"Quan érem els peripatètics", la novel·la del millor professor de filosofia.

 A l'aula, després de la jornada de Sant Jordi, vaig preguntar als nois quin havia sigut EL llibre d'enguany i, per unanimitat,  la novel·la estrella va ser Quan érem els peripatètics. La novel·la de Merlí d'Héctor Lozano (La columna, 2018), que també va resultar ser una de les novel·les de ficció més venudes el 23 d'abril. 

Quan érem els peripatètics és la versió novel·lada d'una sèrie de televisió que explica la història d'un professor de filosofia, en Merlí Bergeron, que arriba a l'institut Àngel Guimerà i revoluciona l'aula de primer de Batxillerat amb unes sessions que les pot fer a la cuina, amb una peixera a la classe, amb crispetes i fent boicot a la campanya d'aliments i a la visita d'inspecció. La relació amb els alumnes és fantàstica des del primer dia, sempre amb alts i baixos, però els joves encara no saben fins a quin punt Merlí els arribarà a canviar la vida. 

En Bruno, el fill d'en Merlí, escriu els records de la seva adolescència, des l'arribada del seu pare a l'institut amb el famós Vull que la filosofia us faci trempar fins el Gaudeamus igitur a segon de Batxillerat, i les seves experiències viscudes entre els companys i els professors: amors, desamors, problemes econòmics, drogues, malalties, etc. 

Hi ha novetats respecte la sèrie? Aquesta és la GRAN pregunta que es formulen tots els lectors que dubten si llegir la novel·la o no. Si faig memòria, crec que és la primera vegada que llegeixo una sèrie. Sovint, la dinàmica és al revés: Primer s'escriu i es publica la novel·la i després fa el salt a la petita o gran pantalla. El fet que el narrador sigui en Bruno dona un punt de vista interessant, sobretot per tractar qüestions relacionades amb l'homosexualitat. També ens explica la seva estada a Roma i la seva primera relació però... Res més. Ara bé, hi ha moltes trames secundàries que no apareixen a la novel·la, sobretot si són protagonitzades per personatges adults.

Poder llegir la sèrie m'ha agradat perquè és com si en tinguessis el guió i he pogut recuperar algunes cites que m'interessaven. En Merlí deixa anar cada perleta...

 Ara bé:

- M'hauria agradat que la novel·la se centrés més en el contingut filosòfic, per poder apropar la disciplina als més joves. Els títols dels capítols, recordant l'estructura de la sèrie, són el nom dels filòsofs que Merlí treballa a l'aula: Plató, Aristòtil, Sòcrates, Hume... Però recordo que per televisió, sobretot durant la primera temporada, les aportacions dels savis tenien més pes. La novel·la gira, sobretot, a l'entorn de les relacions amoroses dels personatges. Pensant-ho bé, potser ve determinat pel punt de vista narratiu. 

- M'hauria agradat també que els personatges femenins (Tània, Berta, Mònica, Oksana) tinguin un paper més argumental que secundari ja que crec que algunes d'elles se les arriba a conèixer de manera superficial. S'ha tingut present que potser la novel·la és llegida més per noies que per nois?

Si no has vist la sèrie, pots llegir la novel·la? El llibre inclou un dramatis personae que facilita la identificació dels personatges. Es pot llegir la novel·la sense haver vist la sèrie sense cap mena de problema. També cal dir que moltes escenes no són presents en la novel·la, punt a favor per veure la sèrie. 

Lectura molt agradable, ràpida, amb uns personatges que no ens ha de sorprendre que hagi sigut un èxit entre els joves (i no tan joves).