24. Ja no veuràs els préssecs de la mateixa manera

En tota la història del món no hi ha hagut cap altre viatges que hagués tingut un viatge tan terrible com aquelles pobres criatures...

Les últimes nits d'aquesta setmana les he gaudides com una nena petita, Roald Dahl té aquest poder, que he sabut trobar en molts pocs altres autors de literatura infantil i juvenil, el de traslladar-te a la infantesa i creure que tot és increïblement possible, fins i tot la història de James Henry Trotter, el protagonista de James i el préssec gegant que va ser publicat l'any 1989, l'autor va morir l'any següent, i que la podem trobar en català a La Magrana (L'esparver) amb la traducció de Joan Mateu Besançon. 

L'argument és el següent: En James va perdre els seus pares, que van ser devorats per un rinoceront, quan ell tenia quatre anys i des d'aleshores malviu amb les seves tietes, Espina i Esponja, que són immensament cruels i dèspotes, com la immensa majoria dels personatges adults de les novel·les de Dahl, i s'encarrega de les tasques domèstiques. Tanmateix, un dia, un desconegut s'acosta al noi i li diu que dins de la bossa que duu hi ha uns éssers petits petits que, si prepara un beuratge fastigós, els seus malsons s'acabaran:

Va, vinga, corre a fer el que t'he dit! I no en diguis ni una paraula a ningú ni deixis que aquestes cosetes verdes se t'escapin! Has d'anar amb compte, perquè si se t'escapen, faran els seus efectes màgics sobre algú altre, i tu no deus voler que passi això, oi? Pensa que amb el primer que es troben, sigui cuc, insecte, animal o vegetal, es queda amb tots els seus poders màgics. Aguanta la bossa ben fort! Que no se t'estripi el paper! Va, vinga, afanya't, no t'entretinguis, ara és l'hora, corre!

Bé, li cau la bossa a terra (era de preveure) i les minúscules criatures verdes s'escolen entre les arrels d'un presseguer bord i l'endemà les tietes es lleven amb una sorpresa al jardí: amb un préssec que creix i creix i es fa gran i gran...

Dins, exacte, dins, del préssec en James coneixerà a les bestioles que hi viuen: un saltamartí, una marieta, una aranya, un centpeus, un cuc de terra, un cuc de seda i una cuca de llum. Tota la colla s'escaparà de la casa de les tietes d'en James i viuran les aventures estrafolàries comunes de les obres de Dahl.

És una relectura i estic molt sorpresa perquè el valor de l'amistat i de la cooperació que transmet el relat l'he copsat més ara que quan era petita. El llegia abans d'anar a dormir i pensava que és un llibre ideal per llegir en veu alta als més petits de la casa, així que, si no saps quin llibre llegir amb els teus fills crec que aquesta seria una molt bona opció ja que els capítols són molt breus, les il·lustracions de Quentin Blake encantadores i pels valors que transmet com l'amistat i la convivència. 

Un últim comentari que no és més que una teoria... Llegiu aquest fragment i digueu-me si trobeu la picada d'ullet de Dahl. Per situar-vos, us puc dic que l'escena descriu les tombarelles que fa el préssec des que promontori on viuen les tietes fins als penya-segats:

Va rodolar carrer Major avall, i la gent s'apartava cap a la dreta o l'esquerra mig morts de por, i al final del carrer va rebentar la paret d'un edifici enorme, i va sortir per l'altre costat deixant dos forats a les pares.

Resulta que aquell edifici era una fàbrica molt famosa on feien xocolata, i d'aquells dos forats de seguida va començar a rajar un riu enorme de xocolata desfeta calenta. Després d'un minut, una pasta espessa i marró s'escolava per tots els carrers del poble i es filtrava per sota les portes, dins les cases, les botigues i els jardins. Els nens es passejaven amb la xocolata fins als genolls i, fins i tot, n'hi havia que provaven de nedar-hi, i tots se n'empassaven unes glopades enormes i cridaven d'alegria.

Llegiu Dahl i sereu més feliços!