Hola!
Com va? Ja us heu recuperat d'aquests dies? Sincerament, estic feta un nyap, tinc son i un munt de blaus a les cames... Però tenia moltes ganes d'escriure-us. Ara feia molt que no ho feia però crec que aquesta ocasió s'ho mereix de valent.
Fa uns mesos us vaig dir que m'estava preparant les oposicions. Molts de vosaltres no sabíeu què eren i molts vau al·lucinar en saber-ho i realment quan em van proposar anar de colònies vaig dubtar... El catorze d'abril és massa a prop però... si no hagués vingut amb vosaltres crec que no m'ho hauria pogut perdonar mai. Si els meus primers alumnes marxaven de colònies, jo, també.
Han sigut uns dies fantàstics! De veritat. He tingut l'oportunitat de conèixer-vos en altres circumstàncies, de parlar amb vosaltres de qüestions que no tenien absolutament res a veure amb l'institut. Hem parlat sobre el que més ens preocupa: sobre nosaltres i la nostra felicitat.
Ha sigut meravellós viure amb vosaltres experiències que mai abans havíem somiat viure plegats.
Hem creat records, hem respirat aire pur, hem vist nevar, ens hem abraçat per combatre el fred, hem fet grans batalles de neu, hem vist les estrelles que a la ciutat són impossibles de copsar, hem ballat i hem cantat les mateixes cançons, hem caminat molt quilòmetres, hem menjat els mateixos àpats i hem dormit sota el mateix sostre.
No ho oblidaré mai dels mais.
Sou increïbles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada