Recomano el llibre a bibliotecaris, mestres, coordinadors de clubs de lectura, també als participants i a totes aquelles persones interessades en la matèria. Els clubs de lectura ja sabem què són, oi? Grups lectors que a més de compartir una mateixa lectura, també en fan tertúlies i intercanvien opinions i visions en un lloc determinat (en una biblioteca, per exemple). La definició és senzilla però el manual, que no arriba a les tres-centes pàgines, ens demostra que és un concepte molt més ambigu i complex.
Els autors han dividit el llibre en dues parts. En la primera, Arana ens parla dels antecedents històrics dels clubs de lectura. Hem de pensar que no van sorgir d'un dia per l'altre i que tot plegat és un procés lent que no es va consolidar fins el segle XVIII, quan hi haver una importantíssima revolució lectora. Aquests clubs de lectura neixen amb la voluntat de debatre, de crear discussions, d'intercanvi d'opinions. La importància d'aquests clubs va ser tan gran que encara ara existeixen! I cada vegada, en som més i més específics (segons la temàtica, la llengua, els participants, etc.) Hem de pensar que cada lector és una interpretació. Cinquanta lectors, cinquanta interpretacions i totes, repeteixo, totes són vàlides! Aquesta és, des del meu punt de vista, una de les regles cabdals dels clubs.
No leáis para contradecir o impugnar, ni para creer o dar por sentado, ni para hallar tema de conversación o disertación, sino para sospesar y reflexionar.
Mireu què en diu Jacques Attali:
La lectura será a condición sine qua non de la lucha contra la criminalidad, el fanatismo y la superpoblación. También será una condición para el empleo, incluso en los oficios más simples. Sin lectura no será posible participar en la vida social, económica, asociativa, ni en la vida democrática, ni siquiera, y cada vez más, de entretenimiento: porque la sociedad de la imagen será también la sociedad de la escriptura.
Arana també defineix els clubs de lectura com a mètodes de coneixement. Segons Wagensberg, tot coneixement s'adquireix a través d'un estímul (la lectura d'un llibre), d'una conversa (el debat sobre la lectura i l'interncanvi d'opinions) i d'una conseqüent comprensió (les conclusions que algú n'extreu de tot el procés).
Per tant, els clubs de lectura són genials per aprendre, aprendre i aprendre, sobretot i es desenvolupen en un entorn tranquil, obert i sense prejudicis. Però no sempre és tan senzill com sembla...
L'autor continua el seu discurs parlant del participants, de l'importantíssim paper del coordinador, de les dinàmiques que es poden fer durant les trobades, les característiques del grup (nombre, renovació, periodicitat, normes, els rols, les proves de foc que poden sorgir, activitats complementàries a la lectura, la classificació dels clubs de lectura segons diferents paràmetres, temes de conversa, l'avaluació final de cada sessió i de l'activitat en general, etc.)
Un punt destacat és l'elecció dels llibres que es llegiran en el club. Qui els tria? Per què uns i no uns altres? Les lectures o bé les pot escollir el coordinador, o bé els participants. És un debat molt intens i interessant però la majoria dels llibres afortunats tenen les següents característiques: curts, de comprensió assequible, empatitzem amb els seus personatges, que generen debat i controvèrsies, que parli de temes d'actualitat i que siguin variats.
Un punt destacat és l'elecció dels llibres que es llegiran en el club. Qui els tria? Per què uns i no uns altres? Les lectures o bé les pot escollir el coordinador, o bé els participants. És un debat molt intens i interessant però la majoria dels llibres afortunats tenen les següents característiques: curts, de comprensió assequible, empatitzem amb els seus personatges, que generen debat i controvèrsies, que parli de temes d'actualitat i que siguin variats.
Si ets coordinador d'un club de lectura, sisplau, MAI! MAI! MAI!, proposis llibres d'autoajuda! Tampoc solen agradar els llibres excessivament literaris, poc lineals, amb moltíssims personatges i línies argumentals i salts en el temps... Els lectors s'avorreixen i es perden...
El text d'Arana acaba amb un llistat de 50 títols aptes (de "cinco estrellas", segons ell) per a un club de lectura. Un llistat interessant però que, des del meu punt de vista, no deixa de seguir un cànon preestablert, però bé... imagino, també, que cada club de lectura tindrà els seus protocols de lectura.
La segona part, de la mà de Galindo, titulada "La voz de los protagonistas" és un conjunt d'entrevistes fetes a diferents participants clubs de lectura i a escriptors a propòsit dels clubs. Galindo n'examina els resultats i arriba a les següents conclusions: Els participants arriben als clubs amb moltes ganes d'aprendre, de llegir i de conèixer gent però també neguitosos per por a no caure bé, a no tenir el mateix llegat cultural que els altres, i que, tot i que el coordinador juga un paper necessari, sempre hi ha qui xerra pels descosits. Els autors també són importants en els clubs perquè sovint hi participen com a convidats, per a ells són oportunitats úniques per intercanviar opinions amb els lectors (un Sant Jordi light).
Aleshores, per si encara hi ha dubtes, per què hauríem de pertànyer a un club de lectura?
- Enriquiríem el nostre bagatge cultural
- Enfortiríem els nostres hàbits lectors
- Fomentaríem el debat i seríem més respectuosos amb les opinions dels altres
- Coneixeríem gent i qui sap...
Segur que hi ha un club de lectura (o més d'un) a la vostra biblioteca de confiança. Ara, al setembre, s'obren les llistes i us podeu apuntar. Recordeu que és una genial manera per llegir més i millor i compartir la vostra afició. Us hi animo!
Si us interessa el llibre el podreu trobar a les següents biblioteques de la Diputació de Barcelona i per a més informació sobre els clubs de lectura, aquí en teniu el portal.
Bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada