tots recursos del món, és una nano que detesta la hipocresia i l'autoritat i, tot plegat, fa que tingui un caràcter fort i problemàtic, que no tingui un expedient brillant i que l'expulsin de l'institut pocs dies abans de Nadal. El llibre, narrat en primera persona, ens narra els dos dies següents però també ens permet de conèixer el passat del protagonista. Què farà en Holden per Nova York? Cap a on anirà? Demanarà ajuda? L'ajudaran? Es farà amic de l'alcohol? Podrà protegir la seva germana petita dels adults? Sabrà a on van els ànecs de l'estany del Central Park quan és hivern?

Què m'ha agradat?

Que estigui escrit en primera persona és un punt a favor perquè ens enganxem, literalment, al clatell del jovenet i això fa que ens identifiquem molt més amb ell, ens ajuda a conèixer-lo millor. I si el lector és un adolescent encara millor perquè, vol dir que, si el vincle entre ell i en Holden és prou ferm, acabarà la lectura. 

La primera frase: Si de debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans de tenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield, però no en tinc ganes.

L'escena del Museu d'Història Natural. Primer perquè la reflexió que en fa és genial i perquè m'ha inspirat per escriure un relat. 

El millor d'aquell museu, però, era que tot estava sempre al mateix lloc. Ningú no es movia. Hi podies anar cent mil vegades i aquell esquimal encara acabava de pescar aquells dos peixos, els ocells encara volaven cap al sud, els cérvols encara bevien en aquella bassa, amb les seves banyes precioses i les seves cames primes i precioses, i aquella squaw amb el pit nu encara teixia la mateixa manta. Ningú no canviava. L'única cosa diferent eres tu. 

Que el protagonista recomani El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald (pendent de lectura) tot i que afirma que no és un lletraferit. 

I, per descomptat, l'escena final. Les últimes dues frases del final! No les copiaré per no espatllar el moment (hi ha gent molt sensible).

Què no m'ha agradat?

L'abús de les crosses, els "i tota la pesca", "i tot plegat", "no en tinc ganes de parlar". Però, tot i així, n'entenc l'ús ja que el llibre té un to molt oral, sembla que el narrador estigui assegut davant nostre i que ens estigui explicant aquelles quaranta-vuit hores per Nova York.

M'ha agradat i el recomano però me n'havien parlat tant i tan bé que crec que l'havia col·locat en el pedestal que no tocava però vaja... la lectura no es va gens pesada i en pots extreure diverses lliçons. De fet, he fet forces anotacions. 

Curiositats:

El llibre, The Catcher in the Rye és el títol original, es va publicar l'any 1951 i tot i que en molts instituts és una de les lectures obligatòries, per l'edat del protagonista i per l'esperit crític que desperta envers el conformisme, en altres zones ha sigut un llibre prohibit pel paper que juguen en certes escenes l'alcohol, les drogues, la prostitució i el llenguatge barroer. 

Qui duia sota el braç el llibre de Salinger va ser l'assassí de John Lennon, Mark Chapman. De fet, mentre l'esperava a la porta de casa seva, el paio en va llegir fragments. En fi...

Aquí acaba el comentari espero que us hagi engrescat a llegir-lo, paga la pena. Avui mateix, he començat Un fill d'Alejandro Palomas, per ser el premi Atrapallibres en la franja d'edat d'entre catorze i quinze. 

Bona lectura!