20. Els més venunts (2/2)

El Sant Jordi s'apropa i els del gremi ja comencen a fer les seves apostes sobre quins seran els llibres més venuts. Per què uns llibres es vénen més que uns altres? Existeix una fórmula màgica per escriure un best-seller? Quins trets tenen sí o sí tenen els títols que arriben a més de cinquanta milions d'exemplars com Cien años de soledad? Els best-seller tenen la mateixa qualitat literària que els clàssics?

De tot això i una mica més ens en parla Sergio Vila-Sanjuán a Código Best seller: Las lecturas apasionantes que han marcado nuetra vida, publicat per Planeta l'any 2011. Gemma Lienas, l'autora dels diaris de la Carlota, el va recomanar mesos després de la publicació en el seu canal de Youtube, em va picar molt la curiositat i per això el vaig agafar en préstec.

Advertència: l'assaig no conté els trucs per escriure un best-seller! Però l'autor en fa un estudi molt interessant.

El llibre va encapçalat pel pròleg de José Antonio Marina, que ja ens apunta que el cànon ideal (poden pensar en Bloom, si es vol) no té perquè ser el mateix que el cànon real, és a dir, els dels llibres més venuts i llegits i assegura que aquell títol que s'inscrigui en els dos cànons, en el de la crítica i en el dels lectors, forma part del cànon total.

«Un best seller es un libro que se ha puesto de moda. Algo que se pone de moda cuando -por razones que hay que investigar- despierta en muchas personas el deseo de hacer algo».

Segons Marina, els llibres més venuts comparteixen les següents característiques: ambient aristocràtic, sexe, intriga i poc contingut religiós. La pedagogia i psicològica del lector, i l'habitual client de les llibreries, busca una lectura que resulti plaent, entenedora i si és el llibre que tothom llegeix, millor. Com més satisfacció ens produeixi la lectura i menys esforç ens exigeixi més motivats estaran els lectors i no voldran anar-se'n a dormir fins que no l'acabin. Els best-seller tenen aquest component social, en el sentit que, si tothom el llegeix, serà per alguna raó... i aleshores hi piques!

Els best-seller existeixen i no els podem bandejar, són autèntics fenòmens editorials que marquen tendència i Vila-Sanjuán divideix el seu assaig en dues parts. La primera part se centra en el panorama històric dels llibres més venuts i difosos a Occident, enumera possibles teories del seu èxit i les incidències socials que comporten. La segona part, més pràctica potser, enumera cronològicament setanta obres que malgrat el pas del temps es continuen venen, n'ofereix un resum de l'argument i la repercussió que van tenir en el seu moment i en l'actualitat.

Els best-seller no només són els llibres que venen milions d'exemplars, també són els llibres que es venen més ràpid, els que tenen més edicions i reimpressions en un any. Són llibres que funcionen i, tècnicament parlant es poden classificar en long seller, els fast seller, els page turner (els llibres que devorem durant les vacances d'estiu com La noia del tren que comentava en l'anterior entrada del blog) i, una categoria que m'ha fascinat, els best loved books que són els llibres més estimats per els lectors, són els llibres que creen lectors com Harry Potter i la pedra filosofal.

Vila-Sanjuán ens proposa de donar un cop d'ull a la llista dels llibres més venuts, fàcilment la podreu trobar per la xarxa. Els llibres més venuts durant la història, parlo de molts milions d'exemplars, són els llibres religiosos o els que s'associen a una ideologia política concreta, llibres absorbents com Història de dues ciutats de Dickens o El senyor dels anells de Tolkien, obres pràctiques com diccionaris, llibres d'auto-ajuda i espirituals, llibres infantils i juvenils (els contes dels germans Grimm, Heidi, El petit príncep) i els llibres de creació literària que tenen el reconeixement de la crítica com els llibres de Camus, Tolstoi, Salinger i García Màrquez.

L'autor inicia un recorregut per la història de la literatura europea i nord-americana. Afirma que a l'edat mitjana ja hi havia best-sellers, que la invenció de la impremta va facilitar molt el procés editorial, que Tirant lo Blanch va ser un dels èxits de l'època i que Don Quijote de la Mancha va ser el primer best-seller internacional. El segle XIX va ser important en aquest sentit. Els índex d'alfabetització es disparaven i el cost del llibre cada vegada era menor així que els lectors no tenien remordiments de consciència si es compraven un parell de llibres de tant en tant.

Més endavant, l'assagista descriu l'evolució del best-seller en diferent territoris, centrant-se, sobretot, en Espanya. En aquest cas, analitza la situació a partir de la Transició fins l'any 2010, i prediu que el nou best-seller global serà Haruki Murakami, autor de Tokio Blues entre d'altres.

Quins factors intervenen en la creació d'un best-seller? Molts, i molt d'inimaginables perquè no existeix la fórmula màgica. L'autor n'enumera uns quants: el boca-orella, una campanya brutal de publicitat per part de les editorials (envien exemplar gratuïts a les llibreries abans que el llibre arribi al client), que un autor de referència recomani l'obra, la crítica, les llistes dels llibres més venuts que apareixen a la premsa (Compte! Perquè hi ha algunes que són manipulades), perquè representin un escàndol social, com Lolita i L'amant de Lady Chatterley, pel pensament sociològic que transmet, com Doctor Zhivago, i que s'hagin comprat els drets de l'obra per fer-ne una adaptació a la petita i, sobretot, a la gran pantalla.

«Intento escribir mis libros de forma que el lector no los pueda dejar. Los construyo de tal modo que cuando llegan al final de un capítulo, se ven obligados a posar al siguiente. Es la vieja técnica de los seriales del sábado, dejar al chico colgando del filo del acantilado al final del capítulo» 

- Sidney Sheldon

Com s'escriu un best-seller? A molts els agradaria saber-ho però tot i que no hi ha una recepta clara és ben cert que tots els llibres que comenta Vila-sanjuán tenen aquests ingredients en comú:

• El ritme de la narració és ràpid i, sovint, els capítols són curts.
• Cada capítol acaba amb un punt culminant que fa que el lector continuï llegint.
• Tot i que ja s'ha escrit sobre tot (i qui cregui que no, ho lamento moltíssim) s'ha de ser original.
• Els personatges són fàcilment identificables.
• Es produeix un desequilibri de l'estabilitat que comporta un canvi brusc per al protagonista.
• Les situacions dramàtiques sempre es presenten amb un punt d'intriga: qui és l'assassí? Per què s'ha comés el crim? Per què el testimoni del crim no es va atrevir a denunciar-ho?

  Es difícil mantener una lectura que no despierte algún tipo de emoción. En primer lugar, el interès. La intriga, el estar en la trama, es esencial.

• Ofereixen diferents punts de vista d'un mateix episodi. En aquest sentit les veus narratives juguen un paper important.
• Els escenaris peculiars.
• Amor, exostisme, luxe, aventures, terror...
• L'autor sap que l'absoluta llibertat i que en moment d'escriure no existeix cap precepte.

Per últim voldria compartir amb vosaltres aquest fragment:

Son libros en los que el autor ha puesto todo lo que sabía y le preocupaba, sus obsesiones y vivencias, su conocimiento y sus padecimientos. Libros que no podría haber escrito ningún otro autor y, por ello, muy lejos de ser intercambiables. Son best sellers porque han llegado por sorpresa, trayendo un mensaje que nadie esperaba. No seguían una tendencia, sino que la estaban creando.

Podeu agafar el llibre en préstec en una d'aquestes biblioteques: feu clic aquí

per accedir al catàleg.

Bona lectura!