Roses i llibres a l'institut

 

El vint-i-tres d'abril és el dia més bonic de l'any i en els instituts es viu intensament.

Enguany, com que els llibres i les roses es regalaran diumenge, els professors han anat de bòlit preparant els Jocs Florals i avui ha sigut el gran dia. 

Quan jo era petita, a primària, qui rebia més roses sempre era la senyoreta. Recordo com anava a l'hort dels meus avis i, després de treure les espines (no fos cas que la senyoreta es punxés amb una d'elles), embolicava les roses més vermelles amb paper d'alumini. Érem molts els qui li donàvem roses (també dibuixades, perquè no se assequen).

A secundària, érem les alumnes les qui volem les roses. Són edats enamoradisses i aquest dia s'espera amb il·lusió i papallones a l'estómac i se'n regalaven moltes, de roses. Les dels companys eren fetes amb un full de la llibreta de classe i els primers cavallers, tímids, t'esperaven a la sortida de l'institut per donar-te-la mentre les teves amigues aplaudien i feien Ui!, Ui!, Ui! 

Els Jocs Florals de Batxillerat van ser els únics que vaig guanyar. Aquell Sant Jordi el recordo especialment emotiu perquè feia poc que m'havien robat la bicicleta i la desgràcia es va convertir en un epitafi poètic que va guanyar el primer premi de poesia. Quins records! Els Jocs Florals són molt importants per als qui ens agrada escriure i el lliurament dels premis, amb el seu respectiu protocol, sempre és un acte d'elegància i de reconeixement.

Mentre creixia com a filòloga vaig arribar a la conclusió que volia més llibres que roses, amb la del pare em semblava suficient, i em passejava per la Rambla buscant els clàssics de la literatura catalana de segona mà. És un moment que els amics comencen a dir que les roses són massa cares (mmm... i els llibres?) i, per compensar, t'envien una foto o l'emoticona del Whatsapp (que tampoc s'asseca, diuen).

Avui he vist el meu primer Sant Jordi com a professora. Quins nervis És viu diferent, eh? És un dia en què els escrits dels teus alumnes són els protagonistes, es premien i es llegeixen públicament perquè la resta de companys els puguin gaudir. És un dia en què es recorden els grans escriptors i escriptores que ja  no hi són i en què es fomenta la lectura. És un dia fantàstic per a la llengua i per a la literatura. Els professors estem nerviosos i fem apostes: qui guanyarà aquest any? Qui vol presentar? Qui vol repartir els petons? Qui, les roses? Per Cervantes i Shakespeare. Pel drac, la princesa (que ja m'agradaria saber-ne el nom) i de Sant Jordi. 

El vint-i-tres d'abril és el dia més bonic de l'any i espero llegir-lo durant molts anys.