Can Papiol i el paper de la dona al XIX

Demà és el Dia de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. 25N. Durant aquest cap de setmana són nombrosos els esdeveniments i actes que s'han organitzat per denunciar tota mena d'agressions per qüestions de gènere.

Amb aquest propòsit reivindicatiu, el Museu Can Papiol, a Vilanova i la Geltrú, ha ofert una visita guiada temàtica, en què s'ha tractat el paper de la dona al segle XIX. 

La nissaga dels Papiol, per a qui no la conegui, va arribar a la ciutat l'any 1801, aleshores era Vilanova de Cubelles. La casa s'havia construït durant la dècada anterior, a la vora de l'església de Sant Antoni i de l'antic ajuntament. Era una família, sobretot Francesc Papiol, molt conservadora. Amb calerons, un bon servei i amb moltes comoditats. 

Seria fantàstic viure en un casalot com el dels Papiol.Però viure-hi fa un parell de segles no hauria sigut tan divertit. 

Per què?

- Sembla ser que les dones, a la biblioteca de Can Papiol, no eren molt ben rebudes. La dona no podia ser una intel·lectual. La formació durant el segle XIX era reservada als homes. Ells sí que escrivien i llegien. Ara bé, com ens ha ensenyat la Mònica, qui ens ha fet la visita, eren forces els llibres que dictaven com s'havien de comportar les dones i les senyoretes durant les grans festes i, també, sobre el lligam que les mullers tenien el deure de complaure els seus marits. Tampoc podien ser molt xerrameques: Calladeta, més bufona..

- Hem vist com anaven vestides... Unes cotilles, ens han ensenyat... Quin martiri. Bé, és clar, només es podia trobar en els armaris de les burgeses perquè les dones del servei dubto que fossin tan sofisticades.

- Durant la visita també hem vist com certs objectes es relacionaven directament amb les dones: un parell de pianos, el ventall al saló principal, un cotxet a l'entrada, un bressol al costat del llit, els joiers, els tocadors, les agulles de cap, els baguls, uns quadres, unes escultures, un instrument molt curiós per donar forma als guants de seda, les planxes, etc.

- Els homes tenien un munt de cambres reservades per a ells. A més, totes aquestes sales eren clares, gaudien de llum natural, d'espai i de comoditats. En canvi, si les dones volien tenir moments d'intimitat per conversar, havien de passejar-se per tota la casa fins arribar a una saleta claustrofòbica vigilada per la Mare de Déu. Allà s'ho passaven bé llegint endevinalles, privades dels interessants debats que els homes podien tenir sales més enllà. 

-  També ha sigut un passeig en què hem pogut recordar i valorar el paper de les minyones i de les dides. El servei de totes aquestes famílies adinerades de l'època era molt important. Aquestes noies, ben jovenetes, tenien unes estances molt més senzilles i humils però, no fotem, la cuinera tenia la clau del rebost, hi havia la qui tenia les claus de la casa, la dida que alimentava, cuidava i educava els nens i nenes de la família fins que marxaven a estudiar fora... Poca broma.

- Finalment, cal dir, que poca informació es té de les dones que van viure a Can Papiol. Se saben els seus noms, els lligams familiars i d'on provenen.  Però res més. La reflexió que hem fet és que la dona al segle XIX no mereixia formar part dels arxius ni de la memòria familiar. Les dones d'aquella època, independentment de l'estatus social, tenien una doble missió / preocupació: casar-se i tenir fills. Bé, tampoc sorprèn si coneixem el context i la ideologia de l'època.

La visita ha sigut un èxit, n'hem après molt i és molt probable que es repeteixi amb l'exposició d'objectes que no se solen ensenyar en les visites guiades habituals.

El paper de la dona ha evolucionat durant el segle XX. Tanmateix, part de discurs que hem escoltat avui, típic d'una altra època, continua ben vigent en l'actualitat. Entre tots, aturem-ho. 

Laura Jacas