En Teo té por

En Teo té cinc anys.
En Teo té por.
Té por com tu i jo.
Li fan por les tempestes,
quedar-se a les fosques,
que el pare no li expliqui el conte,
els pallassos,
les golfes i el soterrani,
les dents del gos de la veïna,
per les espines, les roses i el peix,
la mala mar,
la roda i fer la roda,
entrar en un túnel quan va en tren,
el soroll que fa el tren dins del túnel,
que la seva germana caigui del bressol,
baixar les escales,
quedar atrapat a l'ascensor,
perdre una partida de dòmino amb la iaia,
el tobogan del parc,
perdre's al mercat,
que els Reis passin de llarg,
que els angelets no vulguin les seves dents,
que el seu millor amic tingui un nou millor amic,
que la senyoreta es posi malalta,
que Sant Jordi no aconsegueixi vèncer el drac,
ser l'enxaneta de la colla,
que l'avi no el vingui a buscar a l'escola,
que les joguines es moguin a la nit,
les bruixes de les històries del pare.
Però, sobretot, un nen.