Per una
futura deformació professional vaig agafar en préstec de la biblioteca Joan
Oliva i Milà, Historia de una maestra
de Josefina R. Aldecola. Ha sigut un autèntic descobriment i us en recomano la
lectura.
Gabriel
López, protagonista i veu narradora de la novel·la, acaba de recollir el títol
de professora i fins que no arriba a Guinea, anirà voltant per diferents
escoles del territori.
Guinea,
tot i que segons el meu parer li fa por reconèixer-ho, li canvia la vida. Es càrrec
d'una escola i vetlla per ella amb un afecte i amor que admiro: li proporciona
material escolar, millora les condicions de higiene dels alumnes, decora l'aula
perquè sigui més acollidora.
Gabriela
és la mena de professora que tots hauríem volgut tenir. S'interessa pels
alumnes i els tracta com a persones adultes. És una persona que estima la seva
feina, la seva vocació, disciplinada, exigent, decent, considerada i molt noble
amb els nanos:
«me
enseñaban y les enseñaba y el intercambio de habilidades se convertía en un
juego»
Fins i
tot pensa en coordinar la biblioteca escolar:
"Inicié
lo que apenas me atrevía a llamar una biblioteca. Sobre un banco íbamos
colocando los libros y periódicos que podíamos conseguir. Pocos, muy pocos,
pero ya tenían su lugar especial en clase. Me conmovía profundamente cuando uno
de mis niños me decía: ¿Puedo usar la Biblioteca? Y le veía revisar ávidamente
el montoncito de papel impreso que era un tesoro y sobre todo un símbolo de
otros tesoros lejanos y difíciles de alcanzar".
Tanmateix,
una malaltia fa que torni a l'Espanya de principis dels anys trenta, moments en
què es parlava d'emular la cultura i l'educació francesa o anglesa, moments en
què el 32% de nens de més de 10 anys eren analfabets, moments en què l'escola
és essencial.
Gabriela
viurà la proclamació de la República del '31 i notarà com es fomenta la
llibertat, l'autonomia, la solidaritat, la justícia i la civilitat a les aules.
Però la
República triomfa a les ciutats perquè en el poble miner on viu Gabriela la
població està dividida i confrontada. Mentre que uns demana una escola laica,
els altres creuen que una escola sense Déu ens farà viure el pitjor dels
inferns.
Gabriela
ho té clar:
"La
República había conseguido despertar en muchas inteligencias el deseo de
aprender, y en los maestros, el deseo de enseñar con más pasión que
nunca".
Però no
li serà fàcil compaginar la vida laboral amb la familiar, els alumnes amb el
marit que cada vegada es vincula més als moviments revolucionaris i que ja
sabem com acaben...
Ha sigut
una lectura interessant. No coneixia l'autora i pel que he pogut esbrinar Historia de la una maestra és la primera
part d'una triologia (no patiu, perquè les obres es poden llegir de manera
independent). Després d'aquest títol segueix
Mujeres de negro i La fuerza del
destino.
Quan he
acabat el llibre he pensat: Què hauria sigut de Gabriela si hagués decidit no
tornar a Espanya?
El que
destaco de la lectura:
A) El
paper fonamental dels professors i la seva funció vital en qualsevol societat.
Gabriela creu que l'educació és un pilar essencial per combatre la ignorància i
la manipulació per part dels moviments opressors i feixistes. Desconeixia
l'existència de las Misiones Pedagógicas. Si algú coneix algun títol interessant
sobre el tema li agrairia que m'ho fes saber. Gràcies.
B) L'eufòria per l'arribada de la República i
la seva fragmentació a través de la literatura. Aquesta època em va resultar
molt feixuga durant segon de Batxillerat: masses partits, noms i dates i la
literatura m'ha tornat a facilitar la comprensió de fets que em semblaven un
batibull de dades.
Fragments
que he subratllat:
Hasta
los reproches de algunos padres que no entendían nuestro afán de encender en
los niños curiosidades y despertar su imaginación, hasta esas críticas agrias y
mal intencionadas a veces, se convertían en estímulo para nosotros.
-
Digo yo, señora maestra, que si todos supiéramos más de libros y menos de
tabernas, nos eganarían menos y seríamos más felices...
Podreu
trobar el llibre en aquestes biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Bona lectura i no perdeu el carnet de la biblioteca durant aquesta setmana.
