És l'aniversari d'algú avui?

El despertador està programat per llevar-se a les sis del matí però ja fa dos quarts d'hora que no pots aclucar l'ull. Has decidit quedar-te estirada dins del llit i pensant que aquest dia no l'oblidaràs mai més i que malgrat que avui no li capgiraràs la vida a ningú, en el millor dels sentit, avui sí que la vida et sacsejarà com vulgui i et donarà la benvinguda a aquesta nova etapa i t'abraçarà ben fort. Tic-tac.

La primera classe començarà pocs minuts abans de les dotze del migdia però quatre hores abans ja ets a l'institut perquè no vols ser enlloc més que on són els teus alumnes. Decideixes repassar el text que treballarem avui i revises que les còpies. Tic-tac. Tic-tac.

Esmorzes quasi sense respirar a les onze. Tic-tac. Tic-tac. Tic-tac. Tens pressa per conèixer-los. Les primeres impressions. Com podeu arribar a ser tan importants, primeres impressions, en aquesta feina? Què es diuen en aquestes ocasions? Com trenques el gel davant de vint adolescents? Has de fer alguna coreografia concreta? Ningú t'ho explicarà. La docència és una recepta de cuina: cada àvia té el seu secret.

Sona el timbre. Un timbre que sembla de fàbrica. Tic-Tac. Tic-tac. Tic-tac. Tic-tac. Descobreixes que tens cor! Et batega tan fort i tan ràpid. Ja ho tens tot preparat però ho tornes a revisar per si les mosques t'han fet la guitza mentre anaves al lavabo. Molts... nervis.

És l'aniversari d'algú avui? 

Silenci. Estava trencant el gel. Aquesta ha sigut la primera impressió que he volgut donar: preguntant si era l'aniversari d'un dels meus alumnes. Ni bon dia, ni hola, ni com va. Crec que és bonic que algú vulgui saber la data del teu aniversari perquè si té bona memòria farà el que pugui per donar-te l'enhorabona. És, i ho sé per experiència, preciós que un professor et desitgi per molts anys. En el fons, desitgem el millor per als nostres alumnes.

Hem llegit "Carta d'amor al meu odiat mòbil", de Carles Capdevila. Els ha agradat. Alguns el coneixien, d'altres, no. Els he parlat d'ell i de la seva tasca i dels ànims que tenia per tenir una educació com tal i un professorat com toca. L'article denuncia el temps que li dediquem al mòbil. 

Es pensen que els mòbils sempre han sigut iguals i que sempre han existit. Els he ensenyat una fotografia del meu primer mòbil. Han al·lucinat. "Però si és el mòbil de la meva àvia" deien alguns. Reien. Rèiem tots, de fet. Per què un professor no pot riure amb els seus alumnes? 

Sona el timbre. La classe s'ha acabat. Ja? No, sisplau! 

Laura Jacas