46. Els professors no es jubilen mai

Els professors no es jubilen mai. No haurien de fer, almenys, i el testimoni de Jaume Cela és un exemple d'aquells professors que no deixen de ser alumnes dels seus petits mestres malgrat els anys. Aprenen, aprenen, aprenen...

Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat és un dels últims llibres que ha publicat Cela i una de les darreres novetats de la biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú. Us el presento amb molt de gust!

Ara sóc aprenent de mestra, professora de secundària de llengua i literatura catalanes, la professora de català i, per tant, en aquests moments totes aquelles memòries escrites per professors i professores, que ja tenen la seva trajectòria i les seves penes i alegries, em són absolutament necessaris i el llibre de Cela m'ha commogut especialment.

Oficialment, és un professor jubilat i el llibre és un dietari del seu primer any de jubilació. El diari comença l'u de setembre, quan els professors tornen a les escoles i als instituts per reprendre els apunts, posar-se al dia i per acabar d'enllestir els nou mesos que segueixen. És un dels dies, crec, més optimistes de l'any, com quan prepares la llista de propòsits per a l'any següent. L'u de setembre els docents il·lusionats i amb les bateries plenes es reuneixen, discuteixen, dialoguen i acorden estratègies pensant en els alumnes, aquestes personetes tan i tan fantàstiques. Aquell dia, el primer dia de la jubilació, Jaume Cela no vol anar a l'escola. Encara no he fet ni la meva primera classe i ja temo aquest dia... 

L'home però no ho pot evitar i tornarà a les escoles per parlar dels seus llibres, farà xerrades sobre educació en conferències i programes de ràdio, seguirà reivindicant els drets dels infants, de l'acompanyament que tots els alumnes necessiten, continuarà (meravellós) quedant amb els seus exalumnes i continuarà informant-se (com ha de ser) sobre els canvis legislatius, sobre la fastigosa llei, sobre els llibres i la lectura i sobre el paper crucial dels professors en la nostra societat.

Coi! Vull conèixer aquest home i dir-li, escolti'm, que sàpiga que el seu llibre m'ha fet pensar, m'ha plantejat un munt de preguntes que crec que només sabré resoldre (espero) amb l'experiència i una llàstima acabar-lo i l'animarà a venir a fer-nos una xerrada al màster de formació de professorat de secundària i que ens expliqui allò que més li plagui perquè l'escoltaríem encantats de la vida... Jaume Cela, no deixi mai d'aprendre i de compartir les seves experiències.

Referència bibliogràfica:
Cela, J. (2015). Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat. Associació de mestres Rosa Sensat, Barcelona. 

Disponible en les següents biblioteques de la Diputació de Barcelona: aquí.