Recordeu amb especial especial afecte una lectura de Primària?
Ja us vaig comentar que un dels meus llibres de la infància és Charlie i la fàbrica de xocolata de Roald Dahl, però avui us en vull parlar d'un altre, concretament de La guia fantàstica de Joles Sennell (pseudònim de Pep Albanell) que es va publicar per primera vegada l'octubre de 1992 per l'Abadia de Montserrat.
Aquest llibre el vaig llegir quan era petita, em va agradar molt i durant aquests dies l'he rellegit. La relectura és un exercici que de tant en tant paga la pena de fer perquè revius i resents allò que havies viscut i sentit en la primera lectura.
La guia fantàstica, insisteixo que és un llibre per a uns lectors d'entre 8 i 12 anys (tot i que, òbviament, el pot llegir qui vulgui), tracta de l'importantíssim paper de la imaginació. El narrador de la novel·leta ens explica que visita una botiga d'articles de segona mà i que hi troba un llibre molt curiós:
[...] i quan ja em feia pagues d'anar-me'n amb les mans buides, vaig veure, en un cove, entre postals antigues i revistes il·lustrades de l'any de la picor, un llibre vell, atrotinat de tapes de pell de xai. El vaig fullejar i em va semblar, per alguna frase que hi vaig pescar al vol, que podia resultar divertit. Però els llibres antics d'aquesta mena, de paper gruixut i rugós, solen ser molt cars, i jo, la veritat, no disposava de gaires diners, per aquella època.
La qüestió és que el propietari de la botiga li regala el llibre! És, com no, un llibre màgic i especial (us heu fixat que la majoria de llibres màgics i especials que es troben els protagonistes són antics, gruixuts i rugosos?). El contingut del llibre variarà segons la imaginació del lector, de manera que, un lector que no té imaginació no hi llegirà res de res, senzillament veurà pàgines en blanc.
El protagonista ens explica els últims dies de l'últim alicorn, visita illes dibuixades i coneix els seus esbojarrats habitants i els seus exòtics consums i passa l'estona amb una parauleta mantí (DIEC: "Empunyadura") que ha sortit del diccionari.
Rellegir-lo m'ha agradat. L'argument, estic convençuda que el vaig gaudir molt més quan era petita però el contingut i el missatge que ens vol transmetre Sennell, aquesta vegada sí, l'he entès a la primera.
La pregunta què em faig és: què hi llegirien els nens del segle XXI? Veurien les pàgines en blanc?
Podeu trobar el llibre fàcilment a les biblioteques municipals. En diferents edicions i llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada