L'únic que vull que sapigueu

Nois i noies,
encara no us conec però ja sou importants per mi. Potser no ho hauria de dir però sou els meus primers alumnes. És cert, soc aquí perquè fa uns mesos vaig ser professora en pràctiques en un altre institut, però... Vosaltres sou realment meus! Dic que no ho hauria de ser perquè una professora que tot just comença pot ser la diana de moltes bromes i perquè les confiances es poden agafar massa ràpid. Ja he començat a pensar en vosaltres i a parlar-ne, ja sou molt importants.

Sabeu? Ahir em van preguntar quina mena de professora seré i com serà la meva primera classe. Si seré d'aquelles que arriben tard, de les que deixen caure els llibres a la taula, de les que amenacen... Sincerament, estaré acollonida. M'hauré preparat tant  la classe que me l'hauré memoritzat sense voler però quan us vegi, estaré tan nerviosa i tan contenta, que l´únic que voldré saber seran els vostres noms i la vostra lectura de capçalera. 

Vaig reconèixer que és massa aviat per dir si seré d'una manera o d'una altra. L'estil docent varia durant els anys, l'experiència ja m'ensenyarà i m'acabarà definint. Ja m'ensenyareu a ser bona professora.

L'únic que vull que sapigueu, futurs alumnes meus, és que soc la primera en equivocar-me moltes vegades però que no tinc por, que jo també tinc dubtes existencials i molts dilemes que procuro resoldre de la manera més pacífica possible, que m'apassiona la meva feina i que em sento molt afortunada de ser on soc, que la porta del despatx sempre serà oberta per rebre-us a l'hora del pati i també la bústia del meu correu electrònic per respondre els vostres correus els diumenges a la tarda, que voldré saber d'ells i de les vostres famílies, quins llibres llegiu i quins no, que tinc moltes ganes d'aprendre dels altres i, sobretot, de vosaltres. Només vull que sigueu vosaltres mateixos a les classes, que us hi trobeu bé, que us respecteu, que us ajudeu, que sigueu feliços.  

Laura Jacas