Primeres lectures de l'any. Us presento una obra de teatre de Jaume Fuster (en veritat, el text és un guió de televisió) que vaig llegir a l'ESO, com a lectura obligatòria de l'assignatura de llengua i literatura catalanes, i que tenia moltes ganes de rellegir per comprovar si les meves habilitats detectivesques han millorat o si continuen igual de peix (...). Al màster, ens han encarregat la tasca d'escollir un llibre que treballaríem amb els nanos i he pensat que aquesta podria ser una molt bona opció. Dos pardalets d'un tret!
Per què els alumnes de secundària haurien de llegir Les cartes d’Hèrcules Poirot de Jaume
Fuster?
Primer, perquè tinc la sensació que el gènere teatral no és prou present a les aules, triomfen més la
narrativa i la poesia.
Segon, perquè permet una lectura en veu alta a l’aula. Hi ha catorze personatges i, per tant, la
participació per part dels alumnes està garantida. Tot i que, el repertori no ha de ser atzarós, ja que els
personatges Hèrcules Poirot i el de la senyoreta Puig els haurien d’encarnar bons lectors per fer que
l’experiència sigui més gratificant.
Tercer, perquè l’obra és un homenatge a Agatha Christie i al seu detectiu, tot i que aquest cas és l’únic
de la seva trajectòria que no resol, i podria ser un pont per descobrir-ne l’obra. A més, també es podria
parlar de la tradició detectivesca i relacionar Poirot amb Holmes, Dupin i Marlowe.
Quart, perquè Jaume Fuster és un dels autors del gènere negre més reconeguts al nostre país i seria
l’ocasió ideal per presentar altres autors com Tasis, Pedrolo i Martín.
I per últim, perquè el lloc on es desenvolupa l’escena, la Baixa Cerdanya, i el moment històric, a
principis dels vuitanta, no és gratuït i es contemplen aspectes socials de l’època com ara el contraban.
Laura Jacas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada