20. Els més venunts (2/2)

El Sant Jordi s'apropa i els del gremi ja comencen a fer les seves apostes sobre quins seran els llibres més venuts. Per què uns llibres es vénen més que uns altres? Existeix una fórmula màgica per escriure un best-seller? Quins trets tenen sí o sí tenen els títols que arriben a més de cinquanta milions d'exemplars com Cien años de soledad? Els best-seller tenen la mateixa qualitat literària que els clàssics?

De tot això i una mica més ens en parla Sergio Vila-Sanjuán a Código Best seller: Las lecturas apasionantes que han marcado nuetra vida, publicat per Planeta l'any 2011. Gemma Lienas, l'autora dels diaris de la Carlota, el va recomanar mesos després de la publicació en el seu canal de Youtube, em va picar molt la curiositat i per això el vaig agafar en préstec.

Advertència: l'assaig no conté els trucs per escriure un best-seller! Però l'autor en fa un estudi molt interessant.

El llibre va encapçalat pel pròleg de José Antonio Marina, que ja ens apunta que el cànon ideal (poden pensar en Bloom, si es vol) no té perquè ser el mateix que el cànon real, és a dir, els dels llibres més venuts i llegits i assegura que aquell títol que s'inscrigui en els dos cànons, en el de la crítica i en el dels lectors, forma part del cànon total.

«Un best seller es un libro que se ha puesto de moda. Algo que se pone de moda cuando -por razones que hay que investigar- despierta en muchas personas el deseo de hacer algo».

Segons Marina, els llibres més venuts comparteixen les següents característiques: ambient aristocràtic, sexe, intriga i poc contingut religiós. La pedagogia i psicològica del lector, i l'habitual client de les llibreries, busca una lectura que resulti plaent, entenedora i si és el llibre que tothom llegeix, millor. Com més satisfacció ens produeixi la lectura i menys esforç ens exigeixi més motivats estaran els lectors i no voldran anar-se'n a dormir fins que no l'acabin. Els best-seller tenen aquest component social, en el sentit que, si tothom el llegeix, serà per alguna raó... i aleshores hi piques!

Els best-seller existeixen i no els podem bandejar, són autèntics fenòmens editorials que marquen tendència i Vila-Sanjuán divideix el seu assaig en dues parts. La primera part se centra en el panorama històric dels llibres més venuts i difosos a Occident, enumera possibles teories del seu èxit i les incidències socials que comporten. La segona part, més pràctica potser, enumera cronològicament setanta obres que malgrat el pas del temps es continuen venen, n'ofereix un resum de l'argument i la repercussió que van tenir en el seu moment i en l'actualitat.

Els best-seller no només són els llibres que venen milions d'exemplars, també són els llibres que es venen més ràpid, els que tenen més edicions i reimpressions en un any. Són llibres que funcionen i, tècnicament parlant es poden classificar en long seller, els fast seller, els page turner (els llibres que devorem durant les vacances d'estiu com La noia del tren que comentava en l'anterior entrada del blog) i, una categoria que m'ha fascinat, els best loved books que són els llibres més estimats per els lectors, són els llibres que creen lectors com Harry Potter i la pedra filosofal.

Vila-Sanjuán ens proposa de donar un cop d'ull a la llista dels llibres més venuts, fàcilment la podreu trobar per la xarxa. Els llibres més venuts durant la història, parlo de molts milions d'exemplars, són els llibres religiosos o els que s'associen a una ideologia política concreta, llibres absorbents com Història de dues ciutats de Dickens o El senyor dels anells de Tolkien, obres pràctiques com diccionaris, llibres d'auto-ajuda i espirituals, llibres infantils i juvenils (els contes dels germans Grimm, Heidi, El petit príncep) i els llibres de creació literària que tenen el reconeixement de la crítica com els llibres de Camus, Tolstoi, Salinger i García Màrquez.

L'autor inicia un recorregut per la història de la literatura europea i nord-americana. Afirma que a l'edat mitjana ja hi havia best-sellers, que la invenció de la impremta va facilitar molt el procés editorial, que Tirant lo Blanch va ser un dels èxits de l'època i que Don Quijote de la Mancha va ser el primer best-seller internacional. El segle XIX va ser important en aquest sentit. Els índex d'alfabetització es disparaven i el cost del llibre cada vegada era menor així que els lectors no tenien remordiments de consciència si es compraven un parell de llibres de tant en tant.

Més endavant, l'assagista descriu l'evolució del best-seller en diferent territoris, centrant-se, sobretot, en Espanya. En aquest cas, analitza la situació a partir de la Transició fins l'any 2010, i prediu que el nou best-seller global serà Haruki Murakami, autor de Tokio Blues entre d'altres.

Quins factors intervenen en la creació d'un best-seller? Molts, i molt d'inimaginables perquè no existeix la fórmula màgica. L'autor n'enumera uns quants: el boca-orella, una campanya brutal de publicitat per part de les editorials (envien exemplar gratuïts a les llibreries abans que el llibre arribi al client), que un autor de referència recomani l'obra, la crítica, les llistes dels llibres més venuts que apareixen a la premsa (Compte! Perquè hi ha algunes que són manipulades), perquè representin un escàndol social, com Lolita i L'amant de Lady Chatterley, pel pensament sociològic que transmet, com Doctor Zhivago, i que s'hagin comprat els drets de l'obra per fer-ne una adaptació a la petita i, sobretot, a la gran pantalla.

«Intento escribir mis libros de forma que el lector no los pueda dejar. Los construyo de tal modo que cuando llegan al final de un capítulo, se ven obligados a posar al siguiente. Es la vieja técnica de los seriales del sábado, dejar al chico colgando del filo del acantilado al final del capítulo» 

- Sidney Sheldon

Com s'escriu un best-seller? A molts els agradaria saber-ho però tot i que no hi ha una recepta clara és ben cert que tots els llibres que comenta Vila-sanjuán tenen aquests ingredients en comú:

• El ritme de la narració és ràpid i, sovint, els capítols són curts.
• Cada capítol acaba amb un punt culminant que fa que el lector continuï llegint.
• Tot i que ja s'ha escrit sobre tot (i qui cregui que no, ho lamento moltíssim) s'ha de ser original.
• Els personatges són fàcilment identificables.
• Es produeix un desequilibri de l'estabilitat que comporta un canvi brusc per al protagonista.
• Les situacions dramàtiques sempre es presenten amb un punt d'intriga: qui és l'assassí? Per què s'ha comés el crim? Per què el testimoni del crim no es va atrevir a denunciar-ho?

  Es difícil mantener una lectura que no despierte algún tipo de emoción. En primer lugar, el interès. La intriga, el estar en la trama, es esencial.

• Ofereixen diferents punts de vista d'un mateix episodi. En aquest sentit les veus narratives juguen un paper important.
• Els escenaris peculiars.
• Amor, exostisme, luxe, aventures, terror...
• L'autor sap que l'absoluta llibertat i que en moment d'escriure no existeix cap precepte.

Per últim voldria compartir amb vosaltres aquest fragment:

Son libros en los que el autor ha puesto todo lo que sabía y le preocupaba, sus obsesiones y vivencias, su conocimiento y sus padecimientos. Libros que no podría haber escrito ningún otro autor y, por ello, muy lejos de ser intercambiables. Son best sellers porque han llegado por sorpresa, trayendo un mensaje que nadie esperaba. No seguían una tendencia, sino que la estaban creando.

Podeu agafar el llibre en préstec en una d'aquestes biblioteques: feu clic aquí

per accedir al catàleg.

Bona lectura!

17. "La noia del tren" de Paula Hawkins

Si visiteu les biblioteques a mitjans de juny veureu una petita mostra dels best-seller de l'estiu. L'any passat, el llibre que tothom llegia, el llibre de tots els aparadors de les llibreries era La noia del tren de Paula Hawkins, traduït per Imma Falcó i publicat per La Campana. 

Sense cap mena de dubte el llibre va ser un dels més venuts, llegits i recomanats. Després de mesos d'espera, per fi, l'he pogut llegir i us en voldria fer cinc cèntims.

La novel·la té TOTS els ingredients per ser el llibre que llegiries a la platja durant les vacances: misteri, llenguatge planer, pocs personatges i fàcil d'identificar i retenir en ment, embolics matrimonials, capítols curts amb els punts culminants i quatre-centes seixanta-una pàgines (massa llarg?). 

Des de la finestra d'un tren es poden moltes coses. La Rachel es dedica a això quan el tren s'atura: a mirar per la finestra i creure que la parella que veu des del seient és feliç. Però res és el que sembla i un dia, la protagonista veu una escena que capgirarà la situació. Si a més a més li sumem una desaparició, problemes amb l'alcohol i un divorci no superat... 

En recomano la lectura però, des del meu punt de vista, no deixa de ser això, el llibre que llegiria a la platja durant les vacances d'estiu. Ho lamento.

La novel·la té tres narradores, la Rachel, la Megan i l'Anna. Té mèrit, eh? No ho nego pas! En aquest sentit, la novel·la m'ha semblat un trenca-closques molt bo perquè encaixar tots els detalls no és fàcil, se't pot escapar algun i els lectors no perdonen. M'imagino l'autora amb milers de fitxes per els personatges i per l'ordre dels esdeveniment però... 

Molta gent me l'ha recomanat i quan molta gent et recomana un llibre, què passa? Doncs que et crees una expectativa i deixes el llibres, sense haver-lo llegit, en un pedestal. Recordo el principi de la lectura molt prometedor, el joc narratiu m'agradava, la trama també però comences a preveure com aniran les coses massa aviat i tot i que t'emportes algunes sorpreses, perquè algun crit de sorpresa sí que l'he fet, el final... Les últimes cent pàgines les llegeixes tranquil·lament en una tarda, perquè aquestes novel·les no són gens recomanables per a lectors impacients, és una lectura molt entretinguda, m'ho he passat molt bé, però el final...

I un últim comentari, sovint els llibres, a la contraportada porten breus fragments de ressenyes que s'han fet anteriorment. En aquest hi ha una que diu "Quina col·lecció de personatges, quina situació, quin llibre! És Alfred Hitchcock per a la una nova generació" firmada amb la ploma de Terry Hayes , guionista. A sota de la cita hi diu que l'obra s'ha traduït a quaranta-dues llengües i que DreamWorks n'ha comprat els drets per dur la novel·la a la gran pantalla. Semblarà absurd però en més d'una ocasió he pensat que aquest llibre no està fet per passar a la història de la literatura, sí en la dels llibres més venuts, però és ideal per fer-ne una pel·lícula. 

Com sempre, us deixeu l'enllaç del catàleg de biblioteques de la Diputació de Barcelona on podeu trobar el llibre. Està disponible en castellà i anglès però en la majoria de biblioteques ja l'han agafat en préstec. Si el voleu llegir, us recomano que el reserveu i que l'espera sigui breu i lleugera. 

14. Els cabells pentinats i les sabates noves i netes

Les vacances és un bon moment per anar a les biblioteques i agafar un llibre (i dos) en préstec, no és cert? Aquests dies els he dedicat a la lectura de Somni de Tànger del barceloní Xavier Vernetta. L'he llegit per motius de feina i aquesta és la valoració que en faig. 

La novel·la descriu una realitat molt real i molt crua: la immigració il·legal i de les quantioses dificultats amb què es troben els qui creuen l'Estret amb pastera, abans i després del viatge. Akram és un adolescent que, amb els pocs recursos que té, decideix marxar del seu país i provar sort a París, on viuen els seus tiets i aprendre l'ofici de joier. Ja us puc assegurar que no ho tindrà gens fàcil. Gens ni mica ja que s'haurà d'afrontar a la Policia Nacional, als radicals i als comentaris racistes, racionalitzar els estalvis, ser valent i decidit, i confiar molt en la gent que el vol ajudar com la Nerea i la seva àvia, entre altres personatges.

Sembla ser que la novel·la és lectura obligatòria en alguns centres de secundària. Un aplaudiment per la decisió, sincerament. El llibre es va publicar, atenció!, al febrer de 1997 i la situació no ha canviat. És a dir, aquesta nit, molt probablement, hi ha una pastera en una platja del Marroc que cobrarà una quantitat astronòmica per fer un viatge que no sabem del cert si arribarà a bon port. Arkam haurà de mentir, repentinat i amb les sabates enllustrades per sobreviure i per arribar sa i estalvi a la frontera francesa:

[...] El cert és que de vegades t'obliguen a enganyar. Qui? No sé qui són. No sé si tenen una cara concreta. Són aquelles persones que et tanquen la porta si ets marroquí i te l'obren si ets francès; que somriuen si et saben parisenc i t'insulten si sospiten que has nascut a Tànger. 

Del llibre també m'agradaria destacar la simbologia de la lluna,el paper de l'àvia de la Nerea i la reflexió final del Dani, un dels personatges. 

Podreu trobar el llibre en les següents Biblioteques de la Diputació de Barcelona.  

Bona lectura i no perdreu el carnet de la biblioteca. 

12. De quin color són les sabates de Dorothy?

Durant aquests dies he recorregut el país d'Oz de nord a sud i d'est a oest i he intentat no allunyar-me gaire dels panots daurats.

Bé, imagino que ja sabeu de quin llibre estic parlant, oi? Exacte, de El mago de Oz (The Wonderful Wizard of Oz) del nord-americà Lyman Frank Baum, que tot i que ha escrit més de setanta llibres per als més menuts, només se'l coneix per les aventures de Dorothy i el seu gosset Toto, l'Espantaocells que no pensa, per l'Home de llauna que no té cor i el Lleó covard. He llegit la versió que va publicar El País l'any 2004, traduïda per Gerardo Espinosa.

Breu resum, per si les mosques: Dorothy viu a Kansas amb els seus tiets. Un dia, Dorothy i Toto apareixen en un país màgic i estrany, sembla ser que un cicló ha trasllat la casa fins allà. Els habitants de l'indret els reben amb gran entusiasme ja que la casa ha caigut justament sobre la Bruixa de l'Est. Dorothy vol tornar a casa seva però només el mag Oz la podrà ajudar. Per trobar-lo haurà de seguir els panots daurants que travessen tot el país i arribar fins a la ciutat d'Esmeralda. Pel camí, Dorothy coneixerà l'Espantaocells, el llenyataire de llauna i el Lleó poruc, que voldran anar amb ella i demanar ajuda al mag. 

És un argument conegudíssim, sobretot per les versions cinematogràfiques que n'han fet però voldria destacar el següent:

L'excel·lent, des del meu punt de vista, exercici narratiu que fa Baum. L'autor afirma que va escriure el llibre per entretenir els més petits, diu que és "un conte modern". Sabeu que els contes tenen una estructura molt clara? Inici, nus i desenllaç. D'acord. En aquest cas, l'estructura és molt més complexa ja que hi ha molts més personatges que en els contes de Perrault, els germans Grimm i Andersen, perquè els conflictes que presenta són més abstractes (el retorn a casa, la saviesa, la bondat i la valentia). Fins i tot, m'atreviria a dir la importància i la simbologia del número tres (tres personatges auxiliars amb els seus respectius tres desitjos), l'ordre seqüencial dels fets i els torns de paraula en els diàlegs (per una banda: Dorothy, l'espantaocells, el llenyataire i el lleó; l'espantaocells, el llenyataire, el lleó i Dorothy, per l'altra). Pot sembla senzill, però...

Diuen que és un llibre per a nens... Ho qüestiono. Els nens creuen que l'espantaocells és un inepte, que el llenyataire no és bo i que el lleó és un covard però el lector adult és clarament conscient, pel comportament dels personatges en situacions de risc i altament perilloses, que l'espantaocells és el més intel·ligent (i amb diferència) de tota la colla, que el llenyataire té pietat i que el rugit del lleó atemoreix. Des del punt de vista psicològic, trobo que aquesta qüestió és molt interessant.

I què en puc dir del mag Oz? He vist desenes de vegades la pel·lícula protagonitzada per la Judy Garland i apreciava el misteriós mag de la ciutat d'Esmeralda. He canviat d'opinió i el considero un autèntic impresentable.

Per acabar, la cirereta del pastís. Sisplau, si us voleu disfressar de Dorothy, les sabates que siguin platejades! Sí! Les sabates de la Dorothy són platejades i no vermelles!

Aquesta és el segon llibre del repte literari "Els 26 llibres de l'abecedari".Us animo a llegir-lo! Se n'extreu una bona lliçó. Llàstima que els lectors també retornin al món real quan acaben de llegir un bon llibre, oi?

Bona lectura!