El
Sant Jordi s'apropa i els del gremi ja comencen a fer les apostes
dels llibres més venuts de la diada. Per què uns llibres es vénen
més que uns altres? Existeix una fórmula màgica per escriure un
best-seller? Quins
trets tenen sí o sí tenen els títols que arriben a més de
cinquanta milions d'exemplars com Cien años de soledad?
Els best-seller tenen
la mateixa qualitat literària que els clàssics?
De
tot això i molt més en parla Sergio Vila-Sanjuán a Código
Bestseller: Las lecturas apasionantes que han marcado
nuestra vida publicat per
Planeta l'any 2011.
Com
que l'assaig és extens he decidit dedicar-li dues entrades, aquesta
i la següent que publicaré aquesta mateixa setmana.
L'autor,
en un moment determinat del llibre, ens descriu com va viure el
fenomen Solados de Salamina,
el fenomen Carlos Ruiz Zafón, el fenomen La catedral del
mar i el fenomen El
tiempo entre costuras de María
Dueñas. Els quatre llibres tenen una característica en comú, són
els últims best-seller de la literatura espanyola, però no tots van
recórrer el mateix camí per arriba a la llista dels més venuts.
Per
exemple, abans de La sombra del viento,
Zafón va publicar la saga juvenil durant els anys noranta i va
necessitar les crítiques dels diaris per agafar embranzida. Ara, com
aquell qui diu, el nom de l'autor ja és una marca. El cas de
Falcones és curiós perquè La catedral del mar
és la primera obra de l'autor. Enhorabona! Perquè, primer, és molt
difícil que les editorials apostin per un autor novell, i segon,
perquè costa molt que el llibre sigui bo, llegit i venut. Sira
Quiroga, la protagonista de la novel·la de Dueñas, és un
personatge que captiva i l'èxit el llibre
va assolir quan se'n va parlar a la ràdio. Estic convençuda que la
sèrie de televisió que es va emetre fa un parell d'anys ha ajudat a
incrementar les vendes del
llibre.
Quan
llegia l'experiència de Vila-Sanjuán vaig començar a pensar en els
fenòmens editorials que he viscut durant els darrers anys, a més
dels comentats anteriorment... I n'he trobat uns quants són aquests:
El
primer best-seller que us vull comentar ens arriba des d'Itàlia.
L'autor repartia fulletons de la seva novel·la a les portes dels
instituts de Roma i bé... d'aquí va arribar l'èxit. Potser algú
ja l'ha encertat. Exacte! Federico Moccia! Verge Santa! Com a xurros
es venien els seus llibres! Totes les noies llegíem Tres
metres sobre el cel (2004),
totes volíem escriure els
nostres noms i el del noi que ens agradava en un cadenat, anar a un
pont i tirar-ne la clau al riu. Sí o no? Vinga, confesseu!
Sembla
ser que el primer llibre el va publicar, en italià, l'any 1992, que
es va reeditar l'any 2004 i que a partir d'aleshores, es va començar
a traduir a altres llengües. Arriba a casa nostra l'any 2008. Va ser
un no parar, recordo que en una diada de Sant Jordi hi havia una cua
que no tenia fi davant d'una carpa amb el seu cognom imprès:
Moccia! L'últim llibre que va publicar va ser Simplement,
tu l'any 2014.
El
segon el recordo bàsicament perquè em va tenir enganxada durant tot
un estiu. Entre els llibres i les pel·lícules. Era una adolescent
i... la qüestió és que durant uns mesos les llibres es van omplir
de llibres de més de tres-centes pàgines, amb cobertes negres,
títols en lletres blanques i vermelles. Alguns de la meva quinta vam
començar a llegir sobre els vampirs vegetarians. Crepuscle
de Stephenie
Meyer. La saga presumeix de
més de 40 milions d'exemplars venuts (traduït a 37 llengües). Hi
vaig picar perquè em van dir si t'agrada Harry Potter, si
t'agraden Les cròniques de Nàrnia, t'encantarà la història d'amor
entre l'Edward i la Bella (quan
no és res més que una reversió del mite de la bella donzella que
s'enamora d'una bèstia, però bé...). Em va tenir entretinguda, que
d'això es tractava.
I
per últim... Un dia, agafo el butlletí cultural d'un diari i
anuncien en lletres majúscules
l'arribada d'un nou fenomen editorial, un autèntic terratrèmol: la
novel·la eròtica per a les mares de Nova York! Així s'anunciava la
primera part de la trilogia
de Cinquanta ombres de Grey
de E.L. James. I no sé com, pocs dies després de la publicació del
llibre en català el vaig comprar... Sense comentaris, sisplau. Fem
un exercici de memòria, fa uns estius els aparadors de les
llibreries estaven plens, plens de novel·les amb cobertes negres i
amb filigranes roses i violetes, de roba interior... La novel·la eròtica es va posar de
moda una altra vegada. En Christian Grey va fer revifar la relació
de molts matrimonis i va ser el motiu de ruptura d'uns altres.
Literatura eròtica per a les mares de Nova York... Ara, podem trobar
Grey, que narra la
trama des del punt de vista del protagonista masculí, i
la saga sencereta en les llibreries de vell de la capital.
Altres
que recordo:
Harry Potter i les relíquies de la mort, l'últim
llibre de la saga de la Rowling, Si tu em dius vine, ho
deixo tot... però digue'm vine
d'Albert Espinosa,
Primavera, estiu, etcètera de
Marta Rojals, La veritat sobre el cas de Harry Quebert de
Joël Dicker, Victus
de Sánchez-Piñol, La noia del tren de
Paula Hawkins...
I
vosaltres? Sou dels qui aneu a la biblioteca i agafeu els llibres més
prestats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada