El 26 de juny de 1997 jo tenia cinc anys i els nens i nenes d'Anglaterra eren els més afortunats del món perquè van tenir el privilegi de ser els primers a llegir Harry Potter and the Philosopher's Stone de J.K.Rowling, qui abans, de veure el seu llibre a les lleixes de les llibreries, va haver de rebre la negativa d'una dotzena d'editorials. Bloomsbury va ser qui va tenir millor vista. A Catalunya, les aventures de l'alumne més famós de Hogwarts, van arribar dos anys més tard i va ser gràcies a la traducció de Laura Escorihuela i de l'editorial Empúries.
Cinc anys més tard de la publicació de la novel·la, recordo tenir a les mans Harry Potter i la pedra filosofal. A la coberta, la locomotora escarlata del Hogwarts Express i un nano amb unes ulleres de cul de got i una cicatriu amb forma de llamp al front que semblava sorprès i desorientat en una estació. Si vaig començar a llegir la història del nen que va sobreviure i que malvivia al carrer Privet número 4, va ser gràcies a la persona més fanàtica i seguidora de la saga que conec, la Gemma. Des d'aquí, moltes gràcies. Tanmateix, la Laura de deu anys, tot i que ja començava a tafanejar indiscretament la biblioteca de l'escola, no aconseguia arribar al segon capítol... No sé si els noms en anglès em trasbalsaven o què però, tot i ja tenir Harry Potter i la cambra secreta, novel·la que es va traduir al català en menys d'un mes com ens va confessar la mateixa traductora en una tertúlia, no arribava al capítol en què en Harry parla reptilià. Recordo com els meus companys de la classe, els més lectors, devoraven els llibres i com en compartien les opinions... Sabia que el llibre era una autèntica passada però el meu ritme lector encara s'adormia abans d'acabar la pàgina.
M'agradaria saber com es va viure editorialment parlant el rebombori de la Pedra filosofal. Crec que Rowling encara al·lucina amb les conseqüències de tot plegat. De cop i volta, el nom més temut era el de Lord Voldemort i tots nosaltres esperàvem, a finals d'agost, la nostra carta signada per Minerva McGonagall. Harry Potter va ser, i ho continua sent, el referent literari per molts infants dels anys noranta. Som la coneguda Generació Harry Potter.
Quan, finalment, vaig acabar la Pedra, el Pres d'Azkaban ja havia sortit i havia sigut un dels llibres més venuts per Sant Jordi i el Calze de foc ja era a la impremta. A partir del cinquè, tot són primeres edicions.
Escriuria moltíssim sobre Harry Potter, rotlles i rotlles de pergamí però avui m'agradaria recomanar la lectura de Harry Potter i la pedra filosofal en vint punts.
- Perquè és la culminació d'un somni. No! Ho sentim, no s'adequa a la nostra editorial! Ja li direm alguna cosa (grills). No! No! Com ja he dit abans, el manuscrit de Rowling no va rebre el vistiplau a la primera. Però Joanne Rowling, nascuda el 1965 a Yate, no es va rendir i la sort li va arribar als trenta-dos anys. La vida de l'escriptora fins aleshores no havia sigut gens fàcil i, podríem dir, que el seu esforç i passió que desprenia a les cafeteries d'Edinburgh escrivint durant hores i hores mereix tot el meu respecte. Per cert, molts lectors es pensaven que J.K.Rowling era un home... Aix...
- Perquè infants i adolescents que eren reticents a la lectura ara són lectors voraços de cap a peus. Quin és el teu llibre preferit? Harry Potter i la pedra filosofal. De calaix! Sense pensar-ho! Ben alt i clar! És molt freqüent aquesta declaració. Només cal veure les xifres de vendes de la col·lecció. Harry Potter ha arribat arreu del món, s'ha traduït a més de seixanta llengües i malgrat que en certs països s'ha prohibit, per exaltació de la màgia, molts lectors reconeixen que s'han aficionat a la lectura gràcies al bruixot de Gryffindor. Personalment, tot i que em proclamo deutora de Charlie i la fàbrica de xocolata de Dahl, l'obra de J.K.Rowling ocupa el lloc més privilegiat de la meva biblioteca i estic convençuda que seria una lectora molt diferent si no hagués llegit la saga.
- Perquè descobreixes que la teva imaginació no té límits. Basat en fets reals (1). Vaig estudiar Filologia catalana a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. A la plaça de la Universitat. Aquell edifici sembla Hogwarts i durant els cinc anys que hi vaig romandre, vaig creure que la facultat era l'edifici més semblant a l'escola de bruixeria real que pot existir. A més, per anar a la facultat agafava cada dia el tren (andanes, demèntors, el carro de les llaminadures...) Harry Potter m'ha fet treballat la imaginació d'una manera espatarrant i moltes vegades penso com seria de senzill (i de fantàstic) ordenar l'habitació amb un parell d'encanteris i anar a comprar el material escolar a la Ronda d'Alla.
- Perquè et fa més amiga de la teva amiga i més cosina de les teves cosines. Ens hem passat hores i hores parlant de Harry Potter, la Gemma i jo. De fet, amb un anglès de parvulari, vam enviar una carta a Rowling. Mesos després vam rebre la seva resposta (era una carta plantilla, d'aquestes que envien a raig) però ens va fer moltíssima il·lusió. Les dues tenim les bufandes de Gryffindor fetes per les nostres àvies (tot i que jo fa uns mesos que vaig descobrir que sóc més de la casa del teixó), ella té els llibres en anglès i jo la versió il·lustrada. Vaja, que hem arribat a competir per veure qui en sabia més que qui i sempre guanyava ella. La Gemma s'ha llegit més vegades els set llibres (set!) que una servidora... L'any passat, el dia de Sant Joan, vaig acabar de rellegir la Pedra i vaig deixar-lo a les meves cosines (allò que ha sigut bo per a tu, serà bo per a la gent que estimes), que aleshores tenien deu anys. Sis mesos després, ja havien arribat a les Relíquies de la mort.
- Perquè, tot i saber que Harry Potter i tot el món que l'envolta no existeix, ens ho creiem. Poca broma! Us explicaré una anècdota. Basant en fets reals (2). Recordeu que us acabo de dir que la meva àvia em va fer la bufanda de Gryffindor? Doncs, per Nadal, les meves cosines, poc abans de fer cagar el Tió, van veure que hi havia uns sobres amb els seus noms. Dins dels sobres, hi havia una carta, escrita amb lletra verda i una mica recargolada i firmada per la secretària McGonagall, en què se les informava que havien sigut admeses a l'escola de bruixeria Hogwarts i que el curs començava el proper 1 de setembre. Després, van trobar-se la cançó del Barret que Tria i les bufandes de la residència escarlata i daurada. S'ho van creure! Durant deu segons, s'ho van creure! I vaig molt feliç!
- Perquè diuen que et fa ser millor persona. Fa poc, es van publicar uns estudis que confirmaven que els lectors i les lectores de Harry Potter són millors persones. Sé que hauria d'haver llegit l'article abans de dir-ne res però aquests gran titulars em fan una mica de mmm? Sé que pot ser cert perquè hi ha grans reflexions sobre la tolerància i el respecte però reformularé el titular. Perquè Harry Potter m'ha fet més feliç sí o sí. Anècdota. Basat en fets reals (3). Fa un parell d'anys vaig viure acadèmicament un moment una mica agitat. Havia de realitzar uns tràmits a Barcelona i ja sabeu que els viatges en tren quan has de fer coses importants són un autèntic calvari... Aquell dia, principis de setembre, vaig començar a rellegir la Cambra secreta i van ser uns quaranta-i-cinc minuts deliciosos. No vaig poder fer les gestions que havia de fer però crec que sempre recordaré com Harry Potter em va ajudar a conviure amb el tràngol del moment.
- Per Hermione Granger. Crec que no caldria dir res més. Totes volíem ser Hermione Granger! S'havia acabat ser la princesa! Hi penso molt en ella: la seva afició per la lectura, el compliment de les normes, la tossuderia per fer la feina ben feta, les tardes que es passa a la biblioteca estudiant, la bona cal·ligrafia... Em fascina aquesta noia i m'agradaria creure que si existís, seríem bones amigues.
- Per Albus Dumbledore. L'altre pal del paller. Les lliçons de Dumbledore són estel·lars i malgrat que sembli el Milú del Tintín Potter en moltes ocasions, crec que és el filòsof que més he admirat durant els darrers anys. De fet, en la llibreta on hi tinc anotades els fragments que més m'han agradat de la saga, moltes de les cites són d'ells. L'humor del de les ulleres de mitja lluna.
- Perquè hi penses molt durant el dia. Harry Potter et persegueix. Es converteix, sobretot quan el llegeixes, en la teva ombra. Poca broma amb aquest punt. Jo quan llegeixo "HP" penso "Harry Potter", quan veig "JKR" en una matrícula d'un cotxe penso "J.K.Rowling". Quan veig una samarreta de ratlles verdes i blanques penso "Slytherin". Poca broma amb això perquè els seguidors hi pensem molt en Harry Potter. Molt. Hi ha un orgull Potter últimament que fa goig (quan jo era petita, les varetes te les havies d'imaginar, no les venien enlloc). Harry Potter forma part de la nostra vida, hem crescut amb ell i hem patit com ell i amb ell. Hi rumio cada dia en Harry Potter i en dates tan assenyalades com el dia d'avui, m'emociono. És l'hòstia! I ostres... quan veus que nens d'entre deu i dotze anys llegeixen al tren la Pedra... et brillen els ulls i penses "Ben fet, company".
(9 i 3/4). De l'anterior (de propina). Basat en fets reals (4). Fa poc vaig veure una noia que a la cuixa, i duia tatuat l'escut de Ravenclaw! Un tatuatge més gran que un pam! Anava cap a la feina però m'hauria agradat preguntar-li: Per què t'has tatuat l'escut de Ravenclaw? Aquestes persones juguen a una altra lliga, ja. No és que hi pensin molt o massa, s'ho han gravat a la pell! Li vaig somriure i ella, sense dir res, es va sentir molt orgullosa. Harry Potter és una filosofia, oi? Un estil de vida. - Perquè reuneix moltes estratègies narratives. Realment, la senyora Rowling ho tenia tot molt ben lligadet des d'un bon principi. En aquest sentit, per als escriptors novells i per als lectors exploradors, que són aquells que rere cada lectura topen amb nous descobriments, la saga està plena d'estratègies que poden servir per estructurar un capítol, una novel·la i una heptalogia. Per exemple, en el primer capítol del primer llibre, en Hagrid (que després d'en James, és el millor pare que el protagonista podia tenir) afirma que la motocicleta és d'en Sirius. Aquest Sirius no és altre que en Sirius Black. Patapam! Colada! També crec que és important el pes que té en Neville en el primer llibre (també la seva àvia) tot i que caldran pàgines i pàgines per fer-li l'homenatge que li pertoca. Personatges, escenes, elements que aconsellen que els lectors es mantinguin atents i ben concentrats en la novel·la. La teoria del horricreus, en certa manera, ja s'entreveu a Harry Potter i la pedra filosofal!!! Moltes d'aquestes picades d'ullet, com ja us he dit, es copsen sobretot en les relectures i en les tertúlies literàries.
- Per les fonts mitològiques. A veure... per on començo? Minerva, Hermione, la pedra filosofal, un gos de tres caps, un fènix, les sirenes, l'esfinx, els centaures... S'han fet treballs de recerca sobre les referències mitològiques en les novel·les de Rowling, alguns els podeu trobar publicats a les xarxes. A través de Harry Potter també es pot aprendre part del temari de la mitologia romana de Batxillerat. "On ho has après això? Llegint Harry Potter". Brutal!
- Perquè els llibres no són el més important. Una de les cites més cèlebres de l'Hermione Granger és la següent: "Books! And cleverness! There are more important things – friendship and bravery". Cap comentari. Aquesta cita és una de les majors declaracions de principis que he llegit mai! Pots ser molt lector, una persona amb un expedient impecable però crec que aquesta escena, aquesta frase, crec que és de les més nobles i autèntiques del personatge. Sense comentaris...
- Perquè els llibres són millors que les pel·lícules. No caldria dir-ho però... Basat en fets reals (5). En un centre comercial, una parella de joves s'apropen a la vitrina on hi ha desenes de varetes dels personatges de la saga. Varetes que si tingués la clau de la cambra de Gringotts d'en Harry me les podria permetre... L'una li pregunta a l'altre (qui al·lucina amb la col·lecció): - Però, tu ets més fan de les pel·lícules o dels llibres? Li contesta que prefereix les pel·lícules i que de fet, no ha llegit cap dels llibres. NO! NO! NO! Els llibres de Harry Potter no es poden comparar amb les pel·lícules. Sisplau, el vestit de l'Hermione és blau i no rosa xiclet! I del PET què? En els llibres s'hi amaga el veritable secret! No jutgem els llibres per les seves pel·lícules. Pecat capital.
- Per saber si ets de Gryffindor, Hufflepuff, Ravenclaw o Slyhtherin i fer una juguesca amb els teus amics per saber quina és la residència de cadascú (les justificacions són el més importants): Ets de Slytherin? Ufff... En aquest sentit, aprofito per reivindicar les dues residències oblidades: Hufflepuff i Ravenclaw. Sort que l'Ernest Salamàndric ha reivindicat l'equip groc perquè si no... (Si vols saber a quina residència de Hogwarts pertanys, entra a pottermore.com).
- Perquè esbrinaràs que, tot i que desitges anar a Hogwarts, la cultura docent de l'escola és de les més arcaiques que existeix. Els professors de Hogwarts poden ser molt bones persones i de bona pasta (Snape, Snape, Severus Snape) però pedagògicament... Deures, deures, deures, exàmens, exàmens, exàmens. Els alumnes de Hogwarts dormen a la biblioteca perquè no tenen ni un moment per descansar. Què aprenen realment els alumnes de Hogwarts?
- Perquè, si no ho és ja, esdevindrà un clàssic de la literatura infantil i juvenil. Harry Potter, Ron Weasley, Hermione Granger i J.K.Rowling ja formen part de la història de la literatura infantil i juvenil quan ningú s'ho esperava. Imagineu-vos-ho: ben aviat, els fills de la primera generació de Harry Potter, escoltaran o obriran les primeres pàgines de la Pedra filosofal. Ja està! Ja podem morir tranquils! Harry Potter serà part del nostre llegat.
- Perquè podem arribar a llegir altres llibres. El nebot del mag de C.S.Lewis, (1898-1963), és el primer volum de la saga de "Les cròniques de Nàrnia" i va ser un dels títols més recomanats després de l'èxit dels llibres del bruixot. Els llibres ens connecten amb altres llibres, és cert. La història de la literatura ens parla dels llibres. Un llibre s'ha escrit perquè s'han escrit altres llibres. Rowling és una gran lectora i, per tant, Harry Potter no deixa de ser un llistat de recomanacions literàries que pot servir per fomentar encara més la lectura i fer descobrir als lectors nous títols i autors.
- Llegeix Harry Potter i la pedra filosofal abans d'anar a Londres i/o, especialment, a Edinburgh (o abans de visitar qualsevol lloc que tingui a veure amb la saga, de fet). L'andana 9 i 3/4 és a Londres i el manuscrit, com ja s'ha dit més amunt, es va escriure a Edinburgh. He tingut la sort, per motius que ara no interessen, d'haver visitat les dues ciutats i d'haver pogut sentit un formigueig ben especial quan visitava l'estació de King's Cross, propera a la British Library i la cafeteria The Elephant House. Són llocs de pelegrinatge de pelegrinatge per als admiradors de la saga.
- Perquè quan el tornis a llegir, hi descobriràs més sorpreses. Els bons llibres són aquells que es mereixen una relectura i la Pedra és un d'aquests. Si ja l'has llegit, reservat un parell de tardes i recorda l'infant que se'n reia del professor Quirell i que va resultar ser...
- Qualsevol motiu és bo per llegir. Qualsevol raó és màgica per llegir Harry Potter i la pedra filosofal.Laura Jacas
Ja saps que sóc més gran que tu, però en HP ha despertat un interès que no ha pogut despertar cap altre llibre per la lectura. M'agrada llegir-los cada estiu i et diré que me'ls he llegit tots més de tres vegades. No crec que deixi de fer-ho mai.
ResponElimina