L'Alícia va obrir la porta i va veure que donava a un petit passadís, no gaire més ample que un cau de rates; es va agenollar i va descobrir, al final de tot, el jardí més preciós que mai hàgiu pogut imaginar. Com desitjava sortir d'aquella sala fosca i passejar-se per aquells llits de flors resplendents i aquells brolladors tan frescos! Però ni tan sols va poder passar el cap per la porta. "I encara que hi pogués passar el cap", va pensar l'Alícia, "no serviria de res si no hi pogués passar les espatlles. Ah, com m'agradaria poder-me plegar com un telescopi! Em penso que ho podria fer, si sabés com començar". Perquè, ja ho veieu, últimament havien passat coses tan estranyes que l'Alícia havia començat a pensar que hi havia molt poques coses impossibles.
Fragment d'Alícia en el país de les meravelles de Lewis Carroll
Traducció a càrrec de Salvador Oliva
Il·lustracions a càrrec de John Tenniel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada