12. De quin color són les sabates de Dorothy?

Durant aquests dies he recorregut el país d'Oz de nord a sud i d'est a oest i he intentat no allunyar-me gaire dels panots daurats.

Bé, imagino que ja sabeu de quin llibre estic parlant, oi? Exacte, de El mago de Oz (The Wonderful Wizard of Oz) del nord-americà Lyman Frank Baum, que tot i que ha escrit més de setanta llibres per als més menuts, només se'l coneix per les aventures de Dorothy i el seu gosset Toto, l'Espantaocells que no pensa, per l'Home de llauna que no té cor i el Lleó covard. He llegit la versió que va publicar El País l'any 2004, traduïda per Gerardo Espinosa.

Breu resum, per si les mosques: Dorothy viu a Kansas amb els seus tiets. Un dia, Dorothy i Toto apareixen en un país màgic i estrany, sembla ser que un cicló ha trasllat la casa fins allà. Els habitants de l'indret els reben amb gran entusiasme ja que la casa ha caigut justament sobre la Bruixa de l'Est. Dorothy vol tornar a casa seva però només el mag Oz la podrà ajudar. Per trobar-lo haurà de seguir els panots daurants que travessen tot el país i arribar fins a la ciutat d'Esmeralda. Pel camí, Dorothy coneixerà l'Espantaocells, el llenyataire de llauna i el Lleó poruc, que voldran anar amb ella i demanar ajuda al mag. 

És un argument conegudíssim, sobretot per les versions cinematogràfiques que n'han fet però voldria destacar el següent:

L'excel·lent, des del meu punt de vista, exercici narratiu que fa Baum. L'autor afirma que va escriure el llibre per entretenir els més petits, diu que és "un conte modern". Sabeu que els contes tenen una estructura molt clara? Inici, nus i desenllaç. D'acord. En aquest cas, l'estructura és molt més complexa ja que hi ha molts més personatges que en els contes de Perrault, els germans Grimm i Andersen, perquè els conflictes que presenta són més abstractes (el retorn a casa, la saviesa, la bondat i la valentia). Fins i tot, m'atreviria a dir la importància i la simbologia del número tres (tres personatges auxiliars amb els seus respectius tres desitjos), l'ordre seqüencial dels fets i els torns de paraula en els diàlegs (per una banda: Dorothy, l'espantaocells, el llenyataire i el lleó; l'espantaocells, el llenyataire, el lleó i Dorothy, per l'altra). Pot sembla senzill, però...

Diuen que és un llibre per a nens... Ho qüestiono. Els nens creuen que l'espantaocells és un inepte, que el llenyataire no és bo i que el lleó és un covard però el lector adult és clarament conscient, pel comportament dels personatges en situacions de risc i altament perilloses, que l'espantaocells és el més intel·ligent (i amb diferència) de tota la colla, que el llenyataire té pietat i que el rugit del lleó atemoreix. Des del punt de vista psicològic, trobo que aquesta qüestió és molt interessant.

I què en puc dir del mag Oz? He vist desenes de vegades la pel·lícula protagonitzada per la Judy Garland i apreciava el misteriós mag de la ciutat d'Esmeralda. He canviat d'opinió i el considero un autèntic impresentable.

Per acabar, la cirereta del pastís. Sisplau, si us voleu disfressar de Dorothy, les sabates que siguin platejades! Sí! Les sabates de la Dorothy són platejades i no vermelles!

Aquesta és el segon llibre del repte literari "Els 26 llibres de l'abecedari".Us animo a llegir-lo! Se n'extreu una bona lliçó. Llàstima que els lectors també retornin al món real quan acaben de llegir un bon llibre, oi?

Bona lectura!