26. La professora de la tolerància

Desde que ella se preocupa por mí, 

he empezado a preocuparme por mí misma. 

Incluso dejé de escaparme de la escuela. 

Odio admitirlo, pero empieza a gustarme.

No puedo esperar hasta el próximo año 

para tener a la señorita Gruwell de nuevo.

 

Diarios de la calle  (The Freedom Writers Diary) d'Erin Gruwell i els seus alumnes és l'últim llibre que he llegit. El va editar Elipsis l'any 2007. Llegir-lo, de veritat.

Gruwell és professora de llengua anglesa i la tutora dels alumnes més problemàtics i conflictius de l'institut on treballa. Problemàtics i conflictius en el sentit que amb catorze anys (catorze!) ja han disparat un tret enmig una disputa entre bandes, que conviuen amb el racisme, la violència, les drogues, la pobresa, els robatoris, l'alcohol, els maltractaments, la pederàstia, els trastorns alimentaris, la desconfiança i la por.

El propòsit de Gruwell és el de transformar els joves i convèncer-los que tenen tota la vida per endavant i que res ni ningú els pot aturar: si ells s'ho plantegen, poden arribar a la universitat, fins i tot. Només han de confiar en ells mateixos i creure en els seus somnis. 

I com ho farà? I aquesta és la cirereta del pastís: a través de la literatura i de l'escriptura. Gruwell els proposa d'escriure un diari íntim, en el qual puguin confessar els seus sentiments i angoixes. 

L'experiment que, en un principi, no rep ni el vistiplau dels alumnes ni de la resta del professorat, començarà a donar fruits molt més aviat del que s'esperen els lectors. 

Diarios de la calle recull fragments d'aquests dietaris. Són retalls curts i alguns extremadament profunds i sincers: testimonis de les baralles, víctimes de la violència de la gènere i de l'assetjament escolar, de la malaltia... 

Amb les sessions de lectura els Freedom Writers (autors de la llibertat) es comparen amb personatges històrics com Anna Frank, de fet tindran l'oportunitat de conèixer Miep Gies (qui va acollir els Frank a casa seva), i Zlata Filipović. Molts d'ells creuen que viuen enmig d'una guerra que no s'acaba ni s'acabarà mai i que se n'han d'amagar (de vegades, la mateixa guerra se la trobaven a casa en tornar de l'escola). Ells mateixos no creuen que poden canviar el món... Senzillament, és un llibre fantàstic i que el recomano a crits. 

Basat en fets realíssims, el llibre resumeix els quatre anys de Gruwell a l'institut i és un exemple clar d'un dels beneficis de la literatura. Rere les lectures del Diari d'Anna Frank, El diari de Zlata, El vigilant en el camp de sègol de Salinger i El color púrpura d'Alice Walker, entre d'altres, els nanos descobreixen el valor de l'empatia i comencen a fer pinya, tan consistent que farà que el missatge de pau, de tolerància i de respecte que Gruwell els ha inculcat arribi arreu del món.  

Podreu trobar aquest llibre en les següents biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per cert, també hi ha la versió cinematogràfica del llibre. Molt bona, també!

Bona lectura i el carnet de la biblioteca a la cartera.