Si visiteu les biblioteques a mitjans de juny veureu una petita mostra dels best-seller de l'estiu. L'any passat, el llibre que tothom llegia, el llibre de tots els aparadors de les llibreries era La noia del tren de Paula Hawkins, traduït per Imma Falcó i publicat per La Campana.
Sense cap mena de dubte el llibre va ser un dels més venuts, llegits i recomanats. Després de mesos d'espera, per fi, l'he pogut llegir i us en voldria fer cinc cèntims.
La novel·la té TOTS els ingredients per ser el llibre que llegiries a la platja durant les vacances: misteri, llenguatge planer, pocs personatges i fàcil d'identificar i retenir en ment, embolics matrimonials, capítols curts amb els punts culminants i quatre-centes seixanta-una pàgines (massa llarg?).
Des de la finestra d'un tren es poden moltes coses. La Rachel es dedica a això quan el tren s'atura: a mirar per la finestra i creure que la parella que veu des del seient és feliç. Però res és el que sembla i un dia, la protagonista veu una escena que capgirarà la situació. Si a més a més li sumem una desaparició, problemes amb l'alcohol i un divorci no superat...
En recomano la lectura però, des del meu punt de vista, no deixa de ser això, el llibre que llegiria a la platja durant les vacances d'estiu. Ho lamento.
La novel·la té tres narradores, la Rachel, la Megan i l'Anna. Té mèrit, eh? No ho nego pas! En aquest sentit, la novel·la m'ha semblat un trenca-closques molt bo perquè encaixar tots els detalls no és fàcil, se't pot escapar algun i els lectors no perdonen. M'imagino l'autora amb milers de fitxes per els personatges i per l'ordre dels esdeveniment però...
Molta gent me l'ha recomanat i quan molta gent et recomana un llibre, què passa? Doncs que et crees una expectativa i deixes el llibres, sense haver-lo llegit, en un pedestal. Recordo el principi de la lectura molt prometedor, el joc narratiu m'agradava, la trama també però comences a preveure com aniran les coses massa aviat i tot i que t'emportes algunes sorpreses, perquè algun crit de sorpresa sí que l'he fet, el final... Les últimes cent pàgines les llegeixes tranquil·lament en una tarda, perquè aquestes novel·les no són gens recomanables per a lectors impacients, és una lectura molt entretinguda, m'ho he passat molt bé, però el final...
I un últim comentari, sovint els llibres, a la contraportada porten breus fragments de ressenyes que s'han fet anteriorment. En aquest hi ha una que diu "Quina col·lecció de personatges, quina situació, quin llibre! És Alfred Hitchcock per a la una nova generació" firmada amb la ploma de Terry Hayes , guionista. A sota de la cita hi diu que l'obra s'ha traduït a quaranta-dues llengües i que DreamWorks n'ha comprat els drets per dur la novel·la a la gran pantalla. Semblarà absurd però en més d'una ocasió he pensat que aquest llibre no està fet per passar a la història de la literatura, sí en la dels llibres més venuts, però és ideal per fer-ne una pel·lícula.
Com sempre, us deixeu l'enllaç del catàleg de biblioteques de la Diputació de Barcelona on podeu trobar el llibre. Està disponible en castellà i anglès però en la majoria de biblioteques ja l'han agafat en préstec. Si el voleu llegir, us recomano que el reserveu i que l'espera sigui breu i lleugera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada