Avaluem per competències. Primera experiència.

Una de les novetats d'aquest curs escolar es troba en el procés d'avaluació i això, tot i que pugui semblar només un petit canvi, realment implica una reflexió profunda i una reorganització de les programacions que els professors utilitzem per fer la nostra feina. 

Se'ns ha girat feina perquè ara s'avaluarà per competències, és a dir, s'avaluaran qualitativament i de forma més objectiva les qualitats que els alumnes tenen per desenvolupar les activitats de les diferents matèries. Les competències es recullen un Decret, agrupades per dimensions i, a la vegada, per matèries. Cada matèria té les seves ja que els continguts que es treballen són diferents. Tanmateix, en el cas de llengües, per exemple, algunes són molt similars. A més, també se'ns demana valorar la part de desenvolupament personal i social relacionada amb valors com la cooperació, l'esforç, el respecte cap als companys, etc. 

 Ara, en els butlletins de les notes, les famílies ja no trobaran el nom de la matèria i una nota numèrica ("Català: 8"), no. A partir d'ara, en els butlletins constarà la competència treballada a l'aula i si s'ha assolit excel·lentment (AE), assolit notablement (AN), assolit suficientment (AS) o si no s'ha assolit (NA). 

Aquests criteris d'avaluació seran el maldecap per a molts dels docents durant aquests propers mesos però tenim importants eines i instruments d'avaluació que ens facilitaran molt la feina i, per aquest motiu, us vull compartir la meva primera experiència, el meu primer contacte, amb l'avaluació per competències. 

Abans que res, agrair a tots els companys i companyes que m'han ajudat a entendre tot aquest complex sistema. Preparar una programació a partir d'aquests paràmetres no és gens fàcil. Ara mateix, crec que molts caminem per la corda fluixa i fent malabars... Tranquil·litat! Ens ensortirem!

Bé, som-hi. Tinc l'oportunitat de treballar en un centre en què les aules són obertes, enormes en què noranta-quatre joves aprenen de manera autònoma i cooperativa amb el suport d'entre quatre i cinc professors, els especialistes del mateix àmbit i, un professor de reforç, si s'escau. És al·lucinant! 

Avui, doncs, les professores de l'Àmbit Lingüístic hem entrat a l'aula amb un grapat de redaccions sota el braç i una rúbrica de correcció. Els nois i noies havien escrit una notícia (en català) que hauran d'incloure en la seva creació final, un programa de ràdio, que hauran de presentar en unes setmanes. 

La sessió d'avui l'hem dedicada exclusivament a corregir la notícia. Com ho hem fet? Cada professora té assignats entre sis i set grups (d'entre un i quatre alumnes). Aleshores, ens hem assegut taula per taula, hem lliurat la redacció i amb la rúbrica al costat hem anat comentant les competències que s'han treballat en l'activitat (es recomana centrar-se entre quatre i cinc per tasca) i en quin grau s'havien assolit. 

En aquesta activitat, per tal que l'explicació sigui més il·lustrativa i clara, s'avaluaven qualitativa (insisteixo) quatre competències. Crec que un dels grans encerts de la rúbrica és que les competències estaven redactades amb un llenguatge que l'alumne les podia entendre; si s'haguessin calcat del document oficial tindríem una cara com la d'un dels quadres de Munch. 

Per exemple, en el Decret consta que la quarta competència del currículum de Llengua i literatura catalanes a Secundària és "Planificar l'escrit d'acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció i a partir de la generació d'idees i la seva organització". En canvi, en la rúbrica que hem utilitzat diu: "Sé seleccionar i organitzar la informació tot prioritzant les idees que s'adapten millor al text que vull fer". Diem exactament el mateix però l'indicador és molt més clar per als nois (i també per als professors, a vegades). 

Què ha significat per a mi aquesta experiència?

- Crec que ha pagat molt la pena. Dedicar temps als teus alumnes és fantàstic. Corregir a l'aula, plegats, comentant la jugada... Estic convençuda que per a ells ha sigut molt més significatiu això que no pas que ja els hagués lliurat la redacció corregida i amb les anotacions. Per a mi, com a mínim, ha sigut molt gratificant.

- Avaluar amb la rúbrica i amb l'alumne a la vora implica una avaluació molt més centrada en els nois ja que ells intervenen directament en aquest procés.

- És una forma d'avaluar molt més concreta i objectiva. Recordeu aquell 7,42? D'on provenen aquestes 0,42? Com ha bufat el vent? En canvi l'avaluació per competències i amb el suport de la rúbrica, l'alumnat pot veure que potser és un crac fent ús dels connectors i que organitza la informació com si fos un autèntic periodista però que hauria de millorar l'ortografia i repassar les regles d'accentuació. 

- Retroalimentació immediata. En menys de deu minuts, l'alumnat ha tingut el resultat i, el més important, ha vist en quines competències cal esforçar-s'hi una mica més per millorar-ne el resultat. 

- Ara bé, m'hauria agradat tenir més temps (el temps en un institut és el pitjor enemic, direu) perquè tot i tenir dues hores quatre alumnes s'han quedat sense avaluar... Però la bona notícia és que uns deu han volgut refer la notícia i corregir-ne els errors. Aprendre és això.