Durant l'últim trimestre, diferents alumnes de secundària m'han recomanat la novel·la Wonder de R.J.Palacio i després d'unes setmanes en reserva, la vaig agafar en préstec de la Biblioteca Armand Cardona.
Us en copio l'inici:
Ja sé que no sóc un nen de deu anys normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo gelats, vaig en bici, jugo a pilota, tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Suposo. I jo em trobo molt normal. Per dins. Però jo sé que els nens normals i corrents no fan que els els altres nens normals i corrents fugin cridat del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se'ls queda mirant tothom a tot arreu on van.
Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l'atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure'm, fes allò d'apartar la vista. ¿Sabeu què crec, jo? Que l'única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m'hi troba.
La història de l'August no pot ser més commovedora. És una novel·la escrita per als lectors adolescents però que remou l'estómac del lector adult. És una autèntica meravella en molts sentits.
L'argument és el següent: l'August pateix una important deformació a la cara des que va néixer i com que viscut més temps entre quiròfans que a casa, no ha anat mai a l'escola. Però la situació canvia quan té deu anys ja que els seus pares, després d'alguna discussió, decideixen matricular-lo a l'escola.
Ser nou en un centre escolar, on tothom és coneix, és un repte. Doncs, per al petit August... Ja us ho podeu imaginar, oi? Tanmateix, la novel·la no m'ha despertat cap mena de compassió, que és justament el que el protagonista desitja, que ningú el compadeixi i que l'accepti tal i com és.
Una de les cireretes de pastís, perquè en té més d'una, és que cada part és narrada per un personatge diferent, l'August, la seva germana, els amics de l'institut, els qui li fan la vida impossible, l'amiga de la germana, de manera que el relat esdevé un trenca-closques genial i molt llaminer per als joves lectores. Els capítols són més aviat curts i això també ajuda a tirar endavant la lectura.
Ho reconec, he plorat amb aquest llibre. I entenc perquè agrada tant. Wonder l'han llegit més de cinc milions de lectors i no em sorprendria que esdevingués lectura obligatòria en algun crèdit variable de literatura o que fos objecte d'estudi d'un treball de recerca perquè no només parla de l'assetjament escolar, va molt més enllà. Ens parla d'un dels reptes més difícils que tenim: acceptar-nos a nosaltres mateixos.
L'altra cirereta, que m'ha encantat, i que no deixa de ser una picada d'ullet per part de l'autora és el grapat de referències literàries, sovint de literatura infantil i juvenil, com per exemple:
- El cavaller del drac de Cornelia Funke (lectura pendent)- El lleó, la bruixa i l'armari de C.S.Lewis- Harry Potter i la pedra filosofal de J.K.Rowling- El Hòbbit de J.R.R. Tolkien- El màgic d'Oz de L.Frank Bauz- El diari d'en Greg- Guerra i pau de Tolstoi- L'ocellet blanc de Barrie- Sota l'ull del rellotge de C. Nolan- L'home elefant
També hi ha moltes referències a la saga de Star Wars, el protagonista n'és un gran admirador.
La continuació de la col·lecció El capítol del Julian és la història narrada des del punt de vist de l'assetjador. Crec que serà un exercici bonic de lectura perquè rere de l'assetjador hi acostuma a haver una història al darrere que ho justifica tot. El que m'agradaria molt conèixer és el punt de vista de la mare de l'August, però potser seria una lectura més per a adults que per joves...
En definitiva, aneu a la vostra biblioteca municipal de referència i agafeu-lo en préstec, petits, joves i grans, agafeu-lo en préstec, perquè en gaudireu molt i segur que tornarà a ser un dels llibres més venuts durant aquest Sant Jordi.
Com sempre, us deixo l'enllaç de les biblioteques on podeu trobar el llibre: aquí.
Bona lectura i no perdeu el carnet de la biblioteca durant aquest diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada