El fil escarlata de l'assassinat s'enreda
amb la troca sense color de la vida
i el nostre deure és desembullar-lo,
afilar-lo i descobrir-ne cada mil·límetre.
Una de les parelles literàries més reconegudes és el tàndem de Sherlock Holmes i John Watson. Per això avui us vull parlar d' Estudi en escarlata (Un cas de Sherlock Holmes) de Sir Arthur Conan Doyle. L'edició que he llegit és la que va publicar Laertes - Glauco, l'any 1984 i que compta amb la traducció de Sebastià Duartis i amb l'interessant pròleg de Jaume Fuster.
A finals dels vuitanta del segle XIX, l'autor es va veure amb la necessitat de publicar A Study in Scarlet, un relat detectivesc que no serà molt aplaudit pels lectors anglesos, com va passar amb altres dels seus relats, però sí valorat pels editors nord-americans que van recolzar i animar a escriure més casos del detectiu de Baker Street.
La novel·leta està dividida en dues parts. En la primera, Watson ens descriu com va conèixer Holmes. El jove metge arriba a Londres desmillorat per l'estada a Afganistan i busca allotjament. Un conegut seu pensa que podria compartir pis amb un personatge una mica peculiar...
- No es fàcil d'expressar el que és inexpressable - contestà amb una rialla-. Holmes és una mica massa científic pel meu gust: s'acosta a la insensibilitat. M'és fàcil d'imaginar-me'l fent prendre a un amic un polset de l'últim alcaloide vegetal; no per malvolença, entengui'm, només per esperit d'investigació, a fi de tenir una idea exacta dels efectes. Per ser just, diré que em penso que se'l prendria ell mateix amb la mateixa facilitat. Sembla apassionat pel coneixement exacte i precís.
Tots tenim la imatge del detectiu a la ment, veritat? Realment és un personatge estrambòtic, amb les seves manies, aficions (i limitacions), gustos i caràcter. Reconec que sóc més de Watson que de Holmes però l'episodi de com es coneixen és genial perquè d'immediat sabem que Holmes és més d'observar que de mirar i per això en Watson se sorprèn quan li diu:
- Com està? - digué cordialment, estrenyent-me la mà amb una força que no li hauria pas suposat-. Veig que ha estat a l'Afganistan?
- Com dimonis ho ha sabut? - vaig preguntar, atònit.
Watson transcriu les primeres setmanes de convivència al número 221B i s'assabenta que el seu company de pis és detectiu assessor. Com? Sembla ser que abans dels casos com Escàndol a Bohemia o El gos dels Baskerville, en què Holmes ja té un lloc en el món detectivesc de Londres, els principals clients d'en Holmes eren els detectius més prestigiosos i famosos de la ciutats, els mateixos inspectors Gregson i Lestrade. Per cert, us encantaran les subtileses que es fan els uns amb els altres.
En aquesta part, Conan Doyle ja ens promet que el seu detectiu aficionat serà un personatge que despertarà la curiositat dels lectors. I si coordineu un club de lectura, crec que seria un molt bon fragment per comentar perquè també ens descriu el mètode que utilitza Holmes per a fer les seves deduccions:
Gregson i Lestrade havien observat les maniobres del seu col·lega aficionat amb molta curiositat i una mica de menyspreu. Evidentment no s'adonaven d'un fet que jo ja havia començat a comprendre, és a dir, que fins i tot les accions més petites de Sherlock Holmes tenien una finalitat molt pràctica i determinada.
La resta del llibre és el cas de l'assassinat de Enock K. Drebber, novament Gregson i Lestrade demanen ajuda al detectiu assessor i Watson l'acompanya a l'escenari del crim. La segona part del llibre, una mica més feixuga, explica els antecedents de la tragèdia. Un exercici molt curiós i interessant perquè comproves que Conan Doyle ho tenia tot molt ben lligadet i que no deixa cap fil penjant, no tots els escriptors de novel·la negra ho saben fer.
Això sí, si sou despistats i voleu seguir el joc deductiu de Holmes us recomano que aneu agafant notes de les pistes que van apareixen perquè si no sabreu el nom de l'assassí i al·lucinareu com jo. L'últim capítol, el catorzè, també m'ha semblat exquisit.
Podreu trobar el llibre en aquestes biblioteques. Disponible en altres edicions i llengües.
PD: Si voleu saber l'ordre de lectura de les aventures de Sherlock Holmes, feu clic aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada