Com (crec que) són les biblioteques escolars i com (crec que) haurien de ser

Ningú no negarà el bé que una biblioteca pot generar dintre d'una escola,

i a nivell teòric no hi ha arguments en contra, però en la realitat, qui creu en la utilitat que té? 

Glòria Durban

Durant cinc anys he sigut una de les bibliotecàries d’un institut. Ara caldria fer-ne una valoració i aprofitant algunes de les lectures que he fet durant aquests últims dies, m'agradaria dir-vos que les biblioteques escolars, des de fa més de deu anys, topen amb moltes dificultats per oferir un servei de qualitat. La meva principal preocupació és que aquesta situació perpetuï i s'acabi normalitzant. Les biblioteques escolars haurien de ser un referent i no s'hauria de qüestionar, sota cap concepte, el seu valor en la comunitat educativa, la seva funció educativa (sí, les biblioteques eduquen!) ni la professionalitat dels seus responsables.

En aquest escrit, m’agradaria de reflexionar sobre la meva experiència com a bibliotecària i comparar-la amb la meva visió, potser una mica idealitzada, de com crec que haurien de ser les biblioteques escolars. 

1. Els bibliotecaris

 Necessitem formació reglada sobre la gestió i el manteniment de la biblioteca! No sempre la bona fe i les intuïcions són les pràctiques més encertades. Em sembla imprescindible que els responsables de la biblioteca siguin bon professionals però, si és el cas, els bibliotecaris també necessiten tenir coneixement, per exemple, de la Classificació Decimal Universal per catalogar correctament els títols i per ordenar-los d'acord a la jerarquia que suggereix Dewey i més endavant va adaptar Jordi Rubió i Balaguer l'any 1915. Com la CDU, hi ha una tirallonga d'aspectes més: l'esporga, servei de préstec, plans de lectura, ús de les TIC i de les TAC, etc. Més formació i més temps per gestionar-les amb la màxima passió (perquè les biblioteques són emoció). Compromís i bona feina.

2. L'espai

La biblioteca ha de ser un espai agradable, acollidor. Podríem recordar cites universals a propòsit de les biblioteques, com la de Borges, que descriuen aquests espais. Si hom si troba a gust a la biblioteca, no en voldrà marxar. La biblioteca no és el racó de pensar! No és l'aula on van a parar tots els alumnes expulsats! Si la biblioteca és el càstig, la sala de les tortures, qui voldrà venir? Qui s'atrevirà a obrir la porta? Tot plegat també fa que aquells alumnes que, per exemple convaliden una assignatura, no puguin treballar amb les condicions més adients ja que els companys expulsats continuen fent la guitza i dificulten oferir un bon servei. En el moment que les biblioteques escolars deixin de ser el famós racó de pensar, ja haurem fet un gran avenç.

Volem biblioteques boniques! Decorades! Acollidores. Climatitzades com el despatx de la direcció (ni massa fred a l'hivern, ni massa calor a l'estiu). Voldria que les biblioteques estiguessin decorades amb cites i versos, amb els retrats dels escriptors i escriptores més representatius del nostre país, de les il·lustracions dels contes clàssics. Plantes i flors? Ciceró deia que si tens un jardí i una biblioteca ho tens tot. I una terrassa?

3. El fons

La situació general  El fons de la biblioteca on he treballat era ric, una joia. Part del fons és el llegat d’un professor de llengua i literatura catalanes i per aquest motiu, en aquella biblioteca s’hi poden trobar veritables tresors descatalogats que difícilment es troben en les altres biblioteques de la ciutat. Nogensmenys, com denuncien Baró i Mañà (2007), els documents impresos, sobretot obres de ficció, representen gran part del fons de la biblioteca. Darrerament, i gràcies al seminari d’anglès del centre, han arribat revistes en anglès i pel·lícules bilingües però els títols multimèdia són una minsa del fons i poc promocionada entre la comunitat educativa.

A més, i a propòsit dels manuals de referència i dels llibres de consulta, crec que són títols obsolets i la informació que contenen fàcilment es pot trobar actualitzada i constatada a la xarxa i/o en manuals més recents. Els alumnes, per exemple, que realitzen el treball de recerca a batxillerat, la majoria dels quals tenen a veure amb els últims avenços científics i/o socials com ara la publicitat, no poden comptar amb una bona bibliografia ja que la majoria dels documents tenen, com a mínim, més de vint anys.

Sobre les obres de ficció crec que les biblioteques escolars, confio que no totes, opten per omplir les lleixes amb títols més aviat comercials i amb els excedents de les editorials. És bona idea que els usuaris puguin trobar les últimes novetats però els bibliotecaris també hem de fomentar la lectura de bons textos literaris i incidir en la formació lectora dels nostres usuaris, la majoria dels quals seran estudiants adolescents reticents a la lectura. En aquest sentit, demanaria que els bibliotecaris fóssim uns lectors voraços i uns especialistes, en més o menys mesura, de LIJ, per crear un bon projecte lector que sigui capaç d’acompanyar l’usuari durant el recorregut literari que pot començar amb la recomanació d’un bestseller (no tots llibres comercials pequen del mateix, alerta!) i que pot acabar amb la lectura d’un clàssic literari. Tot plegat significa que el fons d’una biblioteca escolar ha de variar en funció dels seus usuaris i s’ha d’anar renovant periódicament. També recomanaria treballar colze a colze amb el professorat de llengua i literatura del centre, amb les biblioteques i llibreries locals per fer un bon llistat de títols que pugui ser d’interès a diferents perfils de lectors. 

Ras i curt, el fons de la biblioteca el defineixen els interessos dels seus usuaris! Les biblioteques escolars són construïdes, en part, pels gustos lectors dels alumnes i han de vetllar per aquests (pensant sempre en els alumnes!)

4. La Classificació Decimal Universal
En els lloms dels llibres catalogats d'una biblioteca, hi ha el teixell amb la signatura inscrita, "N Rod" per exemple per designar la narrativa de Mercè Rodoreda o "JN Row" per les narrativa juvenil de J.K.Rowling. Els llibres de referència inclouen el sistema numèric i cada branca de coneixement es representa amb un número a partir d'una xifra. És entretingut i dubto que existeixi un bibliotecari en el món que s'hagi après tota la Classificació Decimal Universal proposada pel bibliotecari Melvil Dewey i que, a Catalunya l'any 1915, va adaptar Jordi Rubió i Balaguer. 

La CDU és el criteri que utilitzen totes les biblioteques per catalogar els llibres i facilitar la seva localització. Una biblioteca desordenada és un desastre, les biblioteques exigeixen ordre. Un ordre coherent, lògic i intuïtiu, de manera que no només el personal responsable, també els usuaris formats, puguin ser capaços de trobar qualsevol document del fons de manera autònoma.   

Aquesta classificació, posada en pràctica a partir de 1876, també és la que s'utilitza a les biblioteques escolars i es recomana que s'utilitzi una xarxa telemàtica educativa per tal de recollir tota la informació sobre la catalogació i gestionar, per exemple, el servei de préstec. A Catalunya, per exemple, la majoria de biblioteques escolars utilitzem ePèrgam, el catàleg del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, tot i que Abies 2.0 del Ministeri d'Educació és més complert i ofereix més possibilitats.

5. La dolorosa esporga

Les biblioteques no són un magatzem! Reconec el greu que sap haver de donar de baixa una quantitat considerable de títols però la biblioteca només té quatre parets i si hi ha documents que durant anys no s’han consultat, que no són s’han agafat en préstec o que, senzillament, el pas del temps els ha fet malbé, ens n’hem de desfer. Cal que s’esporguin les biblioteques! És un cicle i forma part del manteniment de la biblioteca. Podríem considerar-ho com una inversió de futur. Hi ha qui diu que per cada llibre que entra, en surten dos. Potser tampoc convé ser tan radicals però sí que reconec que m’hauria agradat tenir uns bons criteris per fer la tria.

L’esporga no significa, sota cap concepte, que els llibres acabin al contenidor. Pecat! Els documents s’haurien de donar de baixa i mirar de trobar-los un nou servei: que formin part d’un intercanvi de llibres, que es regalin per Sant Jordi o en altres dates assenyalades, que es dipositin a la sala de professors i qui vulgui que se’ls emporti.

6. Els serveis 

• Horari: Les biblioteques escolars haurien de procurar tenir un horari el més similar possible al de la jornada lectiva del centre. Si la cantina el té, per què la biblioteca, no? És cert que l’afluència no serà sempre la mateixa però crec que amb un horari ampli, les biblioteques escolars tenen un pes important en la rutina del centre, no són sales aïllades.
• Servei de préstec: Una biblioteca no és una biblioteca si no ofereix el servei de préstec gratuït i per a tothom. Realment, a Catalunya, fins la posada en pràctica del Pla de Biblioteques Populars impulsat per la Mancomunicat de Catalunya entre 1915 i 1925, no es va oferir aquest servei a cap biblioteca del país. Aquest servei és molt important ja que ens permet conèixer el perfil dels usuaris, quines són les seves lectures preferides i els seus interessos, els títols més demandats i altres característiques dels usuaris i del funcionament de la biblioteca. Per tal que el servei de préstec funcioni correctament és precís que es registrin totes les gestions realitzades i que hi hagi un control amb els préstecs vençuts per evitar donar de baixa algun document. 
• La biblioteca com a centre de recursos: Les biblioteques són un termòmetre social. Si la societat viu literalment submergida en les noves tecnologies, les biblioteques han d’oferir el màxim de recursos tecnològics possibles. El sistema informàtic funciona en la majoria de biblioteques escolars? Ho poso en dubte perquè moltes vegades la millor aula que disposa de sistema WIFI, que té els millors equipaments i que presenta el mínim d'incidències, és la d'informàtica. La proposta que formulo és que els centres tinguessin convenis amb empreses que puguin facilitar ordinadors i altres aparells, com escànners i impressores, en bon estat després de fer una esporga. 
• L'hemeroteca: Diaris i altres publicacions però m'agradaria que es promocionessin més perquè són uns recursos molt vàlids per als estudiants. La nostra biblioteca també té una petita hemeroteca amb diaris i altres publicacions. Posteriorment, considero que aquest material s'hauria de guardar durant un temps raonable i després donar-los de baixa per evitar l'acumulació a la biblioteca. Insisteixo, donar de baixar un document no vol dir que vagi a parar a la brossa.

7. Les activitats

No m’agraden les biblioteques silencioses. Considero que a les biblioteques es pot fer soroll i per això cal que tinguin un caràcter actiu i que aquest tarannà es manifesti per tot el centre: la biblioteca s’ha de veure en tots els racons.

Durant els cinc anys que he treballat a la biblioteca m’he encarregat de dissenyar activitats com recitals de poesia, exposicions de temàtica literària, intercanvis de llibre, certàmens de dibuix, campanyes d’aliments i altres. Però també és cert que els projectes que, des del meu parer, eren els més complexos no es van dur a terme: un club de lectura i un taller d’escriptura creativa. Més endavant comentaré els motius pels quals crec que aquestes propostes es van quedar guardades al calaix però considero que haurien sigut un gran encert posar-les en pràctica perquè tenen una relació molt estreta amb una de les funcions més important de les biblioteques escolars: fomentar la lectura i formar lectors competents.

Per tant, considero que les biblioteques escolars han de tenir un calendari d’activitats molt ben detallades i valorar l’experiència posteriorment per millorar-la.

8. Relació amb altres institucions locals i comarcals

Quina relació mantenen les biblioteques escolars amb les biblioteques municipals? I amb la resta d’entitats locals i comarcals? La nostra biblioteca disposa un bon fons local, fins i tot de títols que no consten en el catàleg municipal, i disponibles en préstec. Tanmateix, considero que les biblioteques escolars es podrien obrir més enllà dels centres escolars i crear projectes amb els centres cívics, entitats locals, llibreries, editorials, l’Ajuntament i altres biblioteques escolars de la ciutat i de la comarca.

9. Consciència

Per últim, i no menys important, les biblioteques escolars necessiten un suport incondicional. Necessitem que confiïn en nosaltres i en la nostra feina. Si un centre té més de vuitanta professors, tots haurien de trepitjar la biblioteca durant el curs. La quantitat del personal docent que utilitza la biblioteca és ridícul i són molt pocs els qui utilitzen la biblioteca com a centre de recursos o per fomentar la lectura. Com diu Durban, tothom ens dona l’enhorabona quan acaba el curs per les activitats que hem fet, però tinc la sensació que hem treballat en va moltes vegades i que molts projectes no s’han dut a terme perquè no hem rebut ni el suport econòmic ni el moral, que és el que més ens interessa. És a dir, el professorat, la societat demana alumnes rigorosos, crítics, competents i que siguin capaços d’utilitzar diferents tècniques d’estudi i d’investigació. Les biblioteques són els llocs idonis per desenvolupar aquestes competències. Aleshores?

L’article de Baró i Mañà es va escriure fa deu anys i la situació, com la mateixa Baró ens va confirmar en una xerrada que ens va fer al Màster de Formació de Professorat de Secundària (UAB), continua sent la mateixa (i potser en detriment). El problema és social. Quina valoració té una persona que llegeix? No ens enganyem: som l’ovella negra de la societat (i a segons qui, ja li va bé que sigui d’aquesta manera). Doncs, imaginem-nos la concepció de la lectura i de les biblioteques en els alumnes adolescents: llegir? A la biblioteca?

Bibliotecaris de la sala, som indispensables en la comunitat educativa i el nostre propòsit hauria de ser el de convertir la nostra estimada petita biblioteca escolar en una biblioteca d’Alexandria.

Laura Jacas