37. Vaja, vaja, o sigui que no llegeixes, eh?

 El verb "llegir" no tolera l'imperatiu. 

Pennac. 

Fa dues setmanes vaig llegir un article molt interessant que parlava dels falsos lectors, és a dir, d'aquelles persones que diuen sí, llegeixo moltíssim però que en realitat no llegeixen res o no tant com diuen. 

"El hábito lector como actitud. El origen de la categoría de 'falsos lectores'" de Elisa Larrañaga i Santiago Yubero de la Universidad de Castilla-La Manxa pretén de donar explicació a aquest fenomen a partir d'unes enquestes realitzades a estudiants universitaris (1011 estudiants) d'entre 18 i 54 anys. L'article es va publicar a OCNOS Revista de Estudios sobre Lectura l'any 2005 però crec que el contingut pot ser igual de vigent en l'actualitat.

Segons el diccionari de l'IEC, hàbit vol dir 'habitud, costum, disposició adquirida per la repetició d’un mateix acte. Parlem d'hàbit, també, quan tenim certa facilitat, tendència, intencionalitat a fer quelcom, com ara llegir, que ens provoca satisfacció personal. 

Leer es, fundamentalmente, una conducta individual,

pero con un significado social y cultural.

Ara bé, la lectura també és un fenomen social que descriu els nostres hàbits lectors i "a partir del conocimiento de la representación social de la lectura, podemos entender las diferentes formas de pensar, sentir y actuar ante el comportamiento lector", diuen els autors. Què vol dir això? L'home és un animal social, això ja ho sabíem. Ens agrada pertànyer a un col·lectiu i que se'ns reconegui, que se'ns identifiqui com a membre d'un grup, que no estem sols. Són les famoses (i menyspreables) etiquetes. Ens agraden les etiquetes, posar-ne i que ens les posin.

Si ens pregunten quin són els lectors? molt probablement direm que són aquelles persones que llegeixen, són els intel·lectuals, que els agrada llegir perquè s'entretenen (lectura d'oci), perquè aprenen allò que els interessa (lectura instrumental), etc. Els lectors són savis i, vaja, que socialment ser lector és fantàstic.

Aleshores, què passa? Tenir l'etiqueta d'estudiant universitari, de mestre, de bibliotecari, d'escriptor, inclou certs comportaments i actituds. Ser estudiant, mestre, bibliotecari o escriptor implica  sí o sí l'hàbit de la lectura!  Però la realitat és que no tots estudiants, mestres, bibliotecaris i escriptors llegeixen (ningú hi està obligat, només faltaria) i aleshores és quan Larragaña i Yubero et fan una enquesta. 

Ras i curt. Segons l'enquesta, més de la meitat dels enquestats va mentir! És a dir, que molts deien que són lectors quan en realitat o no ho són o no ho són tant com presumeixen. Per què? Perquè no volen perdre l'etiqueta, perquè volen "ofrecer una imagen de sujeto lector, o querer aparentar que se lee más de lo que realmente se lee" per no ser exclosos (per agradar, continuar agradant) o per orgull (per no tenir remordiments). 

El sujeto lector intenta mostrar una actitud y comportamiento favorables ante la audiencia [...] con respecto a su nivel lector, se trata de mostrar una visión favorable falseando -en positivo- las respuestas, hasta acercarlas a lo deseable. [...] Los sujetos se nieguen a aceptar que tienen un déficit en lectura, ya que se la considera importante socialmente y mucho más con respecto al rol de estudiante universitario. 

Si ho traduïm a en percentatges, els autors van detectar un 19,1 % de falsos lectors i, pel que diuen, aquest és el comportament general a Espanya.

L'article comenta altres aspectes però aquest és el que més m'ha cridat l'atenció. Sovint em diuen no m'agrada llegir, llegeixo poc, m'agradaria llegir més però no tinc temps, m'agradaria llegir però els llibres són molt cars (i per què existeixen les biblioteques?). Fantàstic, m'agraden els lectors i no lectors honrats. No passa res. Els autors de l'article potser només volien parlar de l'hàbit lector dels estudiants i han acabat constant que els lectors continuem sent poquets però ben avinguts.

M'agradaria que la gent llegís, que llegís més i millor (m'incloc), que anés un cop al mes a la llibreria del barri, que es regalessin més llibres per Nadal i per Sant Jordi, que a les biblioteques no sempre fóssim els mateixos però ser lector és una decisió individual que no hauria d'estar condicionada en cap sentit. Conec universitaris que no llegeixen i que són feliços i que reconeixen que no han obert un llibre durant anys. Els meus pares no llegeixen i no se n'amaguen gens. 

Si us interessa, podeu trobar l'article en format PDF al portal de la revista OCNOS:  Aquí. 

Fins aviat i bona lectura!