Escriu una carta al teu millor amic o a la teva millor amiga

Fa unes setmanes, els meus alumnes i jo vam començar a llegir la magnífica novel·la de Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley.

En els primers capítols, cartes que Robert Walton envia a la seva germana Margaret, Walton ens confessa que se sent molt sol i que enyora tenir un amic amb qui compartir les seves alegries, desgràcies i inquietuds. 

Avui era la prova! L'examen! El perillós i temut examen!

Una de les activitats a realitzar era la següent: "En una de els cartes de Robert Walton escriu a la seva germana Margaret, ens explica el desig de tenir un amic. Escriu una carta al teu millor amic o a la teva millor amiga explicant-li què és per tu l'amistat i recordant-li per què valores tant la vostra amistat".

Tres minuts abans d'acabar la prova, la majoria dels alumnes ja han recollit i han sortit al pati. La S. ha sigut de les primeres en acabar i de les primeres en sortir. M'he quedat amb els qui encara estaven revisant a corre-cuita quan de sobte... La S. apareix i entra a la classe amb una noia que no sé qui era. 

- S., t'has deixat res?- li he preguntat.

- No, volia que em deixessis mirar l'examen - contesta amb un gran somriure.

- No crec que pugui ser... Has tingut temps suficient...

La S. comença a fer ganyotes. Tinc la sensació que em vol dir alguna cosa però no sap com. Fins que:

- Et presento la meva millor amiga, la L. - i em fa l'ullet.

Ara t'entenc, S. Ara sí que t'entenc.

He començat a buscar la prova. Quan la trobo la S. em demana que li doni directament a la L. mentre li explica a la seva amiga que això és un dels exercicis de l'examen...

Però L. no l'escolta. Llegeix. Llegeix concentrada. Jo no sabia què hi deia, en aquella carta. Però veig que a la L. li comencen a brillar els ulls i quan acaba de llegir la carta... Em mira amb una cara de sorpresa.

Les dues amigues s'han abraçat i han marxat molt contentes cap a casa. 

Laura Jacas