15. Avui parlem de robots

Una vegada, un professor de la universitat ens va dir que seria bo que llegísim de tot perquè d'aquesta manera enriquiríem el nostre bagatge cultural. Vaig aplaudir-li les bones intencions però vaig pensar no em veuràs llegint ciència-ficció  i PAM! Fa unes hores he acabat Jo, robot d'Isaac Asimov. La primera obra que llegeixo d'aquest autor. Un altre descobriment en més d'un sentit. 

De l'home, només n'he sentit elogis i allò que més m'ha fascinat d'ell és que treballava durant hores cada dia de l'any i que escrivia una mitjana de trenta-cinc pàgines diàries, l'extensió aproximada de molts del seus relats curts. Magnífic, no?

Bé, parlem de robòtica. Molts de vosaltres coneixereu les Tres Lleis de la Robòtica d'Asimov però recordem-les:

1. Un robot no podrà mai causar dany a un ésser humà, o per inacció seva, deixar que li passi res de dolent.

2. Un robot ha d'obeir  les ordres que li donin els éssers humans, excepte si aquestes ordres entren en conflicte amb la Primera Llei.

3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, sempre i quan això no signifiqui entrar en conflicte amb la Primera i amb la Segona Llei. 

Són entenedores, oi? Doncs, tot els robots positrònics creats per Asimov estan estrictament lligats a aquestes tres lleis i aquestes tres lleis emmarquen tota, tota, tota l'obra de l'autor. Per això és molt útil tenir-les ben present durant la lectura. 

Jo, robot és una antologia de nou relats curts, amb elements i personatges en comú, que expliquen els inicis de la robòtica i com els conflictes que pateixen els protagonistes es resolen gràcies al coneixement i estudi de Les Tres Lleis de la Robòtica. Susan Calvin, és robotpsicòloga, coneix perfectament el comportament dels robots i és conscient de les (terribles) conseqüències que comportaria l'alteració d'aquestes lleis i ens explica alguns dels casos més interessants en aquest sentit. 

En aquest llibre sembla ser, publicat per primera vegada l'any 1950 (Asimov tenia aleshores trenta anys), les trames són senzilles a comparació de la resta de la narrativa. Personalment no n'he llegit res més de l'autor i, per tant, aquest últim comentari sorgeix de converses que he tingut amb fidels admiradors i coneixedors de l'obra narrativa, que per cert, és molt extensa. 

Ara bé, deixeu-me dir que hi ha escenes que m'han commogut especialment, acabes tenint més afecte pels robots que pels humans que hi surten, però si n'he dir quin és el relat que més m'ha agradat, i en aquest moment potser hi haurà algú que em dirà però què dius?, és el primer que duu el títol de "Robbie". 

Robbie és un robot mainadera de la petita Glòria i se'ns explica la mena de relació que la nena manté amb el robot: juguen a fet i a amagar al jardí, al cavallet, la nena li narra el conte de la "Ventafocs"... La Glòria és feliç amb el seu amic que, per cert, no sap parlar. Però la mare de la criatura no li sembla molt bona idea que la seva filleta passi tantes hores amb una andròmina, té por que els veïns comencin a malparlar de la seva família i sense cap mena d'escrúpol farà tots els possibles per desfer-se'n del robot. I ja us podeu imaginar per on van els trets, oi?

La meva edició és la de Pleniluni (Alella: 1990) traduïda per Antoni Ibarz i Joaquim Martí. Però com que l'obra és un clàssic segur que la podreu trobar en edicions més recents, disponible també en castellà. Us deixo, com sempre, l'enllaç al catàleg de la Xarxa de Biblioteques: Aquí. 

Abans d'acabar, m'agradaria dir-vos que el blog ja ha superat les 350 visites. Gràcies per la vostra confiança! Us desitjo unes magnífiques lectures durant aquestes vacances i magnífiques vacances durant les vostres lectures!