Què és el diari de classe?

L'aprenentatge és un procés lent que exigeix temps, esforç i reflexió i esdevé significatiu quan s'han veritablement comprés i no memoritzat.

A continuació, voldria presentar-vos una proposta que pretén que els alumnes pensin i repesin sobre les classes i que he viscut com a alumna i professora de llengua i literatura catalanes. Us parlaré dels diaris de classe. Què és el diari de classe? Per a què serveixen? 

Des de l'octubre fins al gener, vaig fer el diari d'aprenentatge per a una assignatura del màster. Havíem de reflexionar sobre les sessions a partir de la bibliografia proposada pels professors. Una pràctica nova per a mi però que va acabar esdevenint un hàbit en què escrivia sobre allò que havíem tractat a l'aula. Podia resultar una tasca una mica feixuga perquè exigeix planificació, temps, esforç però m'adonava que escriure allò que pensava m'ajudava a formular preguntes i m'aventurava a fer unes reflexions que sense aquesta pràctica no m'hauria ni plantejat. A més, també em permetia enllaçar el temari amb lectures d'altres assignatures i amb les intervencions que feien els meus companys. Comparaves els escrits d'altres alumnes amb el teu i deies: Si els dos hem fet la mateixa lectura, com pot ser que tinguem uns diaris de classe tan diferents? Obvi, no a tothom li interessen les mateixes qüestions. 

Abans de l'examen, vaig fer una lectura de les anotacions que havia fet durant els darrers mesos i des d'aleshores vaig comprendre que escriure és una part essencial del procés d'aprenentatge i que m'havia servit per ordenar l'embolic de conceptes i referències bibliogràfiques mentals que tenia. 

Durant les pràctiques, els alumnes havien d'incloure en els seus quaderns un relat personal en què havien de resumir la classe, fer-ne una valoració (el màxim de justificada possible), resoldre una pregunta que formulada la professora a propòsit de la novel·la o d'un aspecte de llengua que havíem comentat i formular-ne una de nova. En la següent sessió es lliuraven i la professora els tornava corregits i amb les anotacions pertinents i les aportacions més interessants es comentaven en veu alta davant de tot el grup: els diaris de classes ofereixen oportunitats didàctiques d'or que no es troben en cap manual. 

Els diaris de classe, estudi dels quals s'inicia a partir dels anys setanta, aporten informació exclusiva dels alumnes i dels seus processos d'aprenentatge: Què saben? Què en destaquen, de les classes? Què han entès? Què no han entès? Quins són els seus interessos i motivacions? Quines són les seves dificultats i angoixes?

Fer un diari de classe (o d'aprenentatge) ens planteja pensar en la matèria i a ordenar les nostres idees, a jerarquitzar-les i a reformular-les si s'escau i, notarem, que si el diari es fa durant un llarg període de temps es pot arribar a copsar canvis de perspectives respecte els nostres coneixements previs i l'ús d'un llenguatge més especialitzat.

A més, per als professors, també són eines que permeten la millora de la pràctica docent en el sentit que ens permet d'aproximar-nos a la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) i poder formular les sessions a partir de les necessitats dels alumnes i fer que l'ensenyament sigui més eficaç i l'aprenentatge més significatiu.

Des de l'experiència d'aquestes setmanes en el centre de pràctiques, puc dir que la lectura, la correcció i el comentari dels diaris de classe dels alumnes, m'ha servit per revisar qüestions que donava ja per enteses, com va ser la poesia trobadoresca, i afegir nous continguts que no tenia previst de treballar, com ara qüestions de dialectologia i les nocions de "motiu literari" i de "clàssic literari".

Tanmateix, ara considero que hauria sigut molt gratificant compartir amb els alumnes fragments del meu diari de classe. Haurien entès que això de ser professora implica ser alumna tota la vida.  

Laura Jacas