Qui millor que els professors de llengua i literatura per presentar els clàssics literaris als alumnes? L'escola, com afirma Calvino (2016:11), té el deure de fer conèixer els clàssics, de presentar unes obres de tan bona qualitat litèraria que ha perdurat en el nostre imaginari durant segles. Lectures que, ja fora del centre, fan que els alumnes siguin capaços d'escollir i d'anar formant la seva pròpia biblioteca. Els alumnes tenen el dret de conèixer i gaudir de Stevenson, Dahl, Blyton, Twain, Collodi, Baum, Barrie, Shelley, Verne entre molts d'altres. Les aules són el millor espai per parlar dels clàssics i els professors som imprescindibles perquè sense la nostra mediació els alumnes ni gaudiran de la lectura ni es formaran com a lectors literaris. Llegir els clàssics de forma autònoma suposa un esforç molt gran per a aquells alumnes que no tenen uns hàbits de lectura consolidats, els suposa un mal tràngol i la seva experiència com a lectors de clàssics literaris els podria allunyar encara més de la lectura i de la literatura. La lectura dels clàssics a secundària considerem que és una assignatura pendent i creiem que hauríem d’assolir el següent compromís: hauríem de replantejar-nos els criteris de selecció de les obres perquè si els alumnes no es relacionen amb els clàssics literaris durant l’escolarització obligatòria, molt probablement no ho faran mai. Evidentment que haurem de tenir present els hàbits lectors dels nostres alumnes però comptem amb traduccions i adaptacions dels clàssics assequibles a tots els nivells, versions que no hauríem de menystenir. No podem privar els nostres alumnes de la bona literatura. Ells la demanen!
Calvino. I. (2011) Per què llegir els clàssics. Barcelona: Edicions 62.
Laura Jacas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada