Tres anys i l'inici d'una nova etapa

"Agafats en préstec" fa tres anys! 

Aquest blog va néixer amb l'únic propòsit de fomentar la lectura a partir dels llibres que agafava en préstec de les biblioteques. Aleshores, era bibliotecària d'un institut. Ho vaig ser durant cinc anys. 

Tres anys han passat molt ràpid i "Agafats en préstec" ha evolucionat moltíssim. He vist que ja no només parlava de les meves lectures. També ho feia de la meva experiència com a estudiant del màster de professorat i de les meves primeres experiències a les aules de secundària com a professora de pràctiques. 

Vaig començar com a professora de llengua i literatura catalanes en un institut de Sant Sadurní d'Anoia i, des d'aleshores, la vida m'ha sorprès en tots els sentits. 

Les reflexions i neguits sobre la meva feina m'allunyaven de la funció primerenca del blog. A partir del setembre de 2017, les entrades sobre educació eren més freqüents.

He volgut esperar fins avui per anunciar-vos l'inici d'una nova etapa. Durant aquests darrers mesos he estat treballant, amb moltíssima ajuda (tot s'ha de dir), per crear un portal web en què podreu trobar el meu dia a dia a l'institut, amb el material que utilitzo, amb més reflexions i lectures, conclusions de conferències i cursos de formació. Tinc moltes propostes que m'agradaria compartir amb tots vosaltres i crec que tot plegat es mereix el seu espai. 

Caldrà una mica de temps per traslladar tots els continguts d'"Agafats en préstec" a la nova pàgina. Paciència.

Arriba "M'ha passat volant!" amb les mateixes ganes i motivació! 

Espero no perdre el vostre suport en aquest tret de sortida. 

Moltes gràcies per aquests tres anys, 

Laura Jacas

Can Papiol i el paper de la dona al XIX

Demà és el Dia de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. 25N. Durant aquest cap de setmana són nombrosos els esdeveniments i actes que s'han organitzat per denunciar tota mena d'agressions per qüestions de gènere.

Amb aquest propòsit reivindicatiu, el Museu Can Papiol, a Vilanova i la Geltrú, ha ofert una visita guiada temàtica, en què s'ha tractat el paper de la dona al segle XIX. 

La nissaga dels Papiol, per a qui no la conegui, va arribar a la ciutat l'any 1801, aleshores era Vilanova de Cubelles. La casa s'havia construït durant la dècada anterior, a la vora de l'església de Sant Antoni i de l'antic ajuntament. Era una família, sobretot Francesc Papiol, molt conservadora. Amb calerons, un bon servei i amb moltes comoditats. 

Seria fantàstic viure en un casalot com el dels Papiol.Però viure-hi fa un parell de segles no hauria sigut tan divertit. 

Per què?

- Sembla ser que les dones, a la biblioteca de Can Papiol, no eren molt ben rebudes. La dona no podia ser una intel·lectual. La formació durant el segle XIX era reservada als homes. Ells sí que escrivien i llegien. Ara bé, com ens ha ensenyat la Mònica, qui ens ha fet la visita, eren forces els llibres que dictaven com s'havien de comportar les dones i les senyoretes durant les grans festes i, també, sobre el lligam que les mullers tenien el deure de complaure els seus marits. Tampoc podien ser molt xerrameques: Calladeta, més bufona..

- Hem vist com anaven vestides... Unes cotilles, ens han ensenyat... Quin martiri. Bé, és clar, només es podia trobar en els armaris de les burgeses perquè les dones del servei dubto que fossin tan sofisticades.

- Durant la visita també hem vist com certs objectes es relacionaven directament amb les dones: un parell de pianos, el ventall al saló principal, un cotxet a l'entrada, un bressol al costat del llit, els joiers, els tocadors, les agulles de cap, els baguls, uns quadres, unes escultures, un instrument molt curiós per donar forma als guants de seda, les planxes, etc.

- Els homes tenien un munt de cambres reservades per a ells. A més, totes aquestes sales eren clares, gaudien de llum natural, d'espai i de comoditats. En canvi, si les dones volien tenir moments d'intimitat per conversar, havien de passejar-se per tota la casa fins arribar a una saleta claustrofòbica vigilada per la Mare de Déu. Allà s'ho passaven bé llegint endevinalles, privades dels interessants debats que els homes podien tenir sales més enllà. 

-  També ha sigut un passeig en què hem pogut recordar i valorar el paper de les minyones i de les dides. El servei de totes aquestes famílies adinerades de l'època era molt important. Aquestes noies, ben jovenetes, tenien unes estances molt més senzilles i humils però, no fotem, la cuinera tenia la clau del rebost, hi havia la qui tenia les claus de la casa, la dida que alimentava, cuidava i educava els nens i nenes de la família fins que marxaven a estudiar fora... Poca broma.

- Finalment, cal dir, que poca informació es té de les dones que van viure a Can Papiol. Se saben els seus noms, els lligams familiars i d'on provenen.  Però res més. La reflexió que hem fet és que la dona al segle XIX no mereixia formar part dels arxius ni de la memòria familiar. Les dones d'aquella època, independentment de l'estatus social, tenien una doble missió / preocupació: casar-se i tenir fills. Bé, tampoc sorprèn si coneixem el context i la ideologia de l'època.

La visita ha sigut un èxit, n'hem après molt i és molt probable que es repeteixi amb l'exposició d'objectes que no se solen ensenyar en les visites guiades habituals.

El paper de la dona ha evolucionat durant el segle XX. Tanmateix, part de discurs que hem escoltat avui, típic d'una altra època, continua ben vigent en l'actualitat. Entre tots, aturem-ho. 

Laura Jacas

Acampada: punt d'inflexió

Fins ara mai havia anat d'acampada. De fet, només de pensar-hi em produïa pànic ja que estic convençuda que soc de les que no sobreviuria una nit enmig d'un bosc. No soc una Crusoe. Per tant, sempre que m'ho havien proposat sempre responia amb un no rotund. No a la foscor, no als sorolls misteriosos, no a les tendes, no a la terra humida...

Ara bé, quan ets professora et planteges i et replanteges infinitat de qüestions i entre elles, la d'anar d'acampada. Fa unes setmanes em van preguntar si volia anar d'acampada amb els alumnes de tercer. Us asseguro que, aleshores, ja no m'espantava res. Sí! I tant! Si hi van ells, jo, també. 

I així ha sigut. Hem anat d'acampada tots junts i sabeu què us dic? Que ha sigut una de les millors experiències de la meva vida. Imagineu-vos una vintena de tendes esteses en dues petites esplanades. Vuitanta nois i noies muntant-les! Quina meravella! Me'ls mirava i pensava: crec que poden sobreviure sense conèixer els autors més importants de la literatura catalana però amb aquesta experiència segur que seran més feliços.

Em van ajudar a muntar la tenda. Sense jo demanar-los ajuda. S'hi oferien. Canalla que a l'aula només (i ja estic agraïda amb això) em diuen bon dia, ara s'ajupien amb mi i, pim-pam pim-pam, tenda muntada. Com se'n fotien de mi però els deia que jo també volia aprendre d'ells.  

Les sortides amb alumnes són experiències úniques per conèixer-los més i millor. Ells també tenen l'oportunitat d'esbrinar una mica més sobre la teva vida, en tots els sentits. Vaig descobrir que els agrada que els diguin bona nit. Potser algú volia que expliqués un conte però, amb catorze anys, qui s'atreveix a demanar-ho? 

Ells asseguren que no van dormir gaire bé (el terreny, el soroll dels animals i dels companys, les baixes temperatures). Jo, sí. A les set, però, ja érem una bona colla els qui comentàvem com estava anant l'experiència. 

Dimarts, caldrà fer-ne la valoració. Veure quins aspectes es poden millorar, saber quina incidència ha tingut aquesta sortida en les seves relacions, si han tingut l'oportunitat de xerrar amb companys amb qui normalment no...

Demà serà un dia difícil. Tornar a l'aula després de veure'ns caminar pel bosc, d'esperar la sortida del sol, de veure'ns capaços de menjar-se el món, serà un xoc. Però hi haurà aquelles mirades de complicitat (vaja, les espero) que em diran: Sí, Laura, jo també et vaig ajudar a desmuntar la tenda. 

Moltes gràcies per aquesta experiència. Sou uns cracs. 

Avaluem per competències. Primera experiència.

Una de les novetats d'aquest curs escolar es troba en el procés d'avaluació i això, tot i que pugui semblar només un petit canvi, realment implica una reflexió profunda i una reorganització de les programacions que els professors utilitzem per fer la nostra feina. 

Se'ns ha girat feina perquè ara s'avaluarà per competències, és a dir, s'avaluaran qualitativament i de forma més objectiva les qualitats que els alumnes tenen per desenvolupar les activitats de les diferents matèries. Les competències es recullen un Decret, agrupades per dimensions i, a la vegada, per matèries. Cada matèria té les seves ja que els continguts que es treballen són diferents. Tanmateix, en el cas de llengües, per exemple, algunes són molt similars. A més, també se'ns demana valorar la part de desenvolupament personal i social relacionada amb valors com la cooperació, l'esforç, el respecte cap als companys, etc. 

 Ara, en els butlletins de les notes, les famílies ja no trobaran el nom de la matèria i una nota numèrica ("Català: 8"), no. A partir d'ara, en els butlletins constarà la competència treballada a l'aula i si s'ha assolit excel·lentment (AE), assolit notablement (AN), assolit suficientment (AS) o si no s'ha assolit (NA). 

Aquests criteris d'avaluació seran el maldecap per a molts dels docents durant aquests propers mesos però tenim importants eines i instruments d'avaluació que ens facilitaran molt la feina i, per aquest motiu, us vull compartir la meva primera experiència, el meu primer contacte, amb l'avaluació per competències. 

Abans que res, agrair a tots els companys i companyes que m'han ajudat a entendre tot aquest complex sistema. Preparar una programació a partir d'aquests paràmetres no és gens fàcil. Ara mateix, crec que molts caminem per la corda fluixa i fent malabars... Tranquil·litat! Ens ensortirem!

Bé, som-hi. Tinc l'oportunitat de treballar en un centre en què les aules són obertes, enormes en què noranta-quatre joves aprenen de manera autònoma i cooperativa amb el suport d'entre quatre i cinc professors, els especialistes del mateix àmbit i, un professor de reforç, si s'escau. És al·lucinant! 

Avui, doncs, les professores de l'Àmbit Lingüístic hem entrat a l'aula amb un grapat de redaccions sota el braç i una rúbrica de correcció. Els nois i noies havien escrit una notícia (en català) que hauran d'incloure en la seva creació final, un programa de ràdio, que hauran de presentar en unes setmanes. 

La sessió d'avui l'hem dedicada exclusivament a corregir la notícia. Com ho hem fet? Cada professora té assignats entre sis i set grups (d'entre un i quatre alumnes). Aleshores, ens hem assegut taula per taula, hem lliurat la redacció i amb la rúbrica al costat hem anat comentant les competències que s'han treballat en l'activitat (es recomana centrar-se entre quatre i cinc per tasca) i en quin grau s'havien assolit. 

En aquesta activitat, per tal que l'explicació sigui més il·lustrativa i clara, s'avaluaven qualitativa (insisteixo) quatre competències. Crec que un dels grans encerts de la rúbrica és que les competències estaven redactades amb un llenguatge que l'alumne les podia entendre; si s'haguessin calcat del document oficial tindríem una cara com la d'un dels quadres de Munch. 

Per exemple, en el Decret consta que la quarta competència del currículum de Llengua i literatura catalanes a Secundària és "Planificar l'escrit d'acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció i a partir de la generació d'idees i la seva organització". En canvi, en la rúbrica que hem utilitzat diu: "Sé seleccionar i organitzar la informació tot prioritzant les idees que s'adapten millor al text que vull fer". Diem exactament el mateix però l'indicador és molt més clar per als nois (i també per als professors, a vegades). 

Què ha significat per a mi aquesta experiència?

- Crec que ha pagat molt la pena. Dedicar temps als teus alumnes és fantàstic. Corregir a l'aula, plegats, comentant la jugada... Estic convençuda que per a ells ha sigut molt més significatiu això que no pas que ja els hagués lliurat la redacció corregida i amb les anotacions. Per a mi, com a mínim, ha sigut molt gratificant.

- Avaluar amb la rúbrica i amb l'alumne a la vora implica una avaluació molt més centrada en els nois ja que ells intervenen directament en aquest procés.

- És una forma d'avaluar molt més concreta i objectiva. Recordeu aquell 7,42? D'on provenen aquestes 0,42? Com ha bufat el vent? En canvi l'avaluació per competències i amb el suport de la rúbrica, l'alumnat pot veure que potser és un crac fent ús dels connectors i que organitza la informació com si fos un autèntic periodista però que hauria de millorar l'ortografia i repassar les regles d'accentuació. 

- Retroalimentació immediata. En menys de deu minuts, l'alumnat ha tingut el resultat i, el més important, ha vist en quines competències cal esforçar-s'hi una mica més per millorar-ne el resultat. 

- Ara bé, m'hauria agradat tenir més temps (el temps en un institut és el pitjor enemic, direu) perquè tot i tenir dues hores quatre alumnes s'han quedat sense avaluar... Però la bona notícia és que uns deu han volgut refer la notícia i corregir-ne els errors. Aprendre és això. 

Com superar la primera setmana en un institut nou

Bona tarda a tothom,

feia setmanes que no publicava res però no he deixat de llegir i de preparar el nou curs. La tendència del professorat interí és el de canviar de centre d'un curs a un altre. Som una baldufa i molts arriben a recórrer mig país. 

Ara bé, pels qui no sabeu com és la rutina d'un centre escolar durant la primera setmana de curs (que per al professorat començar la primera setmana de setembre) i pels professors que acaben de rebre el primer nomenament us deixo aquí algunes dades i informacions que us poden ser del vostre interès. 

El dia abans

Si comences a treballar un dilluns et recomano que el dia abans visitis el centre i tot allò que l'envolta. No és el mateix un centre amb un parc infantil al costat que un que està allunyat del centre i on no hi viu ningú. 

Familiarització amb l'entorn i visualitzes, per exemple, on són les cafeteries més pròximes, les biblioteques i, molt important, les places d'aparcament, si vens amb vehicle privat (si aneu amb transport públic us recomano tenir present els horaris i les parades ben controlades). 

Els primers minuts: Trenquem el gel

El gran dia et lleves hores abans de trepitjar per primera vegada el centre. Matines, esmorzes fort i surts de casa molt aviat. Amb tranquil·litat; les preses mai són bones.

Sovint el professor veterà, els qui ja porten més d'un curs al centre, arriben estona abans al centre. No sé ben bé encara què hi fan durant aquesta estona. La qüestió és que quan tu hi arribes veus grupets de gent que xerren i riuen i s'abracen. Gent que es retroba després de vacances i arribes tu i sembla que portis un gran cartell al front que diu: "Hola, sí, soc la nova". Si tens la sensació que t'estan psicoanalitzant no t'espantis. És normal. Tanmateix, ells només et volen donar la benvinguda mirant-te de dalt a baix. Bon dia i entres ràpid sense voler cridar massa l'atenció.

L'interrogatori de tercer grau

Els primers minuts poden ser un xic tensos perquè comences a rebre una batalla de preguntes: Qui ets? De què ets? D'on vens? com a sinònim d'on vius i quin és l'últim centre on has treballat. Els més atrevits et pregunten l'edat. Hi ha un interncanvi d'informació que estona després no saps ben bé si series capaç de repetir-la. 

El claustre 

La reunió on es troba tot l'equip docent és el claustre. Allà també ets la diana de totes les mirades. Tanmateix, sempre resulta més lleu si t'ajuntes amb tots els nous. Fer pinya. Però ben aviat us separaran perquè no us aïlleu. És bo que sigui així malgrat que potser us vulgueu mantenir al marge. Els claustres i altres reunions són una pluja d'informació, sovint descontextualitzada per als novells però els companys acolliran les vostres preguntes.  

El material escolar

Als professors també ens agrada presumir del material escolar que utilitzem. És curiós com les llibretes, les agendes i els bolígrafs poden canviar d'un professor a un altre. Tot aquest material ve amb la promesa de ser més ordenats i de seguir bé la planificació del curs que l'any passat.  

 S'acaba el temps i ens posem tensos

La primera setmana d'un curs escolar és... Massa feina i poques hores. Els professors sempre ens queixarem de la manca de temps en qualsevol moment de l'any. Però us recomano arribar al centre sempre amb bones vibracions i amb la capacitat de prioritzar les qüestions que s'han de tractar. Sé que costa però si comencem el curs patint, malament. Són molt nervis i, potser, amb pica-baralles pels horaris i les guàrdies però l'ambient al claustre ha de ser el més bo possible perquè tot plegat es trasllada a les aules.

A dormir!

El primer dia, d'aquesta setmana tan moguda, vaig acabar amb mal de cap i vaig fer una migdiada de tres hores. El cos m'està advertint... Cal dormir i, sobretot, descansar bé. Treballar el mínim a casa i avançar el màxim de feina durant la jornada laboral. És difícil, ho reconec, perquè varia en funció de cada persona però... 

I per acabar... propòsits per al curs 18/19

1. M'agradaria tenir un major seguiment de les sessions que vaig, recollir-ne les impressions i poder fer una bona memòria al juny. Especialment, aquest any serà tot un repte per a mi perquè treballaré, per fi, cooperativament amb altres professors i esbrinaré què se sent quan són noranta alumnes i quatre docents en una aula.
   
2. M'agradaria seguir formant-me. Aquesta vegada tinc especial interès en la pedagogia sistèmica, la resolució de conflictes i l'assetjament escolar.
   
3. Voldria organitzar-me millor. Treballar menys a casa i no menystenir la meva vida fora de centre. Anar al gimnàs, fer algun voluntariat, estudiar per a les oposicions, anar a conferències, al cinema, etc.
   
4. Continuaré fomentant la lectura entre els més joves. Aprofitaré totes les oportunitats que tingui per recomanar títols i ara, amb el perfil d'Instragram (@ldelectures) crec que podré aconseguir aquest objectiu amb més facilitat.

Que tingueu un curs memorable!

Laura Jacas

Diari de formació: Literatura&Eines digitals

Els professors a l'estiu ens continuem formant per millorar la nostra intervenció a l'aula i durant aquesta setmana he assistit a un seminari amb el títol de Literatura&Einesdigitals que organitzava l'Associació Tantàgora, que duu vint-i-cinc anys elaborant propostes per a la difusió de la literatura oral i escrita dirigida al públic infantil i juvenil, i Fundació.cat que coordinava, principalment, Joan Carles Navarro.

En aquesta entrada m'agradaria compartir-vos la meva experiència, en forma de diari de formació, i la valoració per si fos del vostre interès.

El seminari pretenia contestar un seguit de preguntes com ara:

- Com podem apropar la literatura als joves? I les lectures preescriptives?

- Com vinculem les competències de l'àmbit lingüístic amb les del digitals? Cal fer-ho? Per què?

- Quines eines digitals tenim a l'abast?

- Com s'utilitzen? Pros i contres.

- Tots aquests recursos serveixen per treballar tots els continguts?

- Podem crear, a través d'una aplicació o recurs web, un espai de contingut pedagògic per fomentar la lectura i formar l'educació literària dels nostres alumnes?

Funcionament del seminari:

Després de realitzar la matrícula, Tantàgora es va posar en contacte amb nosaltres i ens va suggerir la lectura de dues novel·les, Frankenstein de Mary Shelley i Feliçment, jo sóc una dona de M.Aurèlia Capmany, i d'un grapat de poemes que formen part de l'Antologia de la poesia catalana. Lectures de Batxillerat. Un gran repte treballar aquests textos en dues hores a la setmana i amb la Selectivitat al cap. La premissa era que aplicaríem la bateria d'eines i recursos digitals a aquestes lectures, com a exemple.

Ja començat el curs, durant les dues primeres hores ens venia una persona experta en un determinat tipus d'eina (programes audivisuals, emoticones, xarxes socials, blogs i altres iniciatives), ens en parlava i ens en mostrava el funcionament i les últimes dues hores, després de la pausa per esmorzar i distreure'ns, podíem posar en pràctica el que havíem aprés i mostrar-ho a la resta dels companys i companyes.

Dilluns, 9 de juliol

Avui hem presentat el seminari amb en Joan Carles Navarro que, entre altres coses, s'encarrega de fer dinàmiques de lectura als centres educatius.

Hem fet un petit debat sobre la relació que hi ha entre els joves i la literatura, com llegeixen, què llegeixen, quin era el perfil docent encarregat de la formació literària i digital, etc. De fet, podeu trobar algunes de les conclusions a les quals vaig arribar en aquesta altra entrada. 

Conclusió: Els adolescents escriuen i llegeixen més que mai perquè tenen la necessitat d'interactuar, de crear, de compartir, de ser valorats. Pot haver qui cregui que estan enganxats als mòbils i que tot plegat fa que els nois s'allunyin de la literatura. Però... precisament, aquest seminari pretén aprofitar totes les eines, aplicacions i dispositius que utilitzen els nostres alumnes per treballar la literatura i poder fer activitats fora de l'aula, atendre millor la diversitat, estimular la participació, compartir les nostres opinions i, sobretot, alfabetitzar-los en eines que els poden ser útils per al seu futur acadèmic, professional, social i personal.

Després d'haver fet uns exercicis d'escriptura creativa, en Joan Carles, ens ha presentat el marc literari de les dues novel·les i diferents dinàmiques per treballar la lectura a l'aula, com per exemple establir ponts i lligams entre els poemes de l'antologia i/o entre novel·les de diferents literatures, com ara Frankenstein i Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi.

Dimarts, 10 de juliol

Avui ha vingut la crac de la Núria Nia que ens ha parlat de diferents programes per treballar la literatura a través de l'audiovisual. Ens ha fet treballat amb emoticones (😱 ), sembla ser que hi ha la versió de Moby Dick amb emoticones, Emoji Dick i ens ha parlat de moltes eines de les quals en destaco Buildyourwildself a través de la qual he fet aquest avatar. Creieu que m'hi semblo?

 També hem aprés a fer gifts (Giphy i Make a gift) com aquest. 

 Storyboard That. Aquesta pàgina web és brutal. Nosaltres, per exemple vam il·lustrar, i amb molt d'èxit, el poema "Elionor" de Miquel Martí i Pol. Mireu, mireu! (Recomano tenir el text al davant).

Hem fet vídeos amb aplicacions, els hem editat i hem jugat amb Voicethread per fer podcast i enregistraments de veu.

Dimecres, 11 de juliol

M'he de fer un compte d'Instragram! Ja! Crec que ha sigut l'eina amb què més he al·lucinat per difondre la lectura entre els nois perquè és la que més utilitzen.

També hem parlat de Snapchat, Musica.ly, Facebook, Twitter, Linkedln i Google Maps (My maps) per dissenyar rutes literàries. La formació ha anat a càrrec de Jordi Camós, expert en l'entorn digital.

A més, avui he aprés a fer un Kahoot i amb les meves companyes n'hem fet un sobre l'antologia de poesia catalana. 

Dijous, 12 de juliol

La literatura es consumeix, es critica, ens ajudar a crear i es comparteix. Exactament passa amb les eines digitals. Avui hem tingut molta feina perquè en Carles Lindín, filòleg i lingüista i professional de la tecnologia educativa, ens ha parlat de Wordpress i de quines diferències hi ha entre una pàgina web i un blog. A més, també hem reflexionat sobre com els dispositius afavoreixen o no un determinat contingut. El format determinarà el contingut i la seva organització.

A més, algunes companyes han pogut presentar les seves experiències docents i ens han ensenyat propostes relacionades amb els booktubers, els bibliotràilers i bookfaces. Tots d'una gran qualitat!

Divendres, 13 de juliol

L'última sessió l'hem dedicada a parlar d'una iniciativa que neix des que Barcelona va ser proclamada com Ciutat Literària per part de la UNESCO. Un dels objectius de la campanya és el de fomentar la lectura entre els adolescents i Maria Espasa ens ha parlat de Literàpolis BCN. Aquesta aplicació permet que els estudiants (i qui ho desitgi) pugui fer rutes literàries, amb geolocalització, abans i després de la lectura d'una de les novel·les proposades, com pot ser Marina de Carlos Ruiz Zafón. A través de jocs i enigmes els alumnes poder comprendre millor l'obra i conèixer part de la història de la ciutat de Barcelona.

Després ha vingut Ester F. Matalí de la plataforma Què llegeixes en què els lectors, dividits en tres categories segons l'edat, poden compartir les seves lectures, recomanar-ne, fer lectures compartides, crear una fantàstica comunitat lectora a través de la xarxa.

I per últim, Magalí Homs, directora de l'Associació Tantàgora, ens ha parlat de Read On, un projecte de nivell europeu que promou la vessant creativa dels alumnes a través de les xarxes: els nois poden arribar a parlar amb autors d'arreu per resoldre un problema d'una el procés de creacció d'una fac fic, per exemple.

Valoració general

La bateria de recursos i eines digitals que ens ha facilitat i compartit el seminari és llarga i només per aquest motiu ja paga la pena assistir-hi. A més, també amb les diferents ponències i intervencions hem pogut reflexionar sobre l'ús d'aquestes eines sense perdre de vista el nostre objectiu: el foment de la lectura i l'educació literària dels nostres alumnes. És molt important que reflexionem sobre quins recursos volem utilitzar per treballar determinats continguts. 

L'única proposta de millora que he formulat té a veure amb els textos que hem treballat. Crec que seria bo que els títols fossin dirigits a lectors d'entre 11 i 16 anys ja que la majoria dels assistents érem de secundària. La resta, fantàstic. Us el recomano vivament.

 

"Quan érem els peripatètics", la novel·la del millor professor de filosofia.

 A l'aula, després de la jornada de Sant Jordi, vaig preguntar als nois quin havia sigut EL llibre d'enguany i, per unanimitat,  la novel·la estrella va ser Quan érem els peripatètics. La novel·la de Merlí d'Héctor Lozano (La columna, 2018), que també va resultar ser una de les novel·les de ficció més venudes el 23 d'abril. 

Quan érem els peripatètics és la versió novel·lada d'una sèrie de televisió que explica la història d'un professor de filosofia, en Merlí Bergeron, que arriba a l'institut Àngel Guimerà i revoluciona l'aula de primer de Batxillerat amb unes sessions que les pot fer a la cuina, amb una peixera a la classe, amb crispetes i fent boicot a la campanya d'aliments i a la visita d'inspecció. La relació amb els alumnes és fantàstica des del primer dia, sempre amb alts i baixos, però els joves encara no saben fins a quin punt Merlí els arribarà a canviar la vida. 

En Bruno, el fill d'en Merlí, escriu els records de la seva adolescència, des l'arribada del seu pare a l'institut amb el famós Vull que la filosofia us faci trempar fins el Gaudeamus igitur a segon de Batxillerat, i les seves experiències viscudes entre els companys i els professors: amors, desamors, problemes econòmics, drogues, malalties, etc. 

Hi ha novetats respecte la sèrie? Aquesta és la GRAN pregunta que es formulen tots els lectors que dubten si llegir la novel·la o no. Si faig memòria, crec que és la primera vegada que llegeixo una sèrie. Sovint, la dinàmica és al revés: Primer s'escriu i es publica la novel·la i després fa el salt a la petita o gran pantalla. El fet que el narrador sigui en Bruno dona un punt de vista interessant, sobretot per tractar qüestions relacionades amb l'homosexualitat. També ens explica la seva estada a Roma i la seva primera relació però... Res més. Ara bé, hi ha moltes trames secundàries que no apareixen a la novel·la, sobretot si són protagonitzades per personatges adults.

Poder llegir la sèrie m'ha agradat perquè és com si en tinguessis el guió i he pogut recuperar algunes cites que m'interessaven. En Merlí deixa anar cada perleta...

 Ara bé:

- M'hauria agradat que la novel·la se centrés més en el contingut filosòfic, per poder apropar la disciplina als més joves. Els títols dels capítols, recordant l'estructura de la sèrie, són el nom dels filòsofs que Merlí treballa a l'aula: Plató, Aristòtil, Sòcrates, Hume... Però recordo que per televisió, sobretot durant la primera temporada, les aportacions dels savis tenien més pes. La novel·la gira, sobretot, a l'entorn de les relacions amoroses dels personatges. Pensant-ho bé, potser ve determinat pel punt de vista narratiu. 

- M'hauria agradat també que els personatges femenins (Tània, Berta, Mònica, Oksana) tinguin un paper més argumental que secundari ja que crec que algunes d'elles se les arriba a conèixer de manera superficial. S'ha tingut present que potser la novel·la és llegida més per noies que per nois?

Si no has vist la sèrie, pots llegir la novel·la? El llibre inclou un dramatis personae que facilita la identificació dels personatges. Es pot llegir la novel·la sense haver vist la sèrie sense cap mena de problema. També cal dir que moltes escenes no són presents en la novel·la, punt a favor per veure la sèrie. 

Lectura molt agradable, ràpida, amb uns personatges que no ens ha de sorprendre que hagi sigut un èxit entre els joves (i no tan joves).