36. "Harry Potter i el llegat maleït"

Ja està! Llegit i paït! 

He decidit fer una entrada dedicada a Harry Potter i el llegat maleït perquè alguns de vosaltres m'heu enviat correus preguntant quines són les primeres impressions i quina és la meva valoració. Abans que res, gràcies per l'interès i perdoneu que aquest llibre no l'hagi agafat en préstec de cap biblioteca.

A veure... Per on començo? Perquè hi ha molts aspectes interessants per comentar, sabeu?

Ahir quan el vaig anar a comprar, em vaig adonar de la sorpresa d'alguns lectors que em va cridar molt l'atenció. Agafaven l'exemplar, l'obrien i...

- Com? És una obra de teatre? Els altres eren més llargs... (Decebuts)

Sí, senyors! Harry Potter i el llegat maleït és una obra de teatre escrita a sis mans per Rowling, Tiffany i Thorne. Harry Potter and the Cursed Child s'està representant a Londres, concretament al Palace Theatre, des de fa uns mesos. Per tant, i primera conclusió: és un text pensat per ser representat, per ser vist en primera persona, per viure'l, per asseure's en una d'aquelles elegants butaques, veure sortir els actors i dir existeix! Harry Potter existeix i el tinc davant meu! La història representada ha de guanyar, per força, moltíssim i és una llàstima que ja no quedin entrades per anar-la a veure.  

Una mica d'argument?

L'obra comença a la nostra estimadíssima andana nou i tres quarts. Efectivament, coincidint amb l'última escena de Harry Potter i les relíquies de la mort. Albus Potter comença l'escola i seva màxima preocupació és que no vol anar a parar a Slytherin. A Hogwarts, es fa amiguet de Scorpius Malfoy. En Harry s'escandalitza, no accepta la relació i, sobretot per un rumor que corre (ja sabeu la fama de la família). L'Albus no suporta la pressió mediàtica, ets fill del nen que va sobreviure i tot plegat acaba petant en un moment en què la Conselleria d'Afers Màgics està una mica nerviosa perquè els cavallers de la mort comencen a bellugar-se i això, com tots sabem, no és bon senyal. I a partir d'aquí tot es complica de mala manera. 

Scorpius Malfoy i Albus Potter

Què ens hi trobem?

Et retrobes amb aquells personatges que tant i tant aprecies i això fa molta il·lusió. Aquí ja vaig plorar (ho confesso). Fa il·lusió. Harry, Ron, Hermione, Ginny, Malfoy i altres que no us penso revelar. Saps si han acomplert els seus somnis, si no. Si tenen les mateixes preocupacions o en tenen més i més rellevants. Fa gràcia! Els lectors també hem crescut durant aquests anys i per tant, podem tornar a dir que, en certa manera, continuem creixent amb ells. També saps detallets d'altres personatges i sobretot (i quan hageu llegit el llibre, crec, que m'entendreu) es fa justícia amb un Gryffindor importantíssim que no ha rebut el reconeixement i l'homenatge que es mereixia. 

I què, doncs?

És un llibre que m'ha fet riure, plorar, cridar d'eufòria i espantat. Hi ha escenes que al·lucines, hi ha una que per a mi és molt dura (duríssima), bons diàlegs, hi ha escenes que passen a la biblioteca de l'escola (visca!) però enyores aquelles descripcions tan Rowling: les que descriuen els personatges, el pas del temps a través dels boscos que envolten Hogwarts, el narrador omniscient, etc.

El llibre duu el segell de Rowling. Ha rebut el seu vistiplau i, per a mi, ja és una garantia. Ara bé... Recordo quan es va publicar el quart llibre que la dona no parava de jurar i perjurar que la saga del bruixot seria una heptalogia. Set llibres! Set anys a Hogwarts! Set proves per aconseguir la pedra filosofal! Set horricreus! Set germans Weasley! Set llibres a la teva llibreria, ben visibles i precisos. M'enteneu, oi? Aleshores... que aparegui un vuitè llibre i que se'l presenti com la continuació no m'acaba de convèncer. La saga, que per a mi seguirà sent de set llibres, està perfectament consolidada i hermètica, ja té el pedestal que li pertoca. Els lectors, els admiradors de Harry Potter, seran uns Murri en tota regla perquè des que es va anunciar l'estrena de l'obra i la publicació del guió, ja  desconfien. I, malgrat totes les emocions que m'ha provocat el llibre, malgrat que el recomani i no deixi de dir que m'ha agradat, que m'ha encantat retrobar-me amb alguns membres de l'ED, que m'ha sacsejat emocionalment, no crec que acabi d'encaixar amb la resta. No té, diguem, la profunditat de les novel·les. És obvi que la saga va ser concebuda, des del primer llibre, per ser narrada en set llibres, si no, el transcurs de la història i el paper d'algun personatge i el seu pes, hauria sigut un altre.

Sisplau, llegiu-vos-el, eh? I comentem la jugada!

Bona lectura!