Després de cinc anys, deixo les claus de la biblioteca de l'Institut Manuel de Cabanyes a consergeria. Les claus de la meva bonica i estimada biblioteca. Són les claus número 28 i la biblioteca es diu Mercè Rodoreda. La podreu trobar al primer pis a mà esquerra, al costat de la sala de professors. És petitona i la majoria de les cadires són verdes.
Tinc tantíssimes anècdotes. De fet, crec que he sigut una de les responsables de la biblioteca més sorollosa i alegre de la ciutat. He procurat que els usuaris, sobretot amb els més fidels, s'hi trobessin a gust i que aquelles quatre parets fossin per a ells un lloc agradable i de reunió. No només he vist com els alumnes estudiaven i llegien. També els he vist riure, plorar, discutir i festejar. Els he vist créixer! I ells, també a mi... Recordo amb especial emoció el dia que un grup d'amigues celebraven una festa sorpresa a la biblioteca. O el dia que el meu pare em va espantar apagant els llums de cop. He vist de tot: com es regalaven postals de Nadal i roses de Sant Jordi. I per això tinc la sensació que la biblioteca és un lloc viu i que fa viure a tothom qui hi entra.
La biblioteca m'ha cuidat durant aquests cinc anys i fins l'últim moment ha volgut sorprendre'm. A la biblioteca del Cabanyes hi ha llibres que són una joia i que no es troben a les biblioteques municipals. Li estic molt agraïda perquè el seu fons ha format part de la bibliografia de molts dels meus treballs i perquè m'ha fet ser una estudiant més competent i sàvia. I la riquesa que m'ha aportat a nivell personal no es pot descriure. El dia que em van dir que seria la nova bibliotecària del Cabanyes, jo era a la biblioteca Joan Oliva.
He llegit moltíssim durant aquests anys i la pregunta que m'han fet més, especialment els alumnes més petits, és: "Has llegit tots els llibres de la biblioteca?". He sigut la bibliotecària més feliç del món durant aquests
anys i gràcies a les tardes de cinc a nou, de dilluns a divendres, de
setembre a juny, he viscut intensament la meva feina i la meva afició. He conegut a grans lectors i a voraces lectores, a persones que m'han capgirat la vida i a una que m'ha enamorat i que m'ha fet més lectora del que ja era. Espero que els ex-alumnes tinguin un bonic record d'aquelles tardes i que els alumnes que encara no han marxat del centre, la cuidin i la mimin com ho he fet.
Les biblioteques escolars són, o haurien de ser, un òrgan vital a les escoles i als instituts. Són essencials i fan una feina enorme per fomentar uns hàbits lectors forts. Són molts els esforços que fan per mantenir-se actives i, per això, he procurat fer el màxim soroll possible als passadissos i als seminaris, per tenir el suport de tothom i no deixar les idees en un calaix. Desitjo que la biblioteca del Cabanyes resti en bones mans i que continuï amb aquesta vitalitat i energia.
Com t'enyoraré!
Laura Jacas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada